L’ Agència Catalana de l’Aigua declara l’alerta hidrològica a l’aqüífer de Fluvià Muga

54 municipis dels 68 que té la comarca de l’Alt Empordà es troben en alerta de sequera

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha revisat la situació de la sequera a les conques internes, definint un nou canvi consistent en la declaració d’alerta a l’aqüífer del Fluvià Muga, que abasteix a un total de 22 municipis de l’Alt Empordà. L’entrada en aquest escenari serà efectiva a partir de la publicació en el DOGC de la resolució del director, prevista per a finals d’aquesta setmana. Es pren aquesta decisió després de constatar que aquesta massa d’aigua subterrània ha tingut un descens constant de nivell en els darrers mesos, situant-se actualment als 15,4 metres sobre el nivell del mar.

L’estat de la sequera a les conques internes (l’aqüífer del Fluvià Muga entrarà en alerta quan es publiqui al DOGC la resolució del director, previst per a finals d’aquesta setmana).

Amb aquest ja seran nou els àmbits de les conques internes que estan en situació d’alerta, juntament amb les unitats del Carme Capellades, la capçalera del Ter, el Llobregat Mitjà, l’Anoia Gaià, l’Empordà, Banyoles, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia.

Un cop l’aqüífer del Fluvià Muga entri en l’escenari d’alerta, hi haurà a les conques internes de Catalunya un total de 301 municipis que es troben en situació d’alerta per sequera, el que representa una població propera als 700.000 habitants (prop del 10% de la població de Catalunya). D’aquests, 37 estaran en alerta pel baix volum dels aqüífers (15 del Carme Capellades i 22 del Fluvià Muga) i els 264 restants per la baixa pluviometria i perquè garanteixen les seves demandes a partir de pous propis, captacions superficials o basses.

Mesures en situació d’alerta

Les mesures que s’han d’aplicar en situació d’alerta per sequera impliquen una sèrie de limitacions en alguns usos, com la reducció d’aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

Pel que fa als usos d’abastament domèstic, s’estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l’ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres. També es defineix una xifra per al consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia.

La resta d’unitats, en prealerta

Pel que fa al sistema Ter Llobregat, amb les reserves al 37%, continua en l’escenari de prealerta, com també passa a l’embassament de Darnius Boadella (34%), Riudecanyes (19%) i en l’àmbit del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).

Cal tenir en compte que els llindars de sequera són variables i l’entrada en un escenari es determina en funció dels hectòmetres acumulats i de l’època de l’any. Per tant, l’entrada en alerta té un llindar diferent a l’agost i al setembre, calculat en funció de les necessitats i demandes de cada moment i es mesuren en hectòmetres cúbics sobre el total de la capacitat d’embassament de cada xarxa o sistema.

Els aqüífers del Baix Ter i el de Tarragona són els únics de les conques internes que es mantindran en situació de normalitat.

Les dessalinitzadores, produint al màxim

Amb la situació actual, les dessalinitzadores continuen funcionant al 90% de la seva capacitat, el que suposa una producció mitjana des del gener de 5,4 hm³ al mes.

Des del mes de febrer, les dessalinitzadores catalanes han incrementat notablement el nivell de producció d’aigua, totalitzant des del febrer fins a finals d’octubre un volum superior als 47 hm³ d’aigua nova, un fet que ha alentit el descens de reserves. Sense la seva aportació, avui els embassaments estarien 7 punts per sota.