La colla Ens Falta Temps fan honor al seu nom i no està clar que arribin a temps al Carnaval
Tots sabem on és la nau on es guarden i es decoren la majoria dels Carnavals de Roses. Un servidor, amb la intenció d’oferir informació a la ciutadania de què es disfressen els membres de cada colla i de què decoren les seves carrosses, visita aquesta nau molt sovint durant aquests dies.
I al llarg de les visites hem vist la carrossa de la colla Ens Falta Temps. Al principi, pensàvem: “cap problema, encara hi queda pel Carnaval”. Però, en les següents que hem portat a terme a la nau, la carrossa continuava intacta. I vam pensar: “aquesta gent deu estar treballant en el disseny i en la manera de decorar-la per a que quan tot estigui a punt, sigui arribar a la carrossa, i pim pam, carrossa decorada.
Però un dia vam arribar i vam veure unes nenes molt joves (cal a dir que aquesta està composada quasi exclusivament per dones). Tant joves que possiblement al Carnaval de l’any passat encara no havien nascut. Possiblement, puntualitzem, que igual si que havien nascut.
I ens vam dirigir cap allà. Eren quatre o cinc amb un pinzell a la mà i amb una alegria oratòria que feia goig. Clar no vam poder estar d’exclamar: “no m’estranya que us falti temps, si quan veniu a treballar a la carrossa només feu que xerrar!”. “No, home, va dir una d’elles, la Sílvia Caro, ara xerrem perquè està tu, però si que treballem”. “D’acord, d’acord”, vam dir (és millor no portar mai la contraria al sexe femení, i més quan són 4 o 5).
Però que coi, els dies posteriors que hem anat a la nau, la carrossa de la colla Ens Falta Temps hi era allà, sola, trista, desemparada… Semblava que ningú l’estimava…
Però, oh, sorpresa, un altre dia, per art de màgia la carrossa estava feta. I no va ser per art de màgia. Es veu que quatre noies, maques elles, que es diuen Gemma, Carol, Marta i Carme la van decorar quan no hi havia ningú, suposem que per timidesa, i la van deixar com ens va explicar la Sílvia Caro “amb arbres a la par de davant i les plomes del gall dindi als costats”. Perquè resulta que niaran disfressades de “galls dindi, perquè en una reunió vam proposar diferents idees, i entre d’elles havia una disfressa del Carnaval de Venècia amb molts de colors que se semblava a un gall dindi, i ens va agradar”.
I la trentena de galls dindi que desfilaran enguany pel Carnaval de Roses i que sovint pateixen atacs d’ansietat perquè sempre els hi falta temps, han aportat enguany una quota “de 110 euros, en la que entra tot menys la modista, que aquesta se la paga cadascú”.
Una quota que està be de preu, però clar, alimentar a galls dindi amb escaiola tampoc és que sigui gaire car, tu.
I si arriben a temps, que, de veritat, no ho tenim clar, les desfilades del Carnaval de Roses veuran “uns espectaculars” galls dindi.
