“Caram Gata, com vas d’as avui, no ases que és quelcom més diferent!”. Doncs, sí Poirot, sembla que ve carnaval oi? Doncs no! Per a mi el Carnaval em serveix per descansar. És un parèntesis per carregar piles, doncs ja tenim tot l’any el ball de disfresses al Parlament, el ball de bastons al Congrés i la dansa del ventre al Camp Nou (el ventre de Laporta, miauuuu!).
De les diputacions no direm res, doncs el ball està prohibit, treballen tot l’any i sovint fent hores extres sense cobrar. I els ajuntaments? Doncs també tenen molta feina, tanta que enlloc de carnaval, fan tots els papers de l’auca, igual com ballen al sol que més escalfa. Això només a casa nostra, que si afegim ara al Senyor que la té més llarga del món (eiii, la corbata! miauuuuu)…. Com pots veure Poirot, se’m gira molta feina. Però tornem al catamarà, per veure com va el carnaval català, doncs amb el d’aquí ja en tinc prou. No cal anar més lluny a cagar. Ep! que ara, desitjar merda es de bon jan, no ens confonguem.
Per començar, no entenc per que la majoria d’ajuntaments (en castellà ay-untamientos) es llencen com bojos o boges (que les dones aviat prendran el poder) muntant aquests sidrals, si durant tot l’any ja ens diverteixen amb els seus plens plens (no és cacofonia, és correcte) de disfresses, gegants, pallasses, capgrossos, geperuts, bruixes, calbs, nans, etc. Uns plens plens (no és cacofonia, és correcte), de ciutadans interessats pels afers lúdics, però sobretot lúbrics (miauuuuuuuu) i per tant amb les més transgressores i pornogràfiques mamarratxades que es succeeixen diàriament a la vinya del Senyor (no sabem quin Senyor, però seguim). Hi ha tanta gentada en els plens plens (no és cacofonia és correcte), que s’ha de tenir reserva si vols poder escoltar i veure bé l’obra de la vinya del Senyor (no sabem quin Senyor, però seguim). Però ep!, aviat també ho serà de la Senyora, que tot té el seu temps i s’acaba, i si m’apures encara ens regalaran la presència de le Senyore (no es error, es correcte en llenguatge LGTBI), que aquí no mana en Trump, encara…tot arribarà de la ma del catamarà.
Però que tenen aquests plens plens (no és cacofonia, és correcte) de personal ple, per no dir tip, de diversió tot l’any, sense parar ni per fer les necessitats pròpies d’una persona humana?
O sigui cagar, no ens posarem ara a defecar, evacuar, etc… Necessitats fisiològiques, miauu, que les sexuals avui diuen que ja no cal tenir-ne, marramiauuuuu, que l’amor sense sexe es el que es porta. Però això a Roses no cola, aquí som molt humans i la carn ens pot (que menjar peix no treu la cosa). De fet, quan més peix menges, més s’activa la sardina (o la ostra). Per cert, hem de ser inclusius, i si es fa l’enterrament de la sardina, també s’ha de fer el de la ostra, que per això som tan moderns a Roses. I si no, fixat amb el cartell del Carnaval, un homenatge als pneumàtics dels homes i a les franceses fregides de patates, que també porten pneumàtics (miauuuuu).
Alguna cosa han de tenir aquests plens plens (no és cacofonia, és correcte) que la gent no és tonta, i no es queda a casa si no es per una bona raó: mirar sèries de “Trump, esa corbata” la millor sèrie avui de Netflix; de “Perro Xanxe”, la nova sèrie de Mortadelo y Filemón o “Errejón, no me toques el bombón”, la nova sèrie de “Sumar, Restar, Multiplicar y Dividir”, una nova plataforma política d’esquerres d’Espanya, Portugal, Andorra i Llívia.
I a tot això què passa amb el catamarà? Doncs sí, Poirot, m’oblidava, el catamarà es l’espai comú, l’àgora, la plaça major, on tots, totes i totis anem a cagar (sense que ens hi enviïn, miauuu, marramiau!). Tan els científics més eixelebrats que més que científics semblen Quixots barallant-se contra imaginaris molins de vent, com el més comú dels mortals que no pot pagar la llum o el lloguer. Des dels empresaris més premiats que el Bulli, fins els negres de color negre, que fan top manta. Com pots veure Poirot, ens anticipem als temps que venen, amb la desaparició de la classe mitjana. Aquí només volem rics i pobres. Ep! i compta! Al tantu! No sigui que l’any vinent en lloc de Rua de carrosses, sigui de drons (miauuuuu).
Però sempre ens podrem consolar: “Caga el Rei, caga el Papa, de cagar ningú se’n escapa”. Al catamarà, a cagar!!
La Gata Christie
