El 9,2% de la població més gran de 40 anys pateix la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)
Més del 90% dels malalts diagnosticats d’aquesta malaltia encara fumen o han fumat durant molts anys.
En el darrer any hi ha hagut un decrement del 4,3% d’ingressos urgents relacionats amb aquesta malaltia.
Avui dimecres, 14 de novembre, se celebra el Dia Mundial de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (també coneguda amb la sigla MPOC). L’objectiu és conscienciar la població sobre la malaltia i millorar l’atenció de les persones afectades. El lema d’enguany, “No és massa tard”, vol destacar les accions que les persones poden dur a terme per millorar la seva salut respiratòria abans o després del diagnòstic de la MPOC.
La malaltia pulmonar obstructiva crònica es produeix perquè s’inflamen els bronquis i es destrueixen els envans dels alvèols. Com a conseqüència hi ha una dificultat progressiva per respirar adequadament, cosa que es tradueix en ofec en fer les activitats de la vida diària.
La MPOC representa la quarta causa de mort al món. A Catalunya és una de les causes més freqüents d’atenció mèdica, especialment a urgències, per les aguditzacions que es pateixen durant l’evolució de la malaltia. Es calcula que el 9,2% de la població més gran de 40 anys pateix la malaltia, i cal destacar que, a diferència d’altres processos crònics, en aquesta malaltia no hi ha hagut un descens de la mortalitat.
Hi ha dos tipus principals de malaltia pulmonar obstructiva crònica: la bronquitis crònica, definida per una tos prolongada amb moc, i l’emfisema, caracteritzat per la destrucció dels pulmons amb el temps. La majoria de les persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica pateix una combinació d’aquestes dues afeccions.
La causa més important de la malaltia pulmonar obstructiva crònica és el consum de tabac. Més del 90% dels malalts diagnosticats d’aquesta malaltia encara fumen o han fumat durant molts anys. La inhalació del fum produeix inflamació dels bronquis i destrucció dels envans alveolars. Això explica que els efectes siguin només parcialment reversibles (atès que hi ha un component de destrucció i d’inflamació crònica). Per això, la funció pulmonar perduda no es recupera. El fum de l’ambient i algunes condicions laborals també poden causar la malaltia.
Millorar l’abordatge dels malalts amb MPOC és un dels objectius del Pla de salut 2011-2015
Un dels objectius del Pla de salut 2011-2015 és l’abordatge de la cronicitat perquè requereix un enfocament molt ampli, que integri solucions a les necessitats generals dels pacients crònics al marge de quina en sigui la condició específica. Tot i això, hi ha un conjunt de malalties de més prevalença, gravetat, dificultat en el maneig clínic o complexitat per la seva interdependència amb altres malalties i processos discapacitants, per a les quals és molt convenient dissenyar processos en un enfocament de gestió de la malaltia.
La MPOC/asma, juntament amb altres nou malalties, és un dels casos inclosos en aquest objectiu d’assolir un enfocament de gestió de la malaltia mitjançant la implantació de processos clínics. Aquest projecte és d’una rellevància especial en els nivells intermedis de progressió de la malaltia, un cop ha estat diagnosticada i abans que els pacients arribin a una situació de complexitat avançada pel caràcter pluripatològic o multimòrbid.
Aquesta malaltia crònica ocasiona un gran consum d’hospitalització urgent com a conseqüència de les aguditzacions freqüents que es generen, que provoquen ingressos hospitalaris no programats i visites a urgències.
Fa sis anys, a causa de la MPOC, hi havia 275 ingressos urgents per 100.000 habitants. Actualment a Catalunya ocasionen una mitjana de 230 ingressos urgents per cada 100.000 habitants. Durant els últims dotze mesos hi ha hagut un decrement del 4,3% d’ingressos urgents en relació amb el mateix període de l’any anterior. Per tant, hi ha hagut una disminució important d’ingressos per aquesta causa.
També es produeix un nombre important de reingressos abans de trenta dies d’un ingrés hospitalari urgent, amb un 17,15% pacients que tornen a reingressar una vegada han estat donats d’alta. Aquesta és la causa més important de reingrés abans de trenta dies, superior fins i tot als reingressos per insuficiència cardíaca, que se situen al voltant del 15,5%. Fa cinc anys aquesta dada de reingrés en el cas de la MPOC se situava prop del 18%. A causa de l’important volum de reingressos generats, del cost i el problema que comporta aquest fet al pacient i la seva família, aconseguir la disminució de reingressos ha de ser un objectiu prioritari del Pla de salut.
