El cinquè Curs Internacional d’Arqueologia de Roses descobreix una necròpolis infantil dels segles IV-V

Aquest nou curs, que es desenvolupa des del passat 26 de juny i que finalitzarà demà, 14 de juliol, compta amb la participació d’estudiants universitaris d’arqueologia de Catalunya, França i Itàlia

Entre els dies 26 de juny i 14 de juliol es desenvolupa el V Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, amb la col·laboració de la Fundació Girona Regió de Coneixement.

L’objectiu del curs és la formació de  futurs arqueòlegs en l’especialització de l’arqueologia d’època medieval i moderna.

L’excavació

Les excavacions desenvolupades en el marc del curs s’han centrat en l’estudi del monestir de Santa Maria de Roses i la seva evolució. Les excavacions, desenvolupades al claustre del monestir han posat al descobert una necròpolis infantil associada a una església paleocristiana, precedent del propi monestir. S’han identificat més d’una dotzena de tombes infantils. Tots els enterraments menys un eren realitzats a l’interior d’àmfores (Aquest mètode era habitual a l’època. S’obria l’àmfora per un dels extrems i les despulles de l’infant es dipositaven al seu interior. Després es tornava a tancar l’àmfora).

Si bé l’existència d’una església paleocristiana associada a un cementiri ja era coneguda els darrers treballs han permès descobrir que la superfície ocupada per l’espai religiós era molt més gran del que se suposava i amb una complexitat major ja que fins i tot el complex inicial es va ampliar, englobant al seu interior part del cementiri descobert.

Els treballs també han permès identificar al nord del claustre un cementiri modern (segles XVII-XVIII) associat a l’ús de l’església del monestir com a temple parroquial. El destacable en aquest cas és que en uns moments en els quals la població ja s’havia traslladat fora de la fortalesa de la Ciutadella, l’església seguia emprant-se com a parròquia i com a cementiri civil.  

El Curs

Els objectius del curs se centren en la formació de futurs professionals de l’arqueologia i del món de la restauració en l’especialitat d’època medieval i moderna. Una de les principals característiques del cures és la seva vocació internacional i en ell hi ha participat enguany 15 estudiants provinents d’universitats catalanes, franceses i italianes, així com de l’Escola de Restauració.

El curs inclou no solament pràctiques en arqueologia de camp sinó que incorpora tot un seguit de pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. Atès que actualment cada cop pren major importància la conservació i adequació dels espais arqueològics, el curs incorpora tot un seguit de pràctiques relacionades amb la conservació i restauració d’estructures i materials arqueològics. L’objectiu en aquest cas és el de que els estudiants de d’arqueologia i els de restauració de béns culturals es comencin a acostumar a treballar conjuntament, a través d’un coneixement mutu de les especificitats i tècniques emprades en cada cas.

El curs combina tasques de l’arqueologia de camp (excavació, registre, planimetria…) amb el treball de laboratori i estudi de materials (neteja, classificació, dibuix) i altres activitats pràctiques (topografia, anàlisi d’arqueologia vertical…).

El treball pràctic es complementarà amb tot un seguit de conferències realitzades per experts. Cada any aquestes conferències tracten una  temàtica específica. Enguany el tema són els monestirs medievals.

A més, durant el curs es realitzaran tot un seguit de sortides a alguns dels espais i jaciments d’època medieval més emblemàtics del nord-est català, acompanyats per experts en la història  de cadascun d’ells.

La direcció del curs és responsabilitat del dr. Marc Bouzas, director de la Càtedra, i la coordinació tècnica està a càrrec del Dr. Lluís Palahí Grimal i la col·laboració de l’arqueòleg dr. Jordi Vivo, mentre que les pràctiques de restauració seran dirigides per Cristina Garcia (ABAC).

Universitats participants enguany: Universitat de Girona, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Perpinyà, Universitat de Lió 2, Universitat d’Avinyó, Universitat de Marsella, Universitat de Pàdua, Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya