Les excavacions al Castrum Visigòtic de Roses durant els darrers quatre anys han pogut documentar que era una ocupació precedent de l’època feudal
Actualment s’estan portant a terme les últimes excavacions arqueològiques al Castrum Visigòtic dins el projecte quadriennal 2014-2017 de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, subvencionat per una banda per l’Ajuntament de Roses i, per l’altre, per la Generalitat de Catalunya.
Un jaciment arqueològic, aquest del Castrum Visigòtic de Roses que en el context a nivell de Catalunya “té una importància cabdal, és únic en el sentit, pel que hem descobert fins ara, que sembla un lloc propietat d’un personatge important de la zona, que té un control sobre el territori, on el Castrum era un lloc de recaptació de gra, seria com un senyor pre-feudal del qual no existeixen paral·lelismes al voltant del nostre territori, però si que s’emmiralla una mica en la zona del sud de França, país amb el qual tenim contextos molt similars, ceràmiques molt semblants, produccions pràcticament idèntiques que tot sembla indicar una ocupació precedent de l’època feudal, el salt més clar entre el món tardo-romà – 200 aC – 700 dC– i l’època medieval que la tenim molt ben representada a Roses, per tant, estem parlant d’un jaciment únic i exemplar ”, ha afirmat l’arqueòloga Anna Mª Puig, que hi treballa en el jaciment des de l’any 2014.
I en el darrer any d’aquest projecte de la Universitat Rovira i Virgili, els treballs no se centren en els mateixos sectors que els anys anteriors (zones Sud i de Llevant), sinó a la zona de Ponent amb l’objectiu de saber quina mena d’ocupació hi havia en aquesta zona “que creiem, i estem comprovant que sí, que és la més alterada i més malmesa i, per tant, ens interessa saber que va passar aquí”, ha afirmat l’arqueòloga Anna Mª Puig.
Concretament, en aquesta zona de Ponent, l’equip d’arqueòlegs, composat per tècnics d’arqueologia i no pas per estudiants com en el tres primers anys, ja que “al ser l’últim any ens interessa obtenir resultats més ràpidament” està treballant en la muralla que hi ha a la zona, “on hem pogut documentar una porta d’accés que no coneixíem, a més de la possibilitat que tingui també una torre cantonera, i el que volem fer és recuperar els nivells originals de circulació de la muralla”.
Les excavacions d’enguany es van iniciar el 3 de juliol, i un cop acabin el dia 21, es portarà a terme la restauració de les estructures descobertes, després de la qual s’obrirà una nova fase amb l’objectiu per part dels arqueòlegs poder continuar treballant en el jaciment, per tant, l’idea “és poder presentar un altre pla quadriennal a la Generalitat basat en els arguments bons de tot el que s’ha descobert per defensar un següent projecte”, ha manifestat Puig.
En aquest sentit, el regidor de Patrimoni de Roses, Carles Pàramo, considera que no hi ha d’haver cap problema per a la concessió d’un nou projecte quadriennal d’excavacions al Castrum perquè “és un jaciment del poblat visigot amb un context desconegut a nivell català, del qual no hi ha altre exemple i que, a més a més, hi ha una relació històrica amb la part de la Catalunya Nord on es demostra que fa més de mil anys ja hi havia un contacte absolut”.
L’Ajuntament de Roses, com ja ho ha fet en anys anteriors, té previst presentar públicament tots els resultats de les excavacions al Castrum Visigòtic.
