Introducció
A finals de juny, el meu nebot, tot emprenyat, em diu que, segons una notificació de la Piscina Municipal, es feia una diada nàutica, organitzada entre el GEN Roses, la Piscina i l’Àrea d’Esports, en la que agrupaven totes les travessies en un sol dia. Una diada en la que donaven un trofeu a un traspassat directiu del GEN, que no es feia per la Festa Major, sinó el diumenge 11 d’agost i que, a més, feien pagar inscripció per participar-hi.
Deia que s’havien carregat la Travessia Local de Natació, que es celebrava feia prop de 40 anys, amb sortida i arribada entre els espigons de la Riera Ginjolers. Una travessia gratuïta pels participants, només per a qui estava empadronat o havia nascut a la vila.
Per confirmar-ho, vaig trucar a uns representants municipals expressant-los les meves inquietuds sobre la desaparició d’una tradició tant arrelada. Dos dies desprès em truca el regidor d’Esports i em diu que la travessia local es farà igual, però organitzada pel GEN Roses, i que es continuarà donant el Trofeu Memorial.
El regidor m’explica que la nota de premsa publicada per l’Ajuntament s’havia precipitat i que en el vídeo que publicarien en uns dies, la meva preocupació no tindria raó de ser. Me assegurava que la travessia és faria igualment que el Memorial, i que em convidàvem a entregar el trofeu. Que la travessia local es feria “com sempre”, però que la organitzaria el GEN.
En efecte, en el vídeo que van publicar es notava que no tenien previst publicitar la travessia local i que l’havien retocat a corre-cuita per demostrar que si que la farien.
Per que és va crear la Travessia Local de Natació?
Degut a que la travessia de natació cada cop és feia més multitudinària amb la participació de clubs, sobre tot de Barcelona i de Girona, la presència de nedadors locals a cada edició anava disminuint, es va acabar donant només un premi al nedador local millor qualificat, que sempre guanyava en Pepe (en Josep Borràs, que deu tenir la casa plena de copes).
Aleshores, el regidor d’Esports, Baldiri Trulls, i l’alcalde de Roses, Carles Pàramo, van decidir, l’any 1991, fer una travessia només per a la gent de Roses, a la qual per poder participar-hi s’havia d’haver nascut a Roses o ésser-hi empadronat.
Per nedar-hi, només calia apuntar-s’hi a la sortida i era totalment gratuït.
El camp de regates sortia de la platja de la Punta, donava la volta als espigons de la Riera i arribava a l’altra platja de Roses.
La iniciativa va reeixir i es va aconseguir que el participants fossin pares, mares, avis, avies, fills o filles, nets i nebodes.
Per donar-hi més importància i espectacularitat, des de la primera edició és va fer una entrega de guardons “olímpica”, és a dir, amb un pòdium amb els tres finalistes de cada categoria. Hi havia 3 premis (copes) per cada categoria, una medalla commemorativa de la seva participació, i una copa pel guanyador absolut.
Era un goig veure l’alegria dels guanyadors a dalt del pòdium amb totes les famílies i amics felicitant-los.
Es va aconseguir crear una festa nàutica sense competició entre nedadors, només calia participar en un esdeveniment local i familiar en la millor tradició de “fer poble”.
L’any 1994, l’alcalde Carles Pàramo va instaurar que la Travessia Local de Natació seria un Memorial per a la persona que, als anys 50 del segle passat, va recuperar les travessies de natació. Aquesta persona va ser l’Enric Badosa Martimort, traspassat el 1993.
I sempre es celebrava el dia 16 de la Festa Major de Roses perquè només era festiu a Roses.
Els esdeveniments de la Diada Nàutica de l’11 d’agost
Arriba el dia, però no és com sempre, i no és la tradicional.
A les 11:15 hores sortim de casa la meva dona i jo, i anem cap al final de la Riera Ginjolers, lloc “habitual” de la celebració de la travessia local.
En arribar no hi havia ningú, només una pantalla gegant que no vaig poder distingir que hi passaven.
Truquem al regidor d’Esports i ens diu que la festa es fa a les instal·lacions del GEN, que allà hi havia ombra.
Anem caminat amb un sòl de justícia i arribem a les 11:45 a la zona del GEN, i esperem.
Després de mig hora, acaben les arribades dels nedadors i esperem l’entrega de premis en un escenari amb un pantalla gegant que retransmetia en directe l’arribada dels nedadors a la platja, i es posen davant la pantalla gegant.
En això que surt un “senyor” -desconec quina funció tenia a la organització-, que agafa un micròfon i comença per dir que faran el sorteig dels números que donaven amb la inscripció. I allò va durar quasi una hora i amb “speaker” enamorat del micro.
En acabar el show, surten les autoritats, l’alcalde, la regidora de Cultura i Festes, el regidor d’esports, el regidor de Medi Ambient, la regidora de Seguretat Ciutadana i el president del club organitzador; i es va iniciar la cerimònia d’entrega de trofeus als guanyadors.
Cridaven al guanyador de cada categoria i li donaven un trofeu, per tot seguit cridar al primer rosinc classificat en la seva respectiva categoria per donar-li un altre trofeu.
I així va continuar en les gairebé 20 categories, que, si no em vaig descomptar, hi havia.
Més de la meitat dels nedadors ja se’n havien anat i els trofeus que no es van recollir omplien quasi tota la taula on estaven exposats.
Al final quan quedàvem quatre gats, o cinc, però no més, van donar el trofeu en honor del directiu del GEN, i al final, quan érem les autoritats i quatre persones més, em van cridar per donar el Trofeu Memorial Enric Badosa. Criden al guanyador i no es presenta, ja que feia una hora que se’n havia anat perquè havia d’anar a treballar, i ja em tens a mi amb el trofeu a la mà sense saber que tenia que fer-ne. Al final, el vaig tornar al funcionari municipal del Departament d’Esports, i me’n vaig tornar cap a casa.
Eren ja les 12:30. Foren dues hores, sota un sòl de justícia, d’una cursa que no es va celebrar i d’un trofeu que no es va entregar.
Total una experiència, per a mi, lamentable, i trista per haver presenciat el funeral de la Travessia Local de Natació.
En honor a l’alcalde, haig de dir que dos dies després em van convidar a un acte d’entrega del Trofeu Memorial Enric Badosa al guanyador de la cursa, que es va fer a la sala de Plens. Gràcies per la cerimònia i la importància que se li va donar.
Final
Això que va organitzar el GEN i l’Ajuntament de Roses, feia quasi quaranta any que es feia i es va deslligar l’any 1991 en dues travessies, la general i la local, perquè els nedadors locals, no professionals, que volien celebrar nedant la festa major i no tenien espai en aquest tipus de curses federatives, volien fer la travessia local, deslligada de les altres plenes de nedadors de clubs de tot Catalunya.
Per això, es va fer la Travessia Local de Natació, per fer un esdeveniment esportiu nàutic només per a la gent de Roses, on poguessin participar, avis i avies, pares i mares, fills i filles, nets i netes, solters/es, casats/des o vidus/es, on no importava qui nedava més despresa, sinó que s’arribes al final. On hi havia un trofeu pels tres primers i un pòdium olímpic per homenatjar als guanyadors amb una medalla commemorativa per a tots els participants.
Si els organitzadors no veuen la diferència entre la tradició i això que han fet aquest any, tenen un greu problema.
Enric Badosa Ripoll
Vídeo de la Travessia Local de Natació la Festa Major de Roses 1995:
