La moto de Manuel Rubio trenca el motor i es va haver de desmuntar per fer-li una reparació en tota regla a Luna, per finalment arribar a Buenos Aires
Vam deixar a Manuel Rubio a casa de la filla de Tito Guerra, des d’on la principal tasca que van portar a terme va ser anar al concessionari BMW per mirar de trobar recanvis de la part de l’embragatge de la moto, a on els van dir que per dilluns tindrien les peces.
Manuel Rubio va aprofitar per reunir-se amb dues famílies Moebius, les quals li van regalar dos pelutxos més “al final rebentaré la suspensió de la moto”, va dir rient el Motorista Solidari, que es va mostrar convençut que “arribaré a Buenos Aires a sobre de la moto, sí o sí”.
Però, mentrestant no arribi dilluns per tenir els recanvis, li toca, merescudament, descansar.
No era un refredat el que tenia Luna, sinó una grip amb la febre molt alta
I dilluns, dia 15,un cop amb les peces de l’embragatge noves, Manuel i Tito van tornar a casa de la filla del segon, on estava la moto per muntar-les i reparar-la. I un cop muntada Luna es quan van veure que “el fort soroll” que va fer la moto era molt més greu. Per tant, van haver, Tito i el seu gendre “de desmuntar el ‘cor’ de Luna, ja que el problema venia del cigonyal i les bieles de la moto, per veure exactament que és el que està fet malbé per comprar els recanvis i tornar a muntar”, va explicar Manuel. És a dir, que Luna no tenia només un refredat, sinó una forta grip amb molta febre.
El dia següent, 16 de setembre “un cop desmuntades les tripes i el cor de Luna”, es va decidir reparar la moto artesanalment, “rectificant nosaltres mateixos el cigonyal, perquè els recanvis no sabem quan poden trigar en arribar, i no puc estar tants de dies parat. A més, serà també l’opció més econòmica”, va explicar Manuel. Però estava tot tant malament, que el dia 17 es van veure obligats a portar el cigonyal a la rectificadora i comprar una biela de segona mà “que està bé, però ara hem d’aconseguir els ‘aros’ del pistó que també estant malament”. La qual cosa va complicar encara més la reparació, però, pel contrari, “Luna quedarà millor reparada”.
El dia 18 va arribar una part dels recanvis mentre el cigonyal estava a la rectificadora, el qual fins dimarts, dia 23, no estarà a punt.
Difusió de Moebius a través de la TV
El dia 19 de setembre el Motorista Solidari va aprofitar el dia per difondre la Síndrome de Moebius a través de dos canals de TV argentins. Va ser, com diem, un dia profitós, “un dia bo” ja que “una mamà Moebius que pensava que era l’única aquí en Rosario ha conegut a dues més gràcies al projecte ‘Moebius por el Mundo’. Per mi, es meravellós, són aquestes coses les que t’animen per seguir endavant i tenir paciència per esperar al dia que pugui arribar a Buenos Aires”, va explicar Manuel.
Dissabte, 20 de setembre, va la festa de la primavera a Rosario, on Manuel Rubio va poder explicar el projecte ‘Moebius por el Mundo’ davant 10.000 persones, ja que “em van convidar a pujar a l’escenari per explicar el projecte i el meu viatge juntament amb famílies Moebius que van estar al meu costat”. Pel que respecte a Luna, la seva moto, continua a l’espera que arribin els recanvis i el reparin el cigonyal.
Diumenge 21 va ser un dia de relaxament, on el Motorista Solidari va estar convidat a veure un partit de futbol, esport que no l’agrada gaire. A més es van dedicar, ell i els mecànics, a netejar el motor per dins per a que quan arribin les peces noves estigui tot preparat. Una operació que van continuar el dilluns dia 22. Dia en que van proposar a Manuel Rubio anar fins al poble de Rafaela, a 200 km de Rosario, on hi ha “varies fundacions de Moebius per a que faci una xerrada, així podré continuar difonen la Síndrome”.
Manuel va voler donar les gràcies a Marta Santodomingo, jove gironina amb Moebius que ha editat un vídeo sobre tota la gent que ha estat amb el Motorista Solitari durant el seu viatge, “un vídeo que m’ha fet plorar”, va reconèixer Manuel.
I Manuel va reconèixer aquest dia el seu problema personal, “he de tornar a casa i posar-me a treballar per aconseguir diners i poder pagar la hipoteca”. Dimarts dia 23, mentre continua a l’espera dels recanvis de la moto, va anar a visitar a una nena amb la Síndrome que porta 3 mesos ingressada a l’hospital, “es vam reunir Moebius de la zona i el vam alegrar la tarda”. A més va tenir la bona notícia que cada cop més famílies amb afectats s’estan coneixent entre sí. De dues famílies es va passar a 6 que ara ja es coneixen.
El dia 24 es dirigeix en un ‘Colectivo’ “com diuen l’autobús aquí”, cap al poble de Rafaela on es reunirà amb varies de Fundacions de Moebius. I així ho va fer, destacant que el seu objectiu de difondre Moebius es va multiplicar, ja que va ser entrevistat per un canal de TV i tres emissores de ràdio.
D’altra banda, des de Rosario, on Tito Guerra i el seu gendre, ‘El Pelao’, l’estan reparant la moto, li comuniquen que Luna “està a punt” per poder sortir a fer ruta de nou.
I divendres 26, per fi, la moto, Luna, ja està reparada, per la qual cosa ho celebren Manuel, Tito, ‘El Pelao’i les seves famílies amb bon rostit argentí. Com ha de ser.
Per fi… Buenos Aires! gràcies a la família de BMW República Argentina
I dissabte dia 27 Manuel Rubio va arribar per fi a Buenos Aires després de fer al voltant de 300 quilòmetres que hi ha entre la ciutat de Rosario i la capital d’Argentina. Un viatge realitzat “amb molta cautela i precaució anant a 100-110 km/h” per tal de fer el rodatge al motor.
Manuel va voler agrair tot el que van fer Tito Guerra i tota la seva família per aconseguir arribar a Buenos Aires a sobre de la moto. Un mes pràcticament convivint amb aquesta família argentina “que ja la sento com a meva, mai podré agrair el suficient el que han fet per mi i el projecte ‘Moebius por el Mundo’, a partir d’ara casa meva és casa vostra”, va dir un emocionat Manuel, referint-se a Tito i el seus familiars.
I diumenge 28 va ser un tranquil i de descans que Manuel va aprofitar per fer turisme. Un dia des descans també per a Luna, ja que el Motorista va conduir una altra BMW, una GT 1.000 que li van deixar.
I al dia següent, dilluns, el Motorista Solidari va aconseguir un embalatge, gentilesa de BMW de Buenos Aires per transportar la moto en avió. Ara només queda a l’espera que li diguin quan i a on exactament ha de portar la moto embalada. A Buenos Aires va tenir l’oportunitat de conèixer a Emilio Scotto, un motorista que va donar la volta al món dos cops de manera consecutiva.
De moment, només queda esperar a que li diguin alguna cosa sobre a on de portar la moto empaquetada, el que passa que a l’Argentina les “coses van mooolt a poc a poc”, va dir un resignat Manuel Rubio, es va dedicar a fer-li una petita revisió de control a Luna mentre esperava una resposta sobre el destí de la moto.
Una resposta que tampoc va arribar l’últim dia del mes de setembre.
Octubre, destí: Espanya
L’1 d’octubre va ser un dia feliç per a Manuel, ja que gràcies a ell 8 famílies Moebius es van conèixer i a partir d’ara mantindran el contacte per ajudar-se unes a les altres “que, en definitiva, és l’objectiu del meu projecte”. Pel que respecte a la moto va dir que “estic a l’espera per poder fer el pagament en efectiu i en dos o tres dies la moto surt cap a Madrid i jo, darrera”.
Així que aquest mes d’octubre el destí de Manuel Rubio és, “per fi”, Espanya.
