Els pescadors de Roses tornen a recuperar la memòria històrica de la Vila amb la tirada de l’art durant la celebració de la festivitat de Sant Pere Pescador
Els pescadors de Roses va celebrar aquest dissabte la seva festivitat, Sant Pere Pescadors, tornant un any més “als nostres orígens, perquè un dels pilars de Roses, abans de l’arribada del turisme, era la pesca”, va afirmar el patró major de la Confraria de Pescadors de la Vila, Antoni Abad, no sense abans de tenir un record “per als pescadors que ens han deixat, que trobem a faltar i que venien cada any”.
I els pescadors van tornar al seus orígens, a recuperar la memòria històrica de Roses amb “la tirada de l’art, on tothom hi té part”, va significar Abad, per explicar tot seguit el sentit de la frase, “antigament hi havia unes famílies a Roses que tenien un art, però hi faltava gent per estirar per pescar, i la gent que no tenia, malauradament, massa per viure, s’afegien a l’art, estiraven i després s’emportaven la seva part de peix pe menjar a casa, d’aquí ve que la dita a l’art tothom hi té part”.
I és el que van fer diumenge els pescadors i tots els ciutadans/es que hi van voler, entre d’ells, l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, no sense que abans el mossèn Josep Puig beneís la festa arran de mar, acompanyat de les autoritats i ciutadania en general.
Cal a dir que el dia abans, els pescadors ja van començar a celebrar la festa del seu patró Sant Pere Pescador amb un ball que va anar a càrrec de l’Orquestra Montecarlo i que es va celebrar a l’antiga plaça del peix.
La Tirada de l’Art o de l’Artó
L’Art és un sistema molt antic i practicat pels pescadors de tota la Costa Brava fins després de la Guerra Civil, encara que en alguns casos va perdurar fins als anys seixanta. Durant molt de temps ha estat l’instrument de pesca per excel·lència.
És un art d’arrossegament que es tirava des de la platja de dia, i era una pesquera on la dita popular “a l’art tothom hi té part”, expressa l’esperit solidari que l’acompanyava. Tothom, pescador o no, nen o vell, home o dona, si ajudava a arrossegar la xarxa cap a la platja en rebia una part proporcional de les captures.
Existien diferents modalitats d’arts segons mides, particularitats locals o si es calava de dia o de nit, però el de platja és el més comú.
Se sortia des de la costa tot deixant un cap en terra i l’embarcació, a rems, s’allunyava fins arribar al lloc que el patró triava i es calava la xarxa. L’embarcació descrivia un semicercle i s’amorrava a la platja amb l’altre cap de la banda de l’art, des d’aquí, la gent tirava i feien la mola de les cordes de cada banda o cama de l’art fins arribar al maià o cop.
