L’atleta Xavi Llamas, del Club Atletisme Roses, s’enfronta als millors especialistes del món de maratons de muntanya a la Transvulcània Salomon de l’illa de Palma de Gran Canàries, i només, el mal d’alçada, l’impedeix entrar a meta entre els primers
Gairebé 1.700 atletes, concretament 1.684, van prendre la sortida a la Ultramarató de 73 quilòmetres que es va disputar, ahir dissabte, a l’illa de la Palma de Gran Canàries. Una marató en la qual l’atleta Xavi Llamas del Club Atletisme Roses i patrocinat per la Fundació Alchimia Solidària, va participar enfrontant-se al millors del món de l’especialitat, entre d’ells el català Killian Jornet.
Xavi Llamas va entrar a meta a la posició 33ena amb un temps de 8 hores, 58 minuts i 28 segons. Una posició molt, però que molt meritòria per l’atleta rosinc, si tenim en compte que amb els rivals amb els quals va disputar la cursa es dediquen professionalment això, és a dir, que s’entrenen i viuen de córrer aquestes maratons de muntanya. En Xavi, en canvi, es dedica a aquesta especialitat de manera amateur, com un hobby, i prepara les curses quan la seva feina li permet.
Però tot i això aquest 33è lloc que va aconseguir va tenir un saboragredolç per en Xavi, “sí perquè m’havia marcat l’objectiu de quedar entre els 20 primers i no ho he aconseguit. Del quilòmetre 27 al 60 la cursa transcorria a més de 2.500 metres d’alçada, i no podia córrer perquè m’ofegava, no tenia aire. I molts de trams ho he fet caminant. Si he arribat a la meta i no em trobava gens cansat!”.
A les 6 del matí, quan encara de nit, van prendre la sortida els 1.684 atletes participants a la Transvulcania Salomon. Xavi Llamas, que va sortir entre els 200 primers, es va dedicar a remuntar, i ho va fer fins a la 27ena posició. Era el quilòmetre 27 de carrera, on està situat el refugi de muntanya El Pilar, i just quan el recorregut començava a pujar fins a més de 2.000 metres d’alçada. L’atleta rosinc, com ens ha explicat, va començar a tenir el ‘mal d’alçada’, problema de falta d’aire per a les persones que com ell, no estan acostumats a córrer en altitud.
I la cursa va transcórrer, durant més de 30 quilòmetres, a més de 2.000 metres d’alçada. Un tram en el que Xavi, per la manca d’arribada d’oxigen als seus pulmons, va haver de parar de córrer i fer molts de quilòmetres caminant. Abandonar mai. I va estar quan es va veure superat per varis atletes per baixar de la 27ena posició a la 37ena.
El cim del Roque de los Muchachos, el pic més alt de l’Illa de Palma, donava pas als 23 darrers quilòmetres de cursa, tots de baixada. Aprofitats per Xavi per tornar a córrer i remuntar posicions gràcies a l’arribada, de nou, d’aire als seus pulmons i les seves cames. Una remuntada que li va fer entrar en el 33è lloc per la línia d’arribada, a dues hores i quatre minuts del guanyador, Killian Jornet.
A la línia d’arribada en Xavi no es trobava “gens cansat perquè no he donat el meu màxim, com no podia córrer per falta d’aire no m’he cansat. Per això, no estic gaire content. Vaig acabar més esgotat a la Internacionat Trail Roses-Cap de Creus de 24 quilòmetres de la setmana passada que no pas ara, que he fet 83”.
Sigui com sigui, i tot i que en Xavi va dir en calent que no està gaire content, el resultat que ha aconseguit l’atleta de Roses en aquesta cursa té molt de mèrit, i el situa, sobretot, dins els millors especialistes del món de maratons de muntanya.
