Amb l’objectiu que el 8M, Dia Internacional de les Dones, no duri només 24 hores, Roses commemora aquesta jornada durant diversos dies del mes de març
El 8M és un dia que esdevé un símbol per a les dones dels cinc continents, de tal manera que la seva celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit, donat que en ser la història canviant, dinàmica, també ho és el sentit dels símbols i significats.
Davant d’aquest plantejament, les Àrees de Joventut i de Serveis Socials de l’Ajuntament de Roses han volgut commemorar aquest 8M de manera transversal, donant així la importància que es mereix cada segment d’edat del gènere femení. “Sí, tant aquest Dia Internacional de les Dones, com qualsevol altre dels dies internacionals que es commemoren, creiem que s’han de celebrar des de la vessant de la joventut”, va afirmar la regidora de Joventut, Ester Navas. Paraules ratificades per la responsable de Serveis Socials, Yanna Arjona, en afegir que “el jovent és el nostre futur i és important donar-les a entendre que la celebració d’aquestes diades no han sortit del no res, sinó que són fruit de lluites, esdeveniments anteriors, no ja del segle passat, sinó anteriors”.
De fet, els antecedents del Dia Internacional de les Dones daten de la Revolució Industrial, als segle XVIII, quan la població femenina es va incorporar al treball assalariat, però no va quedar eximida de continuar sent responsable de tenir cura dels seus familiars ni tampoc exemptes de fer les activitats domèstiques.
I tornant a l’actualitat, el passat 4 de març, Roses va encetar la commemoració del 8M sumant-se a la campanya Ruta per la Igualtat ＃68 pobles＃68 reivindicacions, impulsada pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Commemoració que va continuar el divendres, 7 de març, a l’Espai Jove a on, com no podia ser d’una altra manera, el jovent va prendre el protagonisme, on cal destacar de l’acció ‘Teixim per la igualtat’ , en la qual joves van iniciar l’elaboració d’un teler, que continuarà tota aquesta setmana per, un cop finalitzat, poder enganxar els valors i missatges en relació al feminisme.
I ja dissabte, 8M, es van desenvolupar la resta d’activitats previstes, en primer lloc va ser el Taller del Projecte Vibrart, a càrrec de la psicòloga Laia Rosés, la qual va explicar que “hem fet un taller d’autocura per dones que, amb motiu del 8 de març, enguany es reivindica les cures com a forma de sostenir la vida i que, majoritàriament, fem les dones. Llavors, he preparat una pràctica per poder cuidar-nos a través de la psicodansa”.
Tot seguit del taller de Vibrart, es va llegir a quatre veus el manifest de la Declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones (reproduït a sota),a càrrec de Mireia Gibert, Mimi Hornos, Laura Casas i Mari Expósito, i que va comptar amb l’assistència de l’alcalde Roses i alguns regidors/es de l’equip de Govern.
Acabada la lectura, es va celebrar el Taller “Ciclicitat Femenina” organitzat per l’Associació MaRoNeS, i que va anar a càrrec de la infermera Paula Capel, la qual va explicar “què passa en cada una de les fases del cicle menstrual, que són la menstruació, la fol·licular, l’ovulació i la fase lútia”, ja que el seu coneixement “és, encara, una assignatura pendent en la nostra societat, ja que som moltes persones les que menstruem i no coneixem el nostre cicle, i conèixer-ho et dona el poder de saber en quin moment del cicle estic i, com això pot afectar a les meves emocions, el meu cervell o canvien les meves hormones”.
L’Associació MaRoNeS, a més d’organitzar aquest taller, també va ser-hi present “amb una parada per donar-nos visibilitat i continuar a donar-nos a conèixer”, va afirmar la seva presidenta i una de les fundadores de l’entitat l’any 2018, Mari Expósito. I a la paradeta es podia trobar tant productes de marxandatge de MaRoNeS per recaptar diners “com llibres, ja que commemorem el Dia Internacional de les Dones, sobre diferents aspectes o àmbits de la vida sexual i reproductiva de les dones aspectes, com ara el sexe, el part, la gestació, el post part, la lactància”, va explicar Expósito.
La celebració del Dia Internacional de les Dones a Roses ha estat més transversal que mai donat a que la bona entesa entre les Àrees de Joventut i de Serveis Socials de l’Ajuntament de Roses és evident, “sí, perquè són dues Àrees que tenen coses en comú. De fet, la regidora de Joventut, Ester Navas, és la mateixa que la de la Gent Gran, departament que abans estava adscrit a Serveis Socials i que es va decidir que ho portés ella per intentar cohesionar el jovent i la Gent Gran, ja que tenen molt que aportar-se els uns als altres”, va afirmar Yanna Arjona, per afegir que “a més, com que hi ha molt bona relació amb l’Ester, sempre que puguem fem coses conjuntes”.
Les dues regidores de l’Ajuntament de Roses, Ester Navas i Yanna Arjona afirmen que “malauradament queda molt, moltíssim per fer en quant a la igualtat de dones i homes”, i per això coincideixen a dir que “és molt i molt important treballar-ho des de la joventut”.
Declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones
Dia Internacional de les Dones, ens apleguem per reivindicar, més que mai, la força del moviment feminista com a motor de canvi i de transformació social. Celebrem els avenços i reconeixem les lluites guanyades, però també visibilitzem les dificultats persistents en la cerca d’una igualtat real i advertim del perill dels retrocessos davant una onada reaccionària que ja tenim a sobre.
El feminisme com a moviment de totes des de la seva diversitat, ha estat un far d’esperança, creant espais de reflexió i d’acció als nostres pobles i ciutats on cada vegada més persones, es reconeixen com a part d’un gran moviment que lluita per la construcció de societats més justes, equitatives i inclusives.
Aquesta força transformadora ha empoderat les dones, ha trencat barreres i ha establert nous horitzons per a la llibertat i la igualtat. Els avenços normatius i les mobilitzacions col·lectives han estat fonamentals en la construcció d’un món on les veus de les dones es fan escoltar cada cop amb més potència.
Gràcies al moviment feminista s’han aconseguit avenços significatius en els drets sexuals i reproductius, i en els drets laborals. I també s’ha situat el treball de les cures en el centre de l’agenda política i social. Tot i això, encara són molts els reptes globals que hem d’afrontar, com també ho són la bretxa salarial, la precarietat i la feminització de la pobresa, la falta de corresponsabilitat real dels homes en les tasques reproductives i de les cures, la baixa representació de les dones en els consells d’administració, la doble discriminació de les dones racialitzades o les violències masclistes.
Malgrat les dificultats persistents, s’ha aconseguit conquerir espais de poder econòmic, polític i cultural. L’augment de dones que ocupen llocs de lideratge a les institucions, empreses i organitzacions, així com l’aprovació de lleis per a l’equiparació salarial, són signes que aquesta força transformadora continua trencant sostres de vidre i erradicant terres enganxosos.
L’enfocament feminista interseccional ha esdevingut una eina clau en el camí per avançar en l’assoliment de drets socials col·lectius, en el desenvolupament de polítiques públiques que garanteixen els drets de tota la ciutadania i en la construcció d’una societat més equitativa, justa i democràtica.
I no podem oblidar que durant la darrera dècada hem assistit a mobilitzacions contra les violències masclistes que han estat un crit ferm i unitari contra els valors patriarcals, que posen en evidència les violències sexuals i estructurals presents en tots els àmbits de la nostra vida.
Però, malgrat aquests avenços, encara hem de vèncer molts obstacles, desafiaments i resistències per assolir una igualtat real.
No podem ignorar que han sorgit posicions extremistes i reaccionàries que, des de l’antifeminisme, volen desmantellar les conquestes que tant ens han costat. El neomasclisme, un masclisme que s’alia amb la dreta feixista i ultraconservadora i que es disfressa de noves estratègies que se serveixen de les xarxes socials per generar odi i divisió, constitueix una amenaça creixent per als drets de les dones i la nostra llibertat.
Aquest nou masclisme té un impacte especialment perniciós entre la gent jove, que necessita més que mai espais d’’empoderament i resistència feminista. De fet, segons els resultats de la segona Enquesta Sociopolítica de 2024 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), més de la meitat dels homes de 16 a 24 anys està molt o bastant d’acord amb el fet que el moviment feminista ha anat massa lluny.
Arreu del món, especialment en contextos conservadors, el feminisme ha enfrontat una dura ofensiva. Tots els avenços en els drets de les dones es veuen amenaçats per lleis restrictives i per discursos que qüestionen els drets que s’han guanyat.
En molts racons del món, la guerra i el conflicte armat continuen sent la cara més cruenta de la desigualtat i la violència. Les dones palestines, afganeses, sirianes, ucraïneses, i d’altres regions afectades per conflictes bèl·lics no només pateixen la destrucció de les seves terres i comunitats, sinó també una doble opressió: la violència de guerra combinada amb l’opressió patriarcal. A elles, a les seves veus silenciades, a les seves lluites per la supervivència i els seus drets, els donem el nostre suport i els expressem la nostra solidaritat.
Avui, tenim molts motius per fer una crida a continuar treballant per a l’equitat de gènere des de totes les administracions: Govern de la Generalitat, diputacions, consells comarcals i tots els ajuntaments. Sabem que les nostres comunitats són els espais de transformació més propers i des d’on podem construir estratègies creatives, eficients i socials per fer front a aquesta contraofensiva reaccionària. Continuem avançant en el camí de la igualtat, amb el compromís ferm de crear marcs institucionals, socials i polítics feministes arreu del territori que protegeixin els drets de totes les dones i les nenes.
És fonamental teixir aliances entre els col·lectius feministes, de dones, ecologistes, antiracistes i altres organitzacions progressistes per reforçar el poder de les nostres lluites comunes. Aquestes aliances han d’anar acompanyades de propostes i polítiques públiques transformadores. Hem d’unir esforços en la nostra lluita, perquè la igualtat no és només un dret, també és una eina de canvi social per a tot el conjunt de la societat.
Remarcar que sense mares no és possible el futur de la humanitat. Necessitem dones que triïn quan i com ser mare des d’una elecció conscient i lliure.
Volem una societat on les dones siguin lliures per maternar, per criar criatures en ambients amorosos, saludables i sense violències.
Les mares reclamem permisos més amplis, prestacions universals i drets que protegeixin a mares i criatures, perquè sinó podem Maternar no és la nostra revolució.
Avançarem, no només pel passat que ens ha fet fortes, sinó pel futur que volem construir plegades. Un futur en què l’equitat de gènere sigui una realitat.
Per un futur feminista. Per una societat més lliure i igualitària.
Feministes avui, feministes sempre.
Amb l’objectiu que el 8M, Dia Internacional de les Dones, no duri només 24 hores, Roses commemora aquesta jornada durant diversos dies del mes de març
El 8M és un dia que esdevé un símbol per a les dones dels cinc continents, de tal manera que la seva celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit, donat que en ser la història canviant, dinàmica, també ho és el sentit dels símbols i significats.
Davant d’aquest plantejament, lesÀrees de Joventut i de Serveis Socials de l’Ajuntament de Roses han volgut commemorar aquest 8M de manera transversal, donant així la importància que es mereix cada segment d’edat del gènere femení. “Sí, tant aquest Dia Internacional de les Dones, com qualsevol altre dels dies internacionals que es commemoren, creiem que s’han de celebrar des de la vessant de la joventut”, va afirmar la regidora de Joventut, Ester Navas, i ratificades per la responsable de Serveis Socials, Yanna Arjona, en afegir que “el jovent és el nostre futur i és important donar-les a entendre que la celebració d’aquestes diades no han sortit del no res, sinó que són fruit de lluites, esdeveniments anteriors, no ja del segle passat, sinó anteriors”.
De fet, els antecedents del Dia Internacional de les Dones daten de la Revolució Industrial, als segle XVIII, quan la població femenina es va incorporar al treball assalariat, però no va quedar eximida de continuar sent responsables de tenir cura dels seus familiars ni tampoc exemptes de fer les activitats domèstiques.
I tornant a l’actualitat, el passat 4 de març, Roses va encintar la commemoració del 8M sumant-se a la campanya Ruta per la Igualtat ＃68 pobles＃68 reivindicacions, impulsada pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
Commemoració que va continuar el divendres, 7 de març, a l’Espai Jove, on com no podia ser d’una altra manera el jovent va prendre el protagonisme, on cal destacar l’acció ‘Teixim per la igualtat’ , en la qual joves van iniciar l’elaboració d’un teler, que continuarà tota aquesta setmana per, un cop finalitzat, poder enganxar els valors i missatges en relació al feminisme.
I ja dissabte, 8M, es van desenvolupar la resta d’activitats previstes, en primer lloc va ser el Taller del Projecte Vibrart, a càrrec de la psicòloga Laia Rosés, la qual va explicar que “hem fet un taller d’autocura per dones que, amb motiu del 8 de març, enguany es reivindica les cures com a forma de sostenir la vida i que, majoritàriament, fem les dones i, llavors, he preparat una pràctica per poder cuidar-nos a través de la psicodansa”.
Tot seguit del taller de Vibrart, es va llegir a quatre veus el manifest de la Declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones (reproduït a sota),a càrrec de Mireia Gibert, Mimi Hornos, Laura Casas i Mari Expósito, i que va comptar amb l’assistència de l’alcalde Roses i alguns regidors/es de l’equip de Govern.
Acabada la lectura, es va celebrar el Taller “Ciclicitat Femenina” organitzat per l’Associació MaRoNeS, i que va anar a càrrec de la infermera Paula Capel, la qual va explicar “què passa en cada una de les fases del cicle menstrual, que són la menstruació, la fol·licular, l’ovulació i la fase lútia”, ja que el seu coneixement “és, encara, una assignatura pendent en la nostra societat, ja que som moltes persones les que menstruem i no coneixem el nostre cicle, i conèixer-ho et dona el poder de saber en quin moment del cicle estic i, com això pot afectar a les meves emocions, el meu cervell o canvien les meves hormones”.
L’Associació MaRoNeS, a més d’organitzar aquest taller, també va ser-hi present “amb una parada per donar-nos visibilitat i continuar a donar-nos a conèixer”, va afirmar la seva presidenta i una de les fundadores de l’entitat l’any 2018, Mari Expósito. I a la paradeta es podia trobar tant productes de marxandatge de MaRoNeS per recaptar diners “com llibres, ja que commemorem el Dia Internacional de la Dona, sobre diferents aspectes o àmbits de la vida sexual i reproductiva de les dones aspectes, com ara el sexe, el part, la gestació, el post part, la lactància”, va explicar Expósito.
La celebració del Dia Internacional de la Dona a Roses ha estat, transversal que mai donat a que la bona entesa entre les Àrees de Joventut i de Serveis Socials de l’Ajuntament de Roses és evident, “sí, perquè són dues Àrees que tenen coses en comú. De fet, la regidora de Joventut, Ester Navas, és la mateixa que la de la Gent Gran, departament que abans estava adscrit a Serveis Socials i que es va decidir que ho portés ella per intentar cohesionar el jovent i la Gent Gran, ja que tenen molt que aportar-se els uns als altres”, va afirmar Yanna Arjona, per afegir que “a més, com que hi ha molt bona relació amb l’Ester, sempre que puguem fem coses conjuntes”.
Les dues regidores de l’Ajuntament de Roses, Ester Navas i Yanna Arjona afirmen que “malauradament queda molt, moltíssim a fer en quant a la igualtat de dones i homes”, i per això coincideixen a dir que “per això, és molt i molt important treballar-ho des de la joventut”.
Declaració institucional del 8 de març, Dia Internacional de les Dones
Dia Internacional de les Dones, ens apleguem per reivindicar, més que mai, la força del moviment feminista com a motor de canvi i de transformació social. Celebrem els avenços i reconeixem les lluites guanyades, però també visibilitzem les dificultats persistents en la cerca d’una igualtat real i advertim del perill dels retrocessos davant una onada reaccionària que ja tenim a sobre.
El feminisme com a moviment de totes des de la seva diversitat, ha estat un far d’esperança, creant espais de reflexió i d’acció als nostres pobles i ciutats on cada vegada més persones, es reconeixen com a part d’un gran moviment que lluita per la construcció de societats més justes, equitatives i inclusives.
Aquesta força transformadora ha empoderat les dones, ha trencat barreres i ha establert nous horitzons per a la llibertat i la igualtat. Els avenços normatius i les mobilitzacions col·lectives han estat fonamentals en la construcció d’un món on les veus de les dones es fan escoltar cada cop amb més potència.
Gràcies al moviment feminista s’han aconseguit avenços significatius en els drets sexuals i reproductius, i en els drets laborals. I també s’ha situat el treball de les cures en el centre de l’agenda política i social. Tot i això, encara són molts els reptes globals que hem d’afrontar, com també ho són la bretxa salarial, la precarietat i la feminització de la pobresa, la falta de corresponsabilitat real dels homes en les tasques reproductives i de les cures, la baixa representació de les dones en els consells d’administració, la doble discriminació de les dones racialitzades o les violències masclistes.
Malgrat les dificultats persistents, s’ha aconseguit conquerir espais de poder econòmic, polític i cultural. L’augment de dones que ocupen llocs de lideratge a les institucions, empreses i organitzacions, així com l’aprovació de lleis per a l’equiparació salarial, són signes que aquesta força transformadora continua trencant sostres de vidre i erradicant terres enganxosos.
L’enfocament feminista interseccional ha esdevingut una eina clau en el camí per avançar en l’assoliment de drets socials col·lectius, en el desenvolupament de polítiques públiques que garanteixen els drets de tota la ciutadania i en la construcció d’una societat més equitativa, justa i democràtica.
I no podem oblidar que durant la darrera dècada hem assistit a mobilitzacions contra les violències masclistes que han estat un crit ferm i unitari contra els valors patriarcals, que posen en evidència les violències sexuals i estructurals presents en tots els àmbits de la nostra vida.
Però, malgrat aquests avenços, encara hem de vèncer molts obstacles, desafiaments i resistències per assolir una igualtat real.
No podem ignorar que han sorgit posicions extremistes i reaccionàries que, des de l’antifeminisme, volen desmantellar les conquestes que tant ens han costat. El neomasclisme, un masclisme que s’alia amb la dreta feixista i ultraconservadora i que es disfressa de noves estratègies que se serveixen de les xarxes socials per generar odi i divisió, constitueix una amenaça creixent per als drets de les dones i la nostra llibertat.
Aquest nou masclisme té un impacte especialment perniciós entre la gent jove, que necessita més que mai espais d’’empoderament i resistència feminista. De fet, segons els resultats de la segona Enquesta Sociopolítica de 2024 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), més de la meitat dels homes de 16 a 24 anys està molt o bastant d’acord amb el fet que el moviment feminista ha anat massa lluny.
Arreu del món, especialment en contextos conservadors, el feminisme ha enfrontat una dura ofensiva. Tots els avenços en els drets de les dones es veuen amenaçats per lleis restrictives i per discursos que qüestionen els drets que s’han guanyat.
En molts racons del món, la guerra i el conflicte armat continuen sent la cara més cruenta de la desigualtat i la violència. Les dones palestines, afganeses, sirianes, ucraïneses, i d’altres regions afectades per conflictes bèl·lics no només pateixen la destrucció de les seves terres i comunitats, sinó també una doble opressió: la violència de guerra combinada amb l’opressió patriarcal. A elles, a les seves veus silenciades, a les seves lluites per la supervivència i els seus drets, els donem el nostre suport i els expressem la nostra solidaritat.
Avui, tenim molts motius per fer una crida a continuar treballant per a l’equitat de gènere des de totes les administracions: Govern de la Generalitat, diputacions, consells comarcals i tots els ajuntaments. Sabem que les nostres comunitats són els espais de transformació més propers i des d’on podem construir estratègies creatives, eficients i socials per fer front a aquesta contraofensiva reaccionària. Continuem avançant en el camí de la igualtat, amb el compromís ferm de crear marcs institucionals, socials i polítics feministes arreu del territori que protegeixin els drets de totes les dones i les nenes.
És fonamental teixir aliances entre els col·lectius feministes, de dones, ecologistes, antiracistes i altres organitzacions progressistes per reforçar el poder de les nostres lluites comunes. Aquestes aliances han d’anar acompanyades de propostes i polítiques públiques transformadores. Hem d’unir esforços en la nostra lluita, perquè la igualtat no és només un dret, també és una eina de canvi social per a tot el conjunt de la societat.
Remarcar que sense mares no és possible el futur de la humanitat. Necessitem dones que triïn quan i com ser mare des d’una elecció conscient i lliure.
Volem una societat on les dones siguin lliures per maternar, per criar criatures en ambients amorosos, saludables i sense violències.
Les mares reclamem permisos més amplis, prestacions universals i drets que protegeixin a mares i criatures, perquè sinó podem Maternar no és la nostra revolució.
Avançarem, no només pel passat que ens ha fet fortes, sinó pel futur que volem construir plegades. Un futur en què l’equitat de gènere sigui una realitat.
Per un futur feminista. Per una societat més lliure i igualitària.
Feministes avui, feministes sempre.
