Més enllà de l’interès del contracte des d’una vessant econòmica i social, el document serveix per mostrar les deformacions de topònims experimentades a la població al llarg del temps
quatre vessanes de vinya situades a les terres de l’Organista
El document del mes publicat per l’Arxiu Municipal de Roses aquest novembre al seu apartat virtual, descriu el subestabliment per part de Francisco Delhom, espòs i apoderat d’Isabell Borrell, de quatre vessanes de vinya situades al territori del mas Roig, Molinas o terres de l’Organista, al senyor Sebastià Danés, menestral de Roses. En base a aquest contracte, la família Danés va passar a treballar aquestes terres, a partir de l’1 de juny de 1834 i durant els anys successius.
L’Arxiu Municipal fixa l’atenció en la descripció d’aquella peça de terra. En el moment de descriure la vinya, Delhom descriu que es troba a Roses, en el territori del Mas Roig (l’antic nom del mas d’en Coll) o Molinas o també coneguda com les terres de l’Organista. És, segurament, una descripció extreta de l’escriptura que tenien a casa, on els notaris acostumaven a fer un recull dels topònims vigents i no vigents.
Les terres de l’Organista són una zona coneguda avui dia, per deformació del topònim, com a l’Argonista, tot i que també s’ha vist escrit Argonauta (que fa referència als tripulants de la nau Argo) i Argumista. La davallada del sector primari al llarg del segle XX és una explicació de la pèrdua o deformació del topònim.
És comú a altres poblacions del país identificar algunes terres amb un ofici o benefici eclesiàstic pel fet que eren les que donaven les rendes per mantenir-lo. En el cas de les terres de l’Organista eren les terres de les quals se n’extreien els diners per pagar les despeses de l’organista que toqués a Roses, ofici ben present al llarg de la història de l’església, com es desprèn de la documentació de moltes parròquies en les quals hi figurava aquest càrrec.
L’Arxiu Municipal detalla en l’anàlisi del document altres consideracions respecte als propietaris, domini de les terres i condicions establertes per millorar-les, que serveixen per acostar el lector a la realitat de l’època, així com el cas de la variació d’altres topònims de carrers i llocs de Roses, com Els Grecs, la plaça de l’Àngel o el carrer Porthos.
Podeu consultar el document del mes complet en el següent enllaç.
