Marina Marroquí va desvetllar aquest passat divendres al Teatre Municipal que els joves, tant els de l’altra punta del món com els de Roses, tenen el seu primer contacte amb la pornografia a l’edat de 7-8 anys
Tres hores de xerrada-taller va oferir Marina Marroquí, educadora social i autora del llibre, entre d’altres, Eso no es sexo una altra educació sexual és urgent, aquest passat divendres al matí, al Teatre Municipal de Roses als alumnes, des de tercer d’ESO fins a segon de Grau Superior, del Centre Escolar Empordà, centre educatiu organitzador de l’activitat.
Xerrada-taller que es va repetir el mateix divendres a la tarda als pares i mares d’aquests alumnes i al públic en general, presentada, a l’igual que la primera, per la directora de Pedagògica del Centre Escolar Empordà, Carme Condom.
Marina Marroquí va dividir la xerrada en tres parts, la primera explicant, amb dibuixos i frases, que al matí va preguntar als i les joves com serien la seva dona i el seu home ideal, i ells van contestar “que tinguin grans pits, bon cul, bons malucs, intel·ligent, graciosa i guarra amb el nuvi, entre d’altres característiques. I elles van respondre que ell sigui alt, guapo, fort, carinyòs, intel·ligent, divertit i que tingui el seu punt de xul”.
La segona part de la xerrada-taller, l’educadora social va fer referència a com el masclisme, la violència de gènere, l’agressió i la violació entra dia sí, dia també, en les vides dels joves entre els 8 i els 18 anys, ja que com va assenyalar “el masclisme més perillós és el que entra tan ràpid en el nostre cervell que no el podem analitzar, l’absorbeixes, l’aprens i punt, i el millor exemple són els vídeo-jos, els espots publicitaris, les pel·lícules, perquè el masclisme ens fica un gol per l’esquadra amb pel·lícules com a Crepúsculo o Tres metros sobre el cielo”.
Marina Marroquí va explicar als pares i mares dels alumnes del Centre Escolar Empordà, i progenitors de Roses en general que van voler assistir a la xerrada, que durant el taller impartit als seus fills al matí els hi va preguntar a quina edat els havia arribat el primer enllaç sobre porno, “i em van reconèixer que va tenir el primer contacte amb la pornografia als 11 ans, però d’altres encara van ser més precoços i em van dir sobre els 7-8 anys”.
També va fer esment al vídeo joc GTA, al que juguem ja a la primerenca edat d’entre els 10 i 12 anys, és a dir de cinquè i sisè de Primària, els quals ja saben el que és, dins del joc, la sabateria, que no es una altre cosa que un puticlub on els joves jugadors, a més de tenir sexe amb una dona, si també l’hi roben i després la maten tenen més reconeixement en el joc, que són uns “súper-matxos”, vaja. “En els vídeos jocs als que juguen els joves tenen el seu primer contacte amb la pornografia”,va assenyalar l’educadora social.
Pel que fa al masclisme i violència de gènere contra la dona que hi ha a la publicitat, Marina Marroquí va dir als assistents que “ara farem un experiment”, per tot seguit posar en pantalla la imatge d’un espot publicitari de Dolce&Gabbana (que es veu a la imatge) per seguidament preguntar l’educadora social als assistents que “és el primer que us ve al cap veient aquest anunci?”, i la majoria va respondre sexe, agressió, violació, la Manada, per tot seguit desvetllar Marina Marroquí que fa dos anys, les noies, en massa, van contestar que estan abusant de la noia, l’estan violant, però avui, dos després les noies diuen que veuen sexe, festa i orgia!”.
“Aquest anunci -va dir l’educadora social- té 19 anys, i la violació que va patir una noia en les festes de Sant Fermín en el cas anomenat La Manada, que alguns de vosaltres heu esmentat, va ocórrer al 2016, fa 8 anys, és a dir 11 anys abans de saber que les Manades existien, 11 anys abans de saber que el porno podia arribar d’aquesta manera i aquestes edats, es va fer l’anunci de Dolce&Gabbana”.
Va esdevenir una xerrada molt colpidora, en la més d’una persona vaig deixar d’escapar llàgrimes d’impotència, consternació, estupefacció i ràbia en descobrir que nens de tant curta d’edat ja rebenels seus primer inputs per endinsar-se en el món de la pornografia, com quan va dir també, fent que el teatre esdevingués en un calfred immens, que “nens d’una mitjana d’edat de 10 anys comparteixen enllaços i imatges en moviment de violacions a criatures, a nadons, o de com li treuen els òrgans a una dona morta mentre la violen per tal de veure entrar i sortir el penis”.
La tercera part de la xerrada, igual de colpidora que la segona, la va dedicar Marina Marroquí a explicar la seva experiència. “Vaig tenir una relació amb un noi des del 15 als 19 anys i durant aquest temps vaig patir violència de gènere pensant que lluitava per amor”. Se’n va sortir gràcies als seu pares, que mai li van retreure que s’equivocava, i recordant-los va afirmar que “el meu pare em va dir que hi ha persones que en la vida viatgen en AVE, saben la seva meta, on volen anar, es pugen al tren i l’aconsegueixen. Després hi ha unes altres que són més de Talgo, no saben bé on van, però es pugen al tren, a vegades baixen en alguna estació, unes altres miren per la finestra. Tu ets més de Talgo, i no passa res, només has de pensar a quina estació vols arribar”.
I la Marina Marroquí ha arribat a la seva estació, a l’estació d’ajudar als i les adolescents per no haver de patir, ni infligir, violència de gènere a ningú. I ho fa escrivint llibres, explicant la seva experiència i impartint per tot el territori nacional xerrades-tallers com la de divendres a Roses, que va ser tant colpidora com necessària.
