El Doctor en Biologia i director de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana, el rosinc Josep Lloret, va ser al Parlament Europeu per participar en una conferència sobre l’eòlica marina
Els científics han mostrat davant el Parlament Europeu la preocupació pels impactes de l’eòlica marina en els ecosistemes del Mediterrani. Josep Lloret, Doctor en Biologia i director de la Càtedra d’Oceans i Salut Humana de la UdG, va participar a la conferència “Sobre eólica marina : cap a un nou fracàs mediambiental?” celebrada aquest dimecres a l’Eurocambra on també hi van ser presents altres científics europeus i representants del sector pesquer espanyol i europeu que també van mostrar la seva indefensió davant l’eòlic marina .
Lloret, que forma part del grup de científics que va firmar el Manifest crític amb la instal·lació d’un macro parc eòlic al Golf de Roses, va fer servir el cas de l’estudi d’aquest projecte per detallar les afectacions als ecosistemes marins i als recursos pesquers, tan els pelàgics (sardina, anxova…) pels canvis en les corrents marines i els vents que produeixen aquestes infraestructures, i que afecten la productivitat primària i el transport de larves dels peixos, com als bentònics (lluç, molla…) perquè les grans cadenes, ancores i cables afecten l’hàbitat marí que és el lloc d’alimentació o de posta de moltes espècies bentòniques.
També va destacar que la zona on es vol desenvolupar l’eòlica marina hi trobem fins a 10 àrees marines protegides (la majoria zones Natura 2000 definides per la Unió Europea), i dos vedats de pesca, entre els quals el vedat de pesca de Roses, que quedarà afectat pels parcs eòlics completament. A més, va remarcar que malgrat que en alguns estudis al mar del nord en determinades condicions (fons molt degradats per la pesca d’arrossegament industrial i fons molt homogenis de fans), les turbines poden fins i tot fer augmentar localment els recursos pesquers; però aquest no seria el cas del golf de roses, ja que justament els parcs eòlics marins es proposen a sobre d’un vedat de pesca que els pescadors van establir conjuntament amb l’administració per recuperar els recursos pesquers, concretament el lluç.
