Amb el focus posat en assumptes extra esportius, l’avantsala del Mundial de futbol ha suposat una gran garrotada per a la imatge de l’emirat àrab
La pilota començarà a rodar de manera imminent en l’Estadi Al Bayt de la ciutat de Jorn, aixecant el teló del Mundial de Catar 2022. Potser, l’esdeveniment esportiu de major importància del planeta, si s’exceptua als Jocs Olímpics. Una cita d’aquest calibre suposa, sens dubte, una oportunitat única per a projectar la imatge i posicionar al país organitzador, convertit en el focus mundial durant un mes.
La celebració del Mundial a Catar ha estat objecte de controvèrsia des del mateix moment de la seva designació el passat 2 de Desembre de 2010. Des de llavors, han entrat en el debat qüestions alienes al merament esportiu com els motius econòmics per a la seva elecció, alguns relacionats amb Platini i França, o l’alteració dels calendaris futbolístics de gairebé totes les lligues del món per a poder-se celebrar a l’hivern i combatre les altes temperatures estivals del país àrab. Encara que sens dubte, els temes més controvertits han de veure els drets humans. Totes aquestes qüestions extra esportives han estat magnificades a més per la falta de contenció en les declaracions dels governants i organitzadors de l’esdeveniment mundial, que han emès tot tipus d’exabruptes i declaracions sobre els drets de les dones i de les persones LGTBI, la qual cosa ha provocat una ona d’indignació en les xarxes socials cridant al boicot del Mundial per no respectar els drets d’aquests col·lectius.
Malgrat l’ingent desemborsament econòmic que ha realitzat el país islàmic per a poder organitzar aquest Mundial de futbol- alguns mitjans la xifren en prop dels 220.000 milions de dòlars- la pregunta és, està sent realment rendible per a la imatge del país la inversió realitzada tenint en compte l’ona d’indignació generada per totes aquestes qüestions?
Per a donar una resposta a aquesta pregunta, Simbiu (consultora de comunicació amb més de 25 anys d’experiència) ha dut a terme un estudi independent en el qual a través de la seva eina de reputació ha analitzat durant els tres últims mesos el que s’ha publicat en relació a la cita mundialista en mitjans digitals, blogs, fòrums i xarxes socials a Espanya.
Segons indica l’estudi, el 33,2% del total de les publicacions que fan referència al Mundial de Catar presenta un contingut en el qual s’utilitza un llenguatge crític i de signe negatiu, mentre que tan sols en el 14,5% s’usa una termologia positiva i eminentment constructiva. El 52,3% restant presenta un to neutre, i es correspon de les publicacions de caràcter merament informatiu en les quals s’utilitza un llenguatge totalment despullat d’elements que indiquin judici i valoració.
També és indicatiu que el 60% del difós en la xarxa de xarxes a Espanya sobre Catar com a organitzadora de l’esdeveniment futbolístic reflecteix emocions tan negatives com por i tristesa. No obstant això, lluny d’intentar revertir aquest panorama, el país de Qatar ha optat per mantenir una actitud passiva en comunicació. Com menys, resulta cridaner que no es detecti en cap moment campanyes de promoció en positiu per a mostrar les seves bonances (luxe, destí vacacional, clima, modernitat, etc.), alguna cosa que hagués compensat una mica la mala reputació que actualment destil·la la seva taca digital.
Quant a les tipus de mitjans que formen part de l’univers digital, els fòrums i les xarxes socials -més en concret, Twitter- presenten el contingut més crític; mentre que els periòdics i revistes digitals són els que presenten una menor polarització.
Una de cada 4 esments al Mundial fa referència als drets humans
En termes globals, en els tres últims mesos previs a l’esdeveniment, d’un total de 142.700 resultats analitzats en la xarxa a Espanya sobre el Mundial, 35.900 fan referència a qüestions com a drets humans, dones, treballadors o la comunitat LGTBI. Això suposa un 25,1% del total de tota la conversa i continguts abocats en la xarxa. Posant el focus en aquest 25,1% de notícies extra esportives d’alta implicació reputacional, pot observar-se una clara crida al boicot de Catar.
Aquests temes controvertits han estat els que han protagonitzat els majors pics d’activitat en la xarxa en l’avantsala de l’esdeveniment esportiu. Per exemple, s’han fet virals reaccions com les de l’ex futbolista francès, Èric Cantona, qui a l’agost va denunciar els milers d’obrers morts en la construcció dels estadis i va assegurar que no veuria el Mundial de futbol perquè “no és futbol, és només diners i negoci”. O, en clau nacional, la del streamer Ibai Llanos, qui va declinar la invitació per a viatjar al costat de la Selecció al país àrab.
Quant al tema dels drets i la repressió a determinats col·lectius, s’han registrat fites de manera continuada en la xarxa que han avivat el debat i les protestes. Han estat molt comentats des de l’anunci de Dinamarca i el seu sponsor tècnic d’una samarreta protesta per a disputar el campionat, fins a la negativa de la cantant bisexual Dua Lipa a actuar en el Mundial per conculcar-se els drets de les persones LGTBI; passant per la presentació del videoclip de Chanel o el viatge a Catar del cantant sud-coreà Jungkook com a part de la promoció del campionat.
Però lluny de tendir la mà i intentar calmar els ànims, la resposta oficial del país islàmic en la xarxes a les mans de l’exfutbolista i ambaixador del Mundial, Khalid Salman, qui va dir fa pocs dies que “els homosexuals tenen un mal en la ment” i que els visitants d’aquesta comunitat “hauran d’adaptar-se i acceptar les nostres normes”, no ha fet més que alimentar la polèmica.
Una marca desgastada amb el futbol en un segon pla
Les principals tendències associades a les publicacions sobre la cita mundialista corroboren que el focus s’ha desplaçat cap a assumptes extra esportius relacionats en la seva majoria amb el respecte dels drets humans, deixant al futbol, el qual hauria de ser el veritable protagonista, en un segon pla. Si a les portes d’un Mundial, els temes de l’àmbit polític i social transcendeixen més que Messi, el Brasil o la Selecció és que alguna cosa està fallant. Entre les deu tendències més destacades apareix la de “país”, que el 37,5% de les vegades que apareix es vincula a un contingut de signe negatiu, mentre que tan sols en el 10,4% de les ocasions s’usa en un context positiu. Un exemple molt il·lustratiu de la deterioració que està sofrint la marca Catar i del poc retorn que està tenint la inversió realitzada en el que a projecció d’imatge es refereix.
D’aquesta manera, tenen molt pes i apareixen de manera comuna en la conversa en la xarxa termes com a “vergonya”, “mort”, “treballadors”, “obres”, “estadis”, “humans”, “dones”, “migrants”, “negoci”, “boicot” o “corrupció”. Tendències que revelen les qüestions més tractades durant aquests tres mesos: la mort de 6.000 obrers migrants durant la construcció dels estadis i infraestructures del Mundial segons apunten alguns mitjans, i, sobretot, la falta de respecte als drets humans amb les prohibicions expresses a dones i al col·lectiu LGTBI. Analitzant en profunditat el contingut en la xarxa en els últims dies sorgeixen amb força les etiquetes #BoicotQatar2022, #QatarMundialCriminal o #BoicotMundialQatar.
També s’ha estès una tendència relacionada amb els aficionats, en la qual s’avisa dels riscos que es corren i de les normes que hauran de complir els que viatgin a Catar, la qual cosa presenta al país com una destinació incòmoda.
La corba d’activitat reflecteix un creixement exponencial de les informacions i opinions abocades en la xarxa conforme se m’aproxima l’inici del Mundial.
Potser aquesta percepció canvia quan la pilota tiri a rodar. Fins i tot, hi haurà algun país que finalment s’emporti un bon record del país àrab en forma d’estrella sobre l’escut de la seva samarreta. Però la realitat és que a Catar li toca remuntar el partit de la reputació, encara que amb tal panorama sembla difícil que pugui acabar donant-li la volta.
