Una demanda davant de considerar difícilment assolible que la instal·lació d’un parc eòlic marí de grans dimensions no afecti la biodiversitat marina, el turisme i la pesca
La Fundació Philippe Cousteau “Unión de los Océanos” ha elaborat el següent informe que ha fet arribar a la Plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí alertant dels riscos de construir un parc eòlic marí a l’àrea del Golf de Roses:
Un cop conegut que el passat dimarts 28 de febrer el Consell de Ministres del Govern espanyol va aprovar el Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), pel qual es va establir part de la Costa Brava com un espai autoritzat per construir un pare eòlic marí, des de la Fundació Philippe Cousteau “Unión de los Océanos” (FPC-UO) expressem la nostra inquietud davant el perill que poden córrer el medi ambient, i la fauna i la flora marina de la Costa Brava.
Davant l’amenaça global del canvi climàtic la necessitat de desenvolupar energies renovables que permetin la reducció de les emissions de gasos d’ efecte hivernacle a curt termini és cada cop més urgent. En aquest context, l’energia eòlica s’ha erigit durant les últimes dècades com la principal protagonista per liderar aquest canvi energètic a alguns països del nord d’Europa i a la Unió Europea. Tant és així, que la UE té previst que l’any 2050 el 30% de la demanda elèctrica total de tots e/s estats membres provingui de l’energia eòlica marina.
Tot i això, la Directiva europea 2014/89/EU sobre l’ordenació de l’espai marítim també convida a tenir en consideració les interaccions i conflictes entre les diferents activitats marítimes per garantir la seva coexistència. Això implica el deure de respectar els espais naturals com ara les Zones Especials de Conservació (ZEC}, les Zones d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA) i els Llocs d’Importància Comunitària {LIC} establerts dins la xarxa ecològica d’àrees de conservació de la biodiversitat europea Red Natura 2000 {RN 2000), creada per la Directiva 92/43/CEE. A més a més, un dels objectius establerts per la UE a l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible és el de reduir la degradació dels habitats naturals i detenir la pèrdua de biodiversitat a través, entre d’altres, de la protecció del 30% de les àrees marines.
L’espai marítim de 250 quilòmetres quadrats aprovat pe/ POEM que permetrà la construcció d’un pare eòlic morí a la Costa Brava es troba precisament entre els Pares Naturals del Montgrí, les ll/es Medes i el Baix Ter, i el del Cap de Creus, i a l’horitzó del Pare Natural deis Aiguamolls de l’Empordà. Els tres espais naturals alberguen nombroses àrees protegides per la RN 2000 i aporten una gran riquesa ecològica a l’Empordà.
Tot i que les premisses per part del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic a l’hora d’establir les àrees per construir parcs eòlics marins s’han establert en funció de que no s’afecti la biodiversitat marina, i que no es generin conflictes amb activitats com ara el turisme i la pesca, aquestes bases semblen difícilment assolibles a falta d’una profunda avaluació de l’impacte que pot tenir un pare eòlic marí de grans dimensions al llindar d’un dels patrimonis naturals marins més importants d’un mar ecològicament debilitat per les pressions antròpiques com és el mar Mediterrani.
Si bé l’energia eòlica és considerada com una de les energies renovables més netes i no contaminants, això no l’exempta de tenir impactes negatius sobre el medi ambient. De la mateixa manera que els pares eòlics marins han augmentat des de la dècada dels 90 al nord d’Europa, també ho han fet els estudis d’impacte ambiental sobre aquestes macroestructures. Aquests estudis, com ara el projecte Pharos4MPAs1, /’informe de la IUCN2, o l’article del cs1c3, alerten, entre d’altres, de la possible pèrdua de biodiversitat, la destrucció deis habitats, l’augment de contaminants, i la proliferació d’espècies invasores als ecosistemes marins durant les fases de construcció, operació i desmantellament deis pares eòlics.
El soroll associat a les operacions de construcció/desmantellament i funcionament de les turbines eòliques pot arribar a superar e/s 200 dB, i afectar de manera important pràcticament totes les especies marines que es trobin a poca distancia de la font de la pertorbació. La comunicació, la tria de rutes migratòries i d’habitats òptims, o /’estres físic i fisiològic es poden veure seriosament impactats per la contaminació acústica en innombrables organismes de la fauna marina present de manera permanent o estacional a la Costa Brava. A més, cetacis, peixos i tortugues marines corren el risc de xocar contra les embarcacions encarregades de les operacions de construcció i manteniment del pare.
Àrees del fons morí de la Costa Brava es poden perdre completament o quedar malmeses sota els fonaments o sistemes de fondeig de les turbines, cables submarins, i a/tres estructures del pare eòlic. La degradació deis habitats bentònics també pot ser causada per les activitats pròpies de la construcció, que poden produir plomalls de sediment prou disruptius per a desplaçar de manera temporal o permanent organismes del fons morí. La creació de nous substrats no només pot afavorir la colonització de noves especies oportunistes, sinó que també podria afavorir l’assentament d’espècies invasores, fets que podria alterar l’equilibri ecològic de la zona. Les estructures i activitats del pare eòlic també poden produir efectes hidrodinàmics capaços d’alterar les condicions fisicoquímiques de la columna d’ aigua i, per tant, l’activitat de la seva fauna associada, entre la que es troben diferents especies en perill d’extinció.
La presencia dels cables elèctrics submarins que transporten l’electricitat generada al pare eòlic fins a la costa, distancia que podrà superar els 20 km, generen camps electromagnètics (CEM} que es propaguen al medi marí, afectant la flora i la fauna marina. Els CEM poden afectar també els organismes que utilitzen el camp geomagnètic natural de la Terra per a orientar-se o els que depenen de la precisió dels seus òrgans electroreceptors per realitzar les seves funcions biològiques i/o ecològiques. Estudis recents també han demostrat canvis en el comportament d’algunes especies de crustacis i efectes sobre especies de cetacis quan les seves rutes diàries i/o migratòries es veuen exposades a aquest tipus de pertorbació. Degut a la major conductivitat de les ones electromagnètiques de baixa freqüència de /’aigua de mar i /’elevat nombre d’estudis investigant la relació entre els CEM i el càncer en humans, ens preocupa també l’impacte que aquestes radiacions podrien provocar en la salut deis organismes marins.
Per tots els fets exposats, a continuació enumerem un conjunt de recomanacions adreçades a les administracions públiques i entitats privades involucrades en la construcció d’un pare eòlic a la Costa Brava perquè les futures decisions al respecte no es prenguin en detriment deis espais naturals de l’Empordà:
- La realització d’un estudi d’impacte ambiental previ a l’adjudicació de qualsevol projecte perla construcció d’un pare eòlica /àrea designada pe/ POEM a la Costa Brava que garanteixi la protecció deis ecosistemes i la biodiversitat deis territoris afectats de manera directa i indirecta.
- La realització d’un estudi detallat del comportament dels CEM al medi marí i del seu impacte sobre les comunitats animals, vegetals, i microbiològiques marines.
- Garantir que els interessos deis projectes no s’interposin amb el compliment deis objectius establerts perla UE a /’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, la Red Natura 2000, i les premisses per part del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demografic per preservar la biodiversitat.
- Que el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic no admeti a tràmit cap projecte per construir un pare eòlic morí a la Costa Brava si el compliment d’algun dels punts anteriors no es pot garantir.
