L’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci Costa Brava signen un conveni de custòdia fluvial amb diversos ajuntaments i el Centre d’estudis dels rius mediterranis
El consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha aprovat la signatura d’un conveni de col·laboració amb el Consorci Costa Brava, els ajuntaments de Colera, Llança i el Port de la Selva (Alt Empordà) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) per a la realització d’actuacions de conservació i millora dels ecosistemes fluvial (fluvials o lacustres) de la Costa Brava Nord.
Les institucions i entitats signants coincideixen en la necessitat d’impulsar actuacions per conservar i incrementar a llarg termini els valors ambientals dels ecosistemes fluvials de la Costa Brava nord . Cal recordar que aquests espais, en una proporció destacable, formen part de la Xarxa Natura 2000 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.
Podes i esbrossades
El conveni aprovat té com a àmbit geogràfic els següents cursos fluvials, que discorren pels termes municipals de Colera, Llançà i el Port de la Selva (Alt Empordà): Riera de Molinàs (Torrent de l’Infern); Riera de Garbet; Riera de Llançà (Torrent de la Balmera); i Riera de Romanyac o Rubiés.
Els treballs consistiran, entre altres, en podes i esbrossades per afavorir la qualitat del port arbori; tala i arrencada d’espècies vegetals al·lòctones; eliminació de restes vegetals mitjançant trituració; i la creació o adaptació de biòtops per a la fauna o la reforestació del bosc de ribera.
Dos mesos de termini
L’execució dels treballs esmentats la coordinarà el CERM, de comú acord amb el Consorci de la Costa Brava i els ajuntaments implicats. En el termini màxim de dos mesos des de la presentació de la memòria per part del CERM, l’ACA es compromet a fixar les condicions d’execució, sense perjudici d’altres autoritzacions necessàries que preveu la legislació ambiental i que caldrà requerir atenent que part de les actuacions es volen portar a terme en Parcs Naturals.
Tot i estar poc estudiats, el caràcter temporal d’aquests ecosistemes ha contribuït a la seva excepcionalitat i riquesa biològica. La col·laboració entre administracions i entitats de custòdia del territori permet realitzat un seguiment acurat de les accions de conservació i millora que s’emprenguin, obtenint d’aquesta manera una informació valuosa per a emprendre noves actuacions de restauració del domini públic hidràulic, i també per facilitar aquest coneixement i la seva divulgació.
Exigència de la directiva marc de l’aigua
En aquest sentit, el conveni es considera una eina òptima per assegurar la col·laboració entre administracions per garantir una bona gestió i protecció permanent dels valors naturals, contribuint a la consecució del bon estat ecològic de les masses d’aigua que exigeix la Directiva Marc de l’Aigua.
