Les instal·lacions del museu es transformen i s’amplien per incorporar-hi testimonis femenins referents de l’exili republicà
El Museu Memorial de l’Exili (MUME) ha remodelat part de les seves instal·lacions amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de gènere a la memòria dels exilis. “La recuperació de la memòria democràtica amb mirada feminista és essencial per oferir una visió completa de la nostra història. Elles també hi eren i van ser decisives”, ha assegurat el director, Miquel Aguirre.
En aquest sentit, la direcció del museu ha transformat de manera integral una de les sales més emblemàtiques de la institució, anomenada El Llegat, la qual està dedicada a destacar personalitats de l’àmbit literari, científic i polític que van emprendre el camí de l’exili. Fins ara, aquesta sala contenia una cinquantena de noms, però només set corresponien a dones. Gràcies a la nova reestructuració, s’hi han afegit més d’una vintena de plafons, cadascun dels quals commemora una figura femenina referent de l’exili republicà. Entre els noms afegits, hi destaquen, per exemple, la mestra i política Nativitat Yarza, la poetessa Montserrat Abelló, la mestra Antònia Adroher, l’artista plàstica Remedios Varo, la periodista Irene Polo, l’actriu de teatre Maria Casares o la biòloga i pedagoga Margalida Comas.
Aquests nous plafons suposaran “una eina pedagògica molt útil” que permetrà als guies del servei educatiu del museu “difondre i divulgar amb major claredat” l’impacte de l’exili a les carreres professionals de les dones, així com “el protagonisme creixent que aquestes van tenir durant la República i que van perdre amb la consolidació de la dictadura”, ha afirmat el director.
Per tot, amb els canvis introduïts es pretén canviar el relat que fins ara s’ha explicat de la Guerra Civil, atès que aquesta ha estat “una història d’homes explicada per homes”, ha dit Aguirre. En paraules seves, “és hora de revertir aquest enfocament patriarcal amb polítiques tangibles, com ho és la transformació del museu”. Afegint que “un dels eixos estratègics del MUME és avançar de la mà de la igualtat i la inclusivitat”.
Nou espai interactiu per copsar l’abast dels exilis actuals
D’altra banda, a la sala Passat i Present s’ha condicionat també un espai interactiu amb una pantalla tàctil que permet als visitants explorar el fenomen dels refugiats, amb enfocament de passat i present. Les diverses funcionalitats de la pantalla conviden a reflexionar sobre què representa aquesta problemàtica, que afecta actualment més de 100 milions de persones arreu del món, la majoria de les quals són dones i infants.
El MUME, una entitat pionera al sud d’Europa
El MUME, inaugurat ara fa 16 anys i que forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria, s’ha convertit en l’equipament cultural catalitzador de gairebé totes les iniciatives per recuperar i divulgar la memòria i el llegat de l’exili republicà provocat per la Guerra Civil espanyola. Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, es defineix com un espai per a la memòria, la història i la reflexió crítica, capdavanter al sud d’Europa.
El projecte del MUME no es limita a la tasca expositiva, sinó que també impulsa la recerca històrica i la difusió pedagògica mitjançant les entitats que l’integren: el Memorial Democràtic, els ajuntaments de la Jonquera, la Vajol i Portbou; el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i la Universitat de Girona.
