Faig aquesta reflexió en motiu del mail que han rebut els associats, però també alguns veïns de Roses per part de l’Associació Rodes, en que ens conviden al debat que es celebrarà al Casal del Pescador el proper dia 11 d’aquest mes. Un debat necessari i en el que s’ha de respondre moltes de les preguntes que comporta la decisió del tancament del Parc, en temporada d’estiu, durant unes hores al dia.
Quan el 2021 és va decidir tancar el Parc Natural, sobretot per motius de seguretat, vam creure gairebé tots els qui formàvem part de la junta de seguretat de llavors, que estàvem fent el que calia degut al complicat moment que vivíem.
La mesura va esser dràstica, però efectiva, i els dos primers anys és va evitar que uns 12.000 cotxes per temporada, entressin dins el parc des de el 15 de juliol fins al 30 d’agost, entre les 10:30 i les 16:30 hores, amb el conseqüent benefici per les nostres cales, molt menys concorregudes que anys anteriors, amb molta menys pressió i estres mediambiental i sobretot amb molta més seguretat alhora d’accedir o d’evacuar la zona en cas de necessitat.
Segons les últimes dades facilitades, el tercer any encara van ser més els cotxes que se’ls va prohibir l’accés. Val a dir que aquesta actuació liderada per la regidoria de Medi Ambient de la legislatura 2019-2023 era provisional, i del que és tractava era que en pocs anys l’accés al Parc Natural es regulés com es fa en la majoria d’espais d’aquest tipus arreu del món. La regulació ha de ser amb càmeres en format digital i amb la instal·lació de diferents zones de pàrquing a cada cala, des de l’inici de la carretera a la zona del Mas Marés, i fins a cala Jóncols.
Actualment, i quatre anys desprès d’aquella intervenció, encara estem amb la barrera física i res no ha prosperat, però si que han sorgit dues opinions ben diferents entre els rosincs. Uns estan d’acord en que s’havia de començar a regular l’accés a les cales i altres per contra opinen que no feia cap falta limitar l’horari i poder entrar al Parc Natural quan a un li vingui de gust, sigui de bon matí, a migdia o per la tarda-vespre. També, fins i tot, alguns és queixen de perquè és tanca amb barreres l’accés als diferents camins que hi ha per entrar a les moltes zones interessants que conformen el parc, com ara el Pla de les Gates, els masos de Montjoi o el dolmen de la Generala, entre d’altres, però aquest és un altre tema, centrem-nos amb a la regulació horària.
Des que s’ha limitat l’horari, anar a passar una estona, llarga o curta, en una platja, és molt més agradable i dona molt més la sensació d’estar en un Parc Natural i de gaudir de l’espai, amb una afluència de gent suportable i molt més respectuosa amb el medi ambient i la seva biodiversitat i una altre cosa molt important, dona la seguretat de que ningú quedarà atrapat en cas d’incendi o que bombers, rurals i sanitaris, poden intervenir quan calgui, sense entrebancs per poder arribar al lloc on es necessita dels seus serveis.
Fins aquí, al meu entendre, tot és correcte, però hi ha veïns que per contra el que volen és que els rosincs (20.000) quedin exclosos d’aquesta normativa i puguin accedir quan vulguin, sense limitació horària. Jo, aquesta mesura la trobo discriminatòria i de molt mal gust en el cas que siguis un turista o un veí de la comarca i vegi que uns entren i altres no. A part que no solucionaria el tema de la seguretat a l’interior del parc, sobretot els caps de setmana.
L’altra és l’ampliació de la limitació horària i de dies que s’ha imposat aquesta temporada passada per part de l’Ajuntament. La veig totalment innecessària i sense cap tipus d’argumentació del perquè s’ha fet. Els últims tres anys l’objectiu de mantenir la seguretat dintre del parc, és va complir. La carretera mai va quedar col·lapsada i les platges de les cales presentaven una ocupació totalment sostenible. Val a dir que sempre parlo de la part terrestre, no marítima, ja que aquest és un altre tema que donaria per molts articles.
Per tant, ni l’opinió de que s’ha d’excloure a la gent de Roses de la limitació horària ni l’ampliació d’aquesta regulació, que va fer l’actual regidoria de Medi Ambient aquest estiu passat, les veig com unes opcions encertades. Com deien els nostres avis, “ni tanto, ni tan calvo”.
Francesc Giner Ballesta
Ex-regidor de Medi Ambient