La jornada, que es va portar a terme al Castell de Peralada, va tractat temes centrats principalment en l’impacte de la IA com a nova eina digital i en les mesures de ciberseguretat
La tercera edició de la jornada “Transformació digital a les organitzacions sanitàries. Tendències al sector de salut i social”, que va organitzar la Fundació Salut Empordà (FSE) aquest passat dijous 16 de novembre al Castell de Peralada, va reunir més de 200 persones presencialment i un centenar més seguint les ponències i les taules rodones a través de l’streaming. Les temàtiques del programa d’aquest any s’han centrat, principalment, en el tractament de les dades, la ciberseguretat i l’impacte de la Intel·ligència Artificial (IA) com a nova eina digital. El president de la Fundació PuntCAT, Genís Roca, que també és vicepresident de la Fundació Barcelona Music Lab i membre del grup d’experts del Pacte Nacional de Salut de la Generalitat de Catalunya, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència inaugural i va contextualitzar la nova era digital: “Estem abandonant una Internet d’opinions per anar a una Internet de dades. Això que diré ara fa mal: anem cap a serveis personalitzats sense conversa. Netflix, Spotify o l’esborrany de la Declaració de la Renda són exemples de serveis personalitzats sense conversa. A partir de les teves dades, et puc dir què necessites”. Roca va fer un repàs històric als processos de transformació digital amb un llenguatge molt planer i didàctic. “Cada vegada que hi ha un canvi en el flux d’informació, es requereix també un canvi en la tecnologia per adaptar-se a la nova demanda. I això, de retruc, comporta un canvi social i informatiu”, va dir.
Tot seguit, va intervenir el director de l’Àrea de Sistemes d’Informació en el Servei Català de la Salut, Pol Pérez, per presentar l’estructura de gestió transversal de les TIC als serveis assistencials. Són il·lustratives, per exemple, les dades que va aportar pel que fa a l’activitat que genera el portal d’Internet La Meva Salut: “Abans de la pandèmia del coronavirus, La Meva Salut tenia 400.000 usuaris, i després de la pandèmia s’ha assolit la xifra de 5 milions d’usuaris. És a dir, aquest nombre s’ha multiplicat per 10 en menys de 3 anys, un creixement que ha obligat a abordar la modernització a curt i llarg termini i a crear una Oficina de la Dada, per implementar un model de governança de la dada”.La popularitat de la Intel·ligència Artificial i generativa Xat GPT s’ha disparat en molts àmbits de la vida, com van explicar els representants de la Taula de la Xarxa d’Innovació en Salut per Catalunya, XISCAT, Maria Castaño i Alberto Sánchez. Els dos van assegurar que la seva presentació havia estat elaborada gràcies a l’ús de la IA. “Estem davant d’uns sistemes que utilitzen algoritmes d’aprenentatge automàtic per a aprendre a partir de dades i millorar amb el temps. Aquests algoritmes els permeten reconèixer patrons en les dades, per fer prediccions o prendre decisions”, van apuntar. Pel que fa al Xat GPT, van demostrar que cada cop s’està utilitzant més en la investigació mèdica per analitzar grans conjunts de dades i descobrir patrons que poden conduir a nous avenços en el camp de la medicina.Per altra banda, la Societat Catalana de Salut Digital va coordinar una taula sobre seguretat en l’àmbit de la salut, en què van participar Òscar Díaz, responsable de seguretat de la informació per a l’àmbit de recerca i universitats a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya; Anna Benavent, directora d’Organització Digital de l’Hospital Universitari Parc Taulí i presidenta de l’Associació Catalana de Professionals d’Informàtica de la Salut; Imma Bosch, directora d’Organització i Transformació Digital del Consorci Hospitalari de Vic; Eva Aurín, gerent de Salut i Social a Telefònica Espanya i vicepresidenta de la Societat Catalana de Salut Digital, i Enrique Soto, cap de Tecnologia Operativa de Ciberseguretat a Telefónica Tech. Aquest grup d’experts va alertar sobre la vulnerabilitat dels sistemes tecnològics i sobre la importància de protegir les infraestructures dels ciberatacs, “perquè poden tenir conseqüències catastròfiques, i més si són centres de salut”. Davant del repte de garantir la ciberseguretat dels centres de salut, tots ells van estar d’acord que “cal insistir molt en la cultura i les competències digitals dels professionals d’una organització per poder garantir que el sistema sigui robust”.En la jornada, es va plantejar també com n’és d’important la IA en la diagnosi del càncer de pulmó mitjançant placa de tòrax. Joan Gibert, expert en Intel·ligència Artificial de l’Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, va exposar un projecte que ha posat en marxa el seu centre amb la col·laboració de la Fundació Salut Empordà: “Després d’una primera fase en què l’algoritme ha après a partir de les radiografies dels pacients de l’Hospital de Mar per poder fer una predicció sobre el càncer de pulmó, l’algoritme començarà a treballar amb una sèrie històrica de pacients del Servei de Radiologia de l’Hospital de Figueres per comprovar si els resultats es poden extrapolar a diferents centres sanitaris o si hi ha alguna errada”. “El càncer de pulmó és una patologia prevalent, costosa i mortal i aquest algoritme permet fer el diagnòstic amb una simple placa de tòrax, de manera que es podran evitar falsos negatius que potser passen per alt a l’ull humà. L’algoritme és relativament barat, fàcil i accessible”, va comentar Gibert.
La matinal dedicada a la transformació digital a les organitzacions sanitàries la va tancar el director gerent de la FSE, Sergi Iglesia, amb la presentació del Seguiment del Pla de Transformació Digital 2021-2025 de la Fundació Salut Empordà.
