El fons Portabella té un alt valor patrimonial i és una valuosa font per a l’estudi de la història cinematogràfica, cultural i política de la Catalunya contemporània
Amb motiu de la signatura del conveni de donació del llegat del fons Portabella a la Filmoteca de Catalunya, ahir, va tenir lloc una recepció a Palau de la Generalitat amb el president de la Generalitat, Salvador Illa; la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar i els fills i familiars del cineasta. La recepció també ha comptat amb la presència del director de l’ICEC, Edgar Garcia, i del director de la Filmoteca de Catalunya, Pablo La Parra Pérez.
D’aquesta forma es completa el dipòsit integral del fons Portabella a la Filmoteca de Catalunya, institució que vetllarà pel tractament unitari del llegat fílmic i documental del cineasta. La unitat del fons reflecteix la trajectòria singular de Pere Portabella, en la qual resulta impossible destriar el compromís polític de l’excel·lència artística, sempre sota el fil conductor del cinema que va vertebrar tota la seva carrera.
L’extensa trajectòria de Pere Portabella (Figueres, 1927) ha llegat una col·lecció de documents i contribucions artístiques de gran valor. Responsable, com a realitzador i productor, de fites de la cinematografia catalana i espanyola; agent clau en xarxes d’avantguarda artística amb impacte nacional i internacional; referent polític compromès amb els drets democràtics i culturals de Catalunya des de la militància clandestina antifranquista a la participació en les noves institucions democràtiques, el llegat de Pere Portabella i Ràfols és testimoni dels més alts valors ètics i estètics i representa una peça insubstituïble del patrimoni del país.
Des de 2017, Pere Portabella va confiar a la Filmoteca la preservació i documentació del gruix del seu llegat cinematogràfic. La signatura del nou contracte de comodat completa la integritat del fons custodiat per la Filmoteca, que comprèn la totalitat dels seus treballs cinematogràfics, materials audiovisuals inèdits i documentació relacionada amb la seva activitat cinematogràfica, cultural i política.
Conscient de l’alt valor patrimonial i l’interès general del seu llegat, la Filmoteca de Catalunya es compromet, en compliment de la seva missió reconeguda a la llei del cinema, a custodiar i garantir la preservació, estudi, identificació, catalogació i difusió del fons Portabella. Atesa la seva trajectòria, sempre interdisciplinària i trencadora, la Filmoteca vetllarà pel tractament integral de la col·lecció, garantint la unitat i la interrelació dels materials audiovisuals i documentals del fons.
El tractament unitari permetrà gestionar totes les sol·licituds, consultes i usos que hi puguin esdevenir, i molt especialment, de cara als programes relacionats amb la commemoració del centenari del naixement del cineasta l’any 2027. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura ja treballen conjuntament per preparar aquesta commemoració, una iniciativa que té com a propòsit posar en valor la seva trajectòria i la vigència del seu llegat en la creació i el pensament contemporanis. Per al disseny de les activitats, que es desenvoluparan entre 2026 i 2027, s’ha designat com a comissari Jordi Balló Fantova (Figueres, 1954), professor universitari, productor cinematogràfic i gestor cultural. La Filmoteca serà la institució encarregada d’articular la col·laboració amb altres agents nacionals i internacionals en el marc d’aquesta commemoració, en tant que institució encarregada de vetllar per la preservació i accessibilitat del fons Portabella.
Pere Portabella (Figueres, 1927) és director, guionista i productor. Des dels seus inicis com a cineasta és propietari de la productora Films 59, amb la qual ha produït tots els seus films i d’altres del cinema espanyol tan rellevants com Carlos Saura (Los golfos, 1959), Marco Ferreri (El cochecito, 1960) o Luis Buñuel (Viridiana, 1961), que va rebre la Palma d’Or en el Festival de Cannes.
Com a director, Portabella es va estrenar amb la pel·lícula No compteu amb els dits el 1967, amb el guió del poeta i artista català Joan Brossa. El 1999 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya. Amb el documental Mudanza, un encàrrec de la Huerta de San Vicente per homenatjar el poeta Federico García Lorca, va obtenir el 2009 el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya. El 2012 l’Acadèmia del Cinema Català li va concedir el Gaudí d’Honor en reconeixement a la seva trajectòria. Recentment, ha estat distingit pel Ministeri de Cultura amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2024.
Malgrat que la trajectòria de Portabella ha estat centrada en el camp del cinema, desborda el mer fet cinematogràfic. Constitueix un fil de continuïtat històrica, la biografia del qual arrenca als anys 50 en el moment en què reapareixen les avantguardes plàstiques després de la Guerra Civil (va mantenir una estreta relació, per exemple,amb el grup Dau al Set). Les seves primeres activitats cinematogràfiques es troben en el període d’aparició del cinema modern a Espanya. La seva trajectòria segueix amb el qüestionament dels llenguatges artístics dels anys seixanta. Paral·lelament, es va implicar amb el compromís polític democràtic de la cultura dels anys setanta. El 1977 va ser elegit Senador i va participar en la Comisión de la Constitución de 1978. També va ser l’encarregat d’organitzar la tornada del president Josep Tarradellas des de l’aeroport fins a la plaça de Sant Jaume el 23 d’octubre del 1977, fet amb què es va escenificar la restauració de la Generalitat.La seva labor política parlamentària ha estat reconeguda repetidament. Durant els anys vuitanta, va perseverar en els seus plantejaments durant períodes complicats per al tipus de cinema oposat a objectius purament comercials.
