Valoració que l’entitat posa l’accent en l’alta abstenció i en el creixement de l’extrema dreta
L’Associació Amics del Pení i Cap de Creus, que es va presentar públicament el passat mes de març, enceta a partir d’avui i com una nova línia de la seva activitat divulgativa, cares a l’opinió pública capdecreusenca i altempordanesa, el seu posicionament mensual en relació a afers, fets, situacions i notícies d’interès que afectin a la població de les diferents localitats del Cap de Creus i no siguin prou valorades o ateses per altres entitats, mitjans de comunicació o institucions.
Atès els resultats de les recents eleccions del 12 de maig en el nostre entorn i més enllà d’altres anàlisis més globals i polítics a nivell de Catalunya, en els que no entrarem, volem manifestar la nostra preocupació i destacar el següent:
1.- L’alt nivell d’abstenció. Per més que siguin unes eleccions autonòmiques, on es sol afirmar que la població no se sent tan cridada a participar, que hi hagi localitats on el nivell d’abstenció hagi sigut del 50% o més, és per preocupar-se, i encara més si hom detecta que hi hagut barris on aquesta abstenció ha sigut del 60 o 65%. Per cert, és evident que el gruix de l’abstencionisme a les nostres contrades no és només independentista (ni a nivell global tampoc, per més que alguns analistes interessats diguin el contrari repetidament).
2.- Una correlació creixent d’abstenció i municipis turístics, que comença a ser una tendència, en la mesura que comença a coincidir amb els municipis amb més desigualtats socials, segons l’índex de GINI (índex o coeficient anual que publica IDESCAT, sobre el nivell de desigualtats socials.). No es cap novetat ni hauria de ser una sorpresa. Fa anys l’economista i exconseller de la Generalitat Miquel Puig, està advertint del que representa per l’economia catalana i en concret empordanesa i per la disminució de la renda mitja per càpita el monocultiu turístic. Són casos emblemàtics Castelló d’Empúries i Roses, però de fet totes les localitats del Cap de Creus estan amb similars índex, segons l’IDESCAT, per més aparador de progrés i riquesa que pugui semblar.
3.- El creixement de l’extrema dreta. No tenim dades segregades de les localitats del Cap de Creus i properes, però sí les de l’Alt Empordà. Que s’hagi arribat quasi al 16% del vot, en total, hauria de ser motiu de reflexió (un 21,6% a Roses). De fet, l’abstenció, com avantsala de l’extrema dreta, es ve menystenint fa temps i encara més si es produeix en un marc de dretanització no ja del Parlament català, com afirmen tots els mitjans, si no dels corrents de fons. Que la suma de les dos extremes dretes hagi superat amb escreix a la suma de les dos esquerres “clàssiques” com són Comuns i la CUP, que han quedat escombrades, més enllà del que signifiqui pels seus partits, ha de ser motiu de reflexió, doncs ens va acostant a la realitat del Sud de França que tan ha fet parlar durant anys.
4.- Majories relatives creixents. Que a uns municipis hagi guanyat Junts (a la majoria) o altres hagi guanyat el PSC, són majories si us fixeu molt justes, febles i poc representatives d’una solidesa social i democràtica, en cas contrari no hi hauria tanta abstenció. Per altra banda, si agafem Roses i sumem les dos dretes PP i Vox, sumen tan com el PSC (1418 per 1488). Cal un replantejament estratègic del que s’està fent i com s’està fent a moltes localitats, on la inèrcia turística ho aclapara tot.
Per on sí hi hauria recorregut per avançar amb una visió socialdemòcrata i de distribució de riquesa diferida, si hi ha voluntat política, seria precisament a les localitats més turístiques i amb més desigualtats socials, però per això cal esmerçar esforços, més polítiques socials i incentivar urgentment la participació ciutadana. Per altra banda, fixem-nos que allà on els resultats han estat encara equilibrats, malgrat l’abstenció, són municipis com Figueres, Roses, la Jonquera, Blanes, Lloret de Mar, Platja d’Aro o Portbou. Dependrà el que es faci els propers temps, que totes aquestes localitats vagin oscil·lant cap a la dreta i l’extrema dreta (que sigui “espanyola” o “catalana” ens és indiferent) o segueixin el model Portbou, que ha tingut un 15% més de participació electoral per damunt de la mitjana de les localitats amb més baixa participació.
Reflexió final. Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga (els municipis vinculats al PNCC), més Castelló d’Empúries- Empuriabrava i Colera-Portbou, haurien de tenir més coixí social, més economia productiva i més serveis públics (i pot ser esdevenir una mancomunitat de municipis?). Però sobretot és urgent fomentin la participació ciutadana, facilitats i recursos pel teixit associatiu (hotels d’entitats), més canals d’informació (no webs, ni apps), menys burocràcia i millors interlocutors, i més societat civil organitzada, amb associacions de veïns a cada barri, etc. si no volem que aviat, el buit que provoca la desafecció i allunyament dels ciutadans en vers la cosa publica vagi a més, i l’impacte continuat del turisme i la immigració, l’expansió dels lloguers turístics, la gentrificació, etc. acabin amb conflictes de tot tipus amb un model que fins ara ha funcionat, però que perilla si acaba morint d’èxit, posant en risc amés la qualitat de vida de la població local que viu tot l’any a aquestes localitats.
Amics del Pení i Cap de Creus Roses
16 de maig de 2024
