La població de la Vila Medieval de la Ciutadella de Roses era treballadora i humil

Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic-Universitat de Girona
L'antropòloga Neus Coromina ensenyant als assistents al laboratori part d'una pelvis de les restes òssies d'una dona madura que va viure a la Vila Medieval de la Ciutadella de Roses

Que els avantpassats que van viure a la Vila Medieval de la Ciutadella de Roses no era gent benestant, més aviat al contrari, és el que van descobrir ahir els participants de la segona sessió del laboratori arqueològic organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic-Universitat de Girona

L’arqueòleg Lluís Palahí va ser l’encarregat de dur a terme la primera sessió del laboratori arqueològic que va tractar sobre les ceràmiques trobades enguany a la Vila Medieval de la Ciutadella de Roses

La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic-Universitat de Girona ha organitzat durant dues sessions, dimecres dia 22 i ahir dijous, tasques de laboratori en les que han participat ciutadans/es de la Vila amb l’objectiu “que la gent no només participés, sinó que ens ajudés”, va afirmar l’arqueòleg i director de les excavacions a la Ciutadella de Roses, Lluís Palahí. I és que dimecres el laboratori arqueològic va estar enfocat “en totes les ceràmiques que hem trobat aquest any i amb les que, per una banda, hem volgut ensenyar als assistents, un cop les trèiem de les excavacions, és com les tractem en el laboratori i tot el procés que fem en aquests materials trobats, però sobretot, el que més important, el perquè els recollim, el perquè els guardem i el perquè els estudiem”, va explicar Palahí, per tot seguit apuntar que “gràcies a aquests materials que anem recollint, ja siguin ceràmiques, monedes o eines, ens diuen a quin segle pertanyen, de quina època són, ja que no són les mateixes les que es van utilitzar el segle IV que, per exemple, al segle XVII, per tant, tot aquest material ens permet contextualitzar el seu temps”. I la manera com els participants ajuden en aquesta sessió de laboratori va ser “el que fem nosaltres, primer, rentant el material que vam trobar, i així vam poder veure com es tractava, com s’havia de cuidar aquest material i, per una altra banda, també el van estar classificant, la qual cosa els va servir per veure quins conjunts de ceràmiques, de material, trobàvem i com ens ajudaven a datar, a situar cronològicament les diferents estructures i fases de la història de la Vila medieval”, va explicar Palahí.

I ahir dijous, l’antropòloga i arqueòloga, Neus Coromina, encarregada de l’estudi dels esquelets que es troben a les excavacions, l’encarregada de dur a terme la segona sessió del laboratori arqueològic. Una sessió en la que Coromina va utilitzar les restes òssies de dos avantpassats, “unes d’un individu home i jove, i les altres que pertanyien a una dona madura, i en totes dues hem pogut comprovar que eren persones treballadores, com totes les restes òssies que he estudiat de les que hem trobat al Claustre de l’ala nord, dels segle XVIII. Totes eren persones treballadores, no eren gent benestant, més aviat al contrari”, va afirmar l’antropòloga. Una afirmació basada, com va explicar durant la sessió en que “tenen marques d’haver treballat i les dents fetes malbé per l’alimentació”.

Amb l’estudi dels esquelets, va explicar Neus Coromina, “intentem veure com vivia aquesta gent, que menjava, i si el que menjava el repercutia en el seu dia a dia, o si les restes estaven enterrades en llocs diferents podien tenir, o no, estatuts diferents”. L’antropòloga va remarcar, però, que “un sol esquelet et diu coses, et dona informació, però l’important per tenir molta més informació és poder estudiar un conjunt, ja que et permet comparar i, per tant, obtenir dades més concretes”.

Actualment s’està portant a terme la setena campanya d’excavacions arqueològiques, un any més centrades a la Vila Medieval de la Ciutadella de Roses. Uns treballs que continuaran a partir de finals de juny amb la realització del VI Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna-Ciutadella de Roses amb la participació d’estudiants d’universitats catalanes, franceses i italianes es treballarà a la zona del claustre del monestir de Santa Maria.