Benvolgut Francesc, com a company de consistori, t’haig de confessar que lamento moltíssim la forma en què, tergiversant i traient del seu context les meves paraules al torn de precs i preguntes de l’últim ple del 26 de gener, intentes treure rèdit polític d’un lapsus que he tingut per no trobar una paraula que en primera instància sí que havia dit correctament i que a l’hora de tornar a repetir, se’m va anar del cap. Perquè, si revises la meva intervenció, el que he dit (en referència a la teva ‘queixa’ pel que consideres una ‘pobre’ activitat per part de la regidoria que dirigeixo durant les festes nadalenques) fou: “es fa el que es pot, però hem de tenir en compte que aquí a Roses és un lloc en que a l’hivern queda tot molt apagat”.
I crec que hauràs de convenir amb mi que aquesta és la realitat, sobretot quan durant les dues setmanes de les festes nadalenques, en les que Roses probablement acull més visitants que durant tota la resta de l’hivern (a excepció del Carnaval), hi ha establiments que tanquen només aquells quinze dies perquè el que tenen son ganes de celebrar el Nadal amb les seves famílies i no d’atendre el públic. I comprendràs que l’Ajuntament pot donar suport a la societat civil i comercial, però no pot fer de botiguer ni de restaurador i obligar a obrir els establiments.
Com molt bé saps, jo no sóc cap polític ‘professional’, sinó un comerciant que ha posat en marxa diverses iniciatives empresarials al poble, algunes fins i tot amb èxit. I si vaig estar d’acord en formar part de l’actual equip de govern, només ha estat perquè he volgut ajudar a donar un impuls a la vila que tant m’ha donat. I he fet tot el que he pogut, esgotant sempre totes les partides que em foren assignades, per assegurar el màxim d’activitat per al poble. Però lamentablement, i contràriament al que semblen pensar alguns, els pressupostos no son un pou sense fons del que el diner raja sempre i a hores d’ara ja hauries de saber que els mitjans son limitats. És per això que per molt legítimes que siguin les teves crítiques, no puc considerar-les gens constructives ni solidàries.
Finalment vull demanar perdó a tots aquells ciutadans que s’han sentit ofesos per la meva desafortunada expressió quan vaig voler insistir en les dificultats del meu departament en el ple. Òbviament sé que Roses no és mai cap poble ‘mort’ en el sentit literal que tant t’has afanyat a difondre. Però estic ben segur que molts dels nostres conciutadans hauran fet servir aquest mateix terme col•loquialment quan han volgut comparar la frenètica activitat de l’estiu amb la ‘calma total’ que gaudim/patim a l’hivern. I és només amb aquesta cordialitat amb la que m’he volgut referir al poble que estimo sens dubte tant com tu.
Aviat serà algú altre que s’haurà de fer càrrec de donar impulsos econòmics i d’activitats a la Vila i espero i desitjo que ho pugui fer molt millor del que he estat capaç de fer-ho jo. Però t’asseguro que sempre he actuat amb la màxima il•lusió i sense estalviar mai cap esforç al capdavant del ‘meu’ departament.
Moltes gràcies
Ambrosio Martínez
Regidor de Promoció Econòmica de Roses
