Gairebé 200 persones, “adolescents” d’entre 50 i 70 anys, van participar a la festa “Remember Picasso”, que es va celebrar a la Sala SUF per ballar al ritme dels anys 70, 80 i 90
A Roses pots trobar gairebé de tot, però d’oci nocturn va a ser que no. I un grup d’amics, conscients d’aquesta realitat i que quan eren més joves anaven cada cap de setmana a la discoteca Picasso a ballar al ritme de la música dels anys 70, 80 i 90, es van proposar tornar a recordar i viure per una nit aquella època.
És a dir, si no hi ha festa, es crea una.
I és el que va decidir dur a terme aquest grup d’amics composat per l’Anna Vicens, en Lluís Mas Blanch, la Pilar Cortés, en Francesc Giner, la Sílvia Ametller, la Fina Puigdomènech o en Felip Pagès, entre molts altres (als quals demanem disculpes per no anomenar-los a tots). Van idear muntar una festa per recordar les nits de la Picasso, i per això van anar a parlar amb la Junta de la Sala SUF, presidida per Vicenç Brujats, per plantejar-les la proposta de celebrar aquesta festa a l’edifici de la Societat d’Unió Fraternal. Proposta a la que va accedir el president de l’entitat.
I aquest passat divendres, la màgia de la discoteca Picasso va tornar a envair la nit de Roses amb la festa “Remember Picasso” on “adolescents” d’entre 50 i 70 anys van omplir la Sala SUF (bé, omplir és un dir, perquè es va permetre l’entrada a només la meitat de l’aforament que té la sala de ball de la Societat d’Unió Fraternal).
I la festa “Remember Picasso” va ser un èxit de participació i d’organització. De participació, perquè només cal dir que en 15 minuts es van vendre les 175 entrades que es van posar a la venda al preu de 5 euros pels socis de la SUF i a 8 € per la resta de mortals.
I a les 12 de la nit, dues hores després d’haver-se iniciat, la sala de ball de Societat d’Unió Fraternal s’havia convertit en la pista de la discoteca Picasso. “Em van insistir per celebrar aquesta festa aquí, i avui és la prova de foc i fins al moment, tot fantàstic”, va afirmar el president de la SUF, Vicenç Brujats, que va reconèixer que va tenir “una mica de recança” quan un grup “d’adolescents” de més de 50 anys li va proposar celebrar aquesta festa per recordar l’època de la discoteca Picasso. I que per aquesta recança es va decidir posar a la venda només al voltant de la meitat de l’aforament del local.
I si de participació va ser un èxit, en quant a organització, cal destacar que els “joves” organitzadors de la festa que van treure una Matrícula d’Honor. Ho tenien tot més que pensat, “sí, ja teniem clar que els diners de les entrades els destinariem, primer, en contractar un DJ que punxés la música del Picasso, i que en aquesta ocasió ha estat l’Adrià Giner i, després, comptar amb un servei de seguretat -que hi era a l’entrada per controlar l’accés- per a que tot es desenvolupi amb total normalitat, i perquè la Junta de la SUF -que hi era a la Sala vigilant que tot anés bé- vegi que és una festa de gent madura i amb seny, ja que la nostra idea és poder celebrar, de tant en tant, més festes com aquesta dirigida a la gent de la nostra generació”, va explicar l’Anna Vicens.
Servei de bar imprescindible en una festa per rememorar la discoteca Picasso
I tot va anar com la seda, fins i tot els organitzadors van poder comptar amb servei de bar tot i que La Fraternal estava de vacances. “Ens vam comprometre que quan hi hagués un ball a la SUF, nosaltres donaríem el servei de Bar, i tot i que no era un ball dels socis de l’entitat i que, a mes, ha coincidit que ens havíem agafat aquesta setmana de descans, hem decidit no faltar a la nostra paraula perquè la gent d’aquesta festa se sentís, si fa o no fa, com quan era a la Picasso”, va explicar el gerent de La Fraternal, Santi Buscató.
Ara s’han emplaçat els organitzadors de la “Remember Picasso” i la Junta de la SUF per fer valoració de com va anar la festa “Remember Picasso” i decidir si se celebraran més, d’aquest tipus, en el futur en l’edifici de la Societat d’Unió Fraternal.
Tan de bo sigui així, perquè ja que els joves no tenen actualmentuna oferta d’oci nocturn a Roses, que almenys els “adolescents” d’entre 50 i 70 anys si la tinguin.
Viva Picasso!
