Les seqüeles físiques de Manuel Rubio i els danys a la seva moto a causa de dos accidents l’obliguen, contra la seva voluntat, abandonar el projecte ‘Moebius por el Mundo’
Manuel Rubio és un home com qualsevol altre. Respira, i menja com qualsevol altre. L´únic que el diferencia dels demés és que s’ha convertit en un heroi, en un ídol per a tota la família mundial de Moebius, des que va iniciar el seu viatge amb el projecte ‘Moebius por el Mundo’.
Projecte ‘Moebius por el Mundo’ veu la llum al maig del 2012
Un viatge, però, que no va iniciar el passat 8 de juny quan es va posar en ruta des de Sant Vicenç dels Horts, no.
El va encetar dos anys abans, al maig del 2012, quan es plantejar fer-ho i va començar a contactar amb les Associacions i Fundacions Moebius de tot el planeta per donar-ho a conèixer i en el futur anar a visitar-les.
A casa nostra, Catalunya ho va presentar també en diferents ciutats i poblacions, quan per exemple va visitar l’Associació Catalana del Síndrome de Moebius, ubicada a la Vila de Roses, on va ser rebut per la seva presidenta, Anna Mª Expósito i l’alcaldessa de la població, Montse Mindan.
I un cop tot planejat, i ara si, el 8 de juny va deixar a la seva família, la seva dona Vicky i el seu fill Oscar, per emprendre la ruta primer per les diferents associacions de Moebius d’Espanya, i segon per visitar les famílies Moebius de França, Bèlgica, Alemanya i Itàlia.
Estafa per una punxada de la roda a França
Durant el seu trajecte per Europa, un mecànic (si es pot dir així) li va cobrar una ‘fortuna’ per reparar la roda punxada de darrera de Luna, la seva moto. A més, com la reparació estava mal feta li van fer malbé un coixinet de la roda de darrera. I de Barcelona a l’aeroport de Barajas va anar amb el risc que el coixinet acabés destrossat i Manuel tirat a la carretera. Però va aguantar i el taller Le Mans 3 de Barajas li va canviar.
Arribada al continent americà
Finalment, va arribar als EE.UU, “un país molt car on em volien cobrar 40 $ per només plantar la tenda”, va explicar.
Tot ho aguantava Manuel amb l’objectiu de continuar amb el projecte de difondre ‘Moebius por el Mundo’.
A Mèxic va passar por, o més ben dit, li van ficar la por al cos quan li deien “que mai m’aturés a la carretera perquè m’atracarien”. Sortosament no va passar, i ningú li va robar. parés durant el trajecte perquè li robarien.
Malson a Panamà i a punt de morir intoxicat
A Panamà va tenir la pitjor experiència de tota la seva ruta, si exceptuem els dos accidents en un sol dia que l’han fet abandonar, en contra de la seva voluntat, el viatge. Va ser quan el propietari del veler que l’havia de portar a Colòmbia el va extorsionar econòmicament si volia anar en el vaixell. Li va dir que com la seva moto era més gran l’havia de donar més diners.
I un cop embarcats, durant el trajecte, en una illa on van atracar es va menjar una fruita que era verinosa, menys mal que només es va menjar una. Dos més i no l’hagués comptat, li van dir.
Finalitza el viatge amb l’objectiu de difondre la Síndrome de Moebius
Tot i això, finalment va arribar a Sudamèrica, on l’esperaven en els diferents països pels que va passar, Colòmbia, Veneçuela, Equador, Perú o Bolívia, afectats i familiars de la Síndrome de Moebius. Tots els rebien amb els braços oberts i tot el professaven una gran admiració. I per a tots ells, per a tota la família Moebius es va convertir en un heroi, en el seu ídol. Un ídol que, com hem esmentat, en contra de la seva voluntat ha d’abandonar el seu projecte i tornar cap a casa. Una fissura (que no deixa de ser una fractura) en una costella, tot el cos adolorit a causa del primer accident i les mans cremades després de patir el segon, i sobretot, la impossibilitat de conduir la seva moto en condicions minimament segures al tenir les barres de la direcció doblades, han fet recomanable la seva tornada a casa.
Segons les darreres informacions Manuel està intentant arribar a Buenos Aires per embarcar-se, ell i la seva moto, en avió cap a Espanya. El segon accident el va passar a Villazón, frontera entre Bolívia i Argentina, que està a uns 1.800 km de distància de la capital de Buenos Aires. Per tant, pot trigar uns dies en arribar a Espanya.
El projecte ‘Moebius por el Mundo’ assolit amb escreix
Manuel Rubio abandona el seu viatge, però el seu objectiu, el seu projecte ‘Moebius por el Mundo’ l’ha assolit amb escreix, ja que gràcies a ell moltes famílies Moebius que no es coneixien, gràcies a ell , ara sí. I es poden ajudar mútuament. A més, la Síndrome de Moebius, catalagoda en Medicina com malaltia rara, ara la coneix molt, però molt més gent que abans de començar el seu viatge.
Un HEROI amb majúscules
Manuel Rubio és un HEROI, així amb majúscules, perquè ha divulgat, ajudat, sense demanar res a canvi, una malaltia per ajudar als afectats i familiars que la pateixen.
I el fet d’haver de deixar el seu viatge per problemes físics greus no resta ni un gram de la seva heroïcitat, ni cap família Moebius, estem segurs, s’ha de sentir defrauda per no poder quedar amb ell com estava previst.
I si Manuel Rubio és un heroi, també ho són evidentment, totes les persones que l’han estant ajudant, de la manera que sigui, durant tot el seu viatge.
I herois, no ho oblidem, són la Vicky Cantora, la seva dona, i l’Òscar Rubio, el seu fill. Només cal posar-se en la pell de tots dos per donar-nos compte que sense ells, sense el seu recolzament, sense el seu amor cap a Manuel Rubio, el Motorista Solidari de ‘Moebius por el Mundo’, mai hauria encetat i realitzat aquest projecte. I heroïcitat és deixar marxar al teu home, al teu pare, sabent dels perills que podria trobar-se, per a que doni la volta al món per ajudar als demés.
