En la tercera nit de concerts a les Barraques de la Festa Major de Roses aquest dos antics DJ’s residents de Picasso van retre un homenatge a la discoteca amb 5 hores punxant música
El rosinc Cèsar Meana i el figuerenc Daniel Gon van ser dos DJ’s residents a la discoteca Picasso, un local d’oci musical ubicat al ben mig del casc urbà de Roses, cosa impensable avui dia, i que va ser el centre de peregrinació musical dels joves rosincs i d’arreu la comarca durant tots els cap de setmana, des de la seva obertura, l’any 1959 , fins al seu tancament definitiu l’any 2006.
Meana va estar punxant música a Picasso durant la dècada dels 90, per agafar-li Daniel el relleu a l’entrada del nou segle.
Dues generacions de música que ahir van voler retre un Tribut en aquesta mítica discoteca de Roses, punxant música durant 5 hores en la tercera nit de concerts a les Barraques de Roses.
I el tribut el van fer aquests dos DJ’s que van ser-hi com a residents en dues èpoques diferents de Picasso “perquè volem abastar l’etapa musical que cadascú va viure personalment i sumar-les totes dues per oferir un ventall més ampli d’estils i d’edats de la música que es va sentir a Picasso”, va desvetllar Daniel Gon.
I entre aquest ventall de música el DJ Cèsar Meana va punxar temes mítics del rock nacional de grups com Barricada, Los Suaves, Rosendo “i del rock alternatiu que vaig viure jo i emergent de l’època, és a dir, Radiohead, The Pixies, Red Hot Chili Peppers i Nirvana”.
En definitiva el públic que hi era ahir a Barraques va sentir música de finals dels 90 i principis del 2.000 que molts, molts d’ells van ballar infinites vegades a la discoteca Picasso, i que ahir a la nit els hi va acostar arrancar, però quan ho van fer van convertir l’espai firal la pista de ball de la discoteca Picasso.
Cèsar Meana i Daniel Gon van oferir als joves d’abans (i una mica menys en l’actualitat) una panoràmica musical molt completa que es va viure durant els últims anys de Picasso com a discoteca.
Va ser un tribut molt especial per al respectable, però també per als dos DJ’S, “és molt especial perquè jo vaig mamar Picasso des de ben petit, ja que vaig néixer a 200 metres de la discoteca, i després vaig tenir la sort, el luxe, de punxar música durant uns quant anys”, va dir Cèsar Meana. I de la mateixa opinió va ser Daniel Gon en afirmar que “també és especial perquè Picasso va ser per nosaltres una gran part de la nostra educació musical, a part d’una gran experiència personal i vital”.
Com experiència personal i vital va ser ahir per als assistents recordar una època que ja no tornarà.
Gràcies DJ Cèsar Meana i DJ Daniel Gon pel Tribut a Picasso!
