Un total de 180 persones han mort a la xarxa viària catalana, un 21% menys que el 2023 i un 26% menys que el 2019
El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que aquest 2024 han perdut la vida 180 persones en 165 accidents mortals a la xarxa viària de Catalunya. Durant el mateix període del 2023, van morir 227 persones en 209 sinistres mortals, el que suposa una reducció del 21% de les víctimes mortals. Si ho comparem amb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), període en què van morir 242 persones en 228 sinistres, la reducció és del 26%. Tanmateix, en aquest 2024, s’han registrat 1.683 persones ferides greus en accident de trànsit, que són un 2,3% menys que el 2023.
Balanç de la sinistralitat 2024 a la xarxa viària interurbana
Aquest 2024 han perdut la vida 136 persones en 121 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Durant el mateix període del 2023, van morir 152 persones en 136 sinistres mortals, el que suposa una reducció de l’11% de les víctimes mortals. Si ho comparemamb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), període en què van morir 175 persones en 161 sinistres, la reducció és del 23%. Tanmateix, en aquest 2024, s’han registrat 804 persones ferides greus en accident de trànsit, que són un 12% més que el 2023.
Quasi la meitat són vulnerables
El balanç del 2024 de víctimes que pertanyen als col·lectius vulnerables (motoristes, ciclistes, vianants i conductors de vehicles de mobilitat personal) suposa gairebé la meitat del total de morts (45,5%). En concret, han mort 47 motoristes (7 menys que l’any passat), 8 vianants (5 menys que el 2023), 6 ciclistes (2 més que l’any passat) i 1 usuari de vehicles de mobilitat personal (VMP). La proporció de motoristes morts respecte al total de víctimes continua sent d’una tercera part, en concret, un 34,5% i se situa en valors pròxims als d’ocupants de turismes (amb 53 morts).
D’altra banda, per tipologia de vehicle cal destacar que el 2024 es manté un augment en la sinistralitat de les furgonetes. De l’1 de gener al 31 de desembre, han mort 13 persones que viatjaven en furgoneta. El 2023 només es va registrar una víctima mortal; en canvi, el 2019 hi va haver 9 morts en aquest tipus de vehicle.
Pel que fa al tipus de sinistre, dels 121 accidents mortals, 44 han estat accidents amb un sol vehicle implicat i la resta s’hi ha vist implicat més d’un vehicle. D’aquests, 30 han estat xocs frontals però també hi ha hagut 16 xocs laterals i 15 encalçaments, entre d’altres.
Reducció de la sinistralitat a l’AP-7
Aquest 2024, la sinistralitat a les carreteres catalanes s’ha mostrat molt dispersa. No obstant, la carretera amb major sinistralitat és la C-37, amb 7 víctimes mortals (3 en un mateix accident a Castellfollit del Boix). En segon lloc, amb 6 morts cadascuna, hi ha l’Eix Transversal (C-25), l’N-II, l’N-420 (la qual va registrar també un accident a Riudecols amb tres morts)i l’AP-7. D’aquesta darrera via cal destacar, però, que s’hi manté una reducció de víctimes mortals, amb 9 menys que l’any passat i també 9 menys que en el mateix període del 2019 (abans de la gratuïtat).
Quant a les vies amb major sinistralitat, a continuació se situa la C-32 amb 5 víctimes mortals, i després l’A-2, la C-12, l’N-340 i la C-31, les quals han registrat 4 morts cadascuna.
Sinistralitat masculina i a la tarda
Si analitzem la sinistralitat d’aquest 2024 des del punt de vista del gènere, convé destacar que de les 136 víctimes mortals, 117 eren homes (el 86%)i 19, dones. També entre els ferits greus hi ha majoritàriament homes: dels 803 ferits greus d’enguany, el 76% eren homes i el 24%, dones.
La franges d’edat que acumulen més morts enguany són la de 55 a 64 anys, amb 29 víctimes, i la de 45 a 54 anys, amb 21 morts. La franja d’edat, però, que registra un major augment respecte al 2023 és la d’entre 65 i 74, amb 17 víctimes, un 89% més (9).
Finalment, si analitzem els 136 morts per franja horària, un 50% es van accidentar a la tarda i és la franja que acumula més morts amb 68 víctimes, seguida del matí amb 46. Així mateix, els caps de setmana i festius, amb 70 víctimes, continuen acumulant la meitat dels morts en accident de trànsit a les carreteres catalanes.
Reducció en 3 de les 4 demarcacions
Cal destacar que es manté la reducció de la sinistralitat a la majoria de les demarcacions respecte al 2023.
Barcelona, amb 55 víctimes mortals, continua sent la demarcació amb més mortalitat, tot i que n’ha registrat 9 menys que l’any passat (-14%). Les comarques amb més víctimes han estat el Baix Llobregat i el Bages, amb 9 morts, seguides del Maresme, amb 8. En aquesta demarcació han mort 26 dels 47 motoristes i 7 dels 8 vianants de tot Catalunya.
Tarragona, amb 34 morts, registra un lleuger decrement respecte al 2023, amb 36 morts.Desembre ha estat el mes amb més mortalitat, amb 7 víctimes mortals. El Baix Camp, amb 12 morts representa el 35% de víctimes de tota la demarcació. Cal destacar també que la meitat dels ciclistes morts enguany a les carreteres catalanes han perdut la vida en aquesta demarcació (3 de 6).
Pel que fa a Girona, amb 21 persones finades, 7 menys que el 2023, confirma la tendència en la reducció de la sinistralitat al llarg del 2024. Quant a les comarques gironines, l’Alt Empordà, amb 6 morts i el Gironès, amb 4, són les que han registrat més mortalitat. A les carreteres gironines, han mort 9 motoristes, 1 vianant i cap ciclista.
Per acabar, Lleida, amb 26 víctimes mortals, dues més que el 2023, és l’únic territori on ha augmentat lleugerament l’accidentalitat mortal. Quant a comarques, el Segrià suma quasi la meitat dels morts (11) i el Pallars Sobirà en registra 6. Pel que fa als col·lectius vulnerables, 7 motoristes i 2 ciclistes han mort a les carreteres lleidatanes.
Balanç de la sinistralitat 2024 a la xarxa viària urbana
Aquest 2024 han perdut la vida 44 persones en 44 accidents mortals a la xarxa viària urbana de Catalunya. Durant el mateix període del 2023, van morir 75 persones en 73 sinistres mortals, el que suposa una reducció del 41% de les víctimes mortals. Si ho comparem amb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), període en què van morir 67 persones en 67 sinistres, la reducció és del 34%. També en aquest 2024, s’han registrat 871 persones ferides greus en accident de trànsit en zona urbana,que són un 13% menys que el 2023.
Mesures previstes
Entre les actuacions previstes pel Departament d’Interior per tal de continuar incidint en la reducció de la sinistralitat, cal destacar:
Mesures relatives al sistema viari
- Posada en marxa d’un sistema d’IA predictiva informant de risc d’accident a l’AP-7.
- Instal·lació d’un sistema de velocitat variable a la C-58.
- Ubicació de 6 nous carros radar que rotaran per 150 punts de la xarxa viària.
- Increment dels controls durant les tardes i caps de setmana.
- Intensificació dels controls al sistema viari de l’AP-7 i vies annexes, especialment a la C-32 i a la C-25.
- Increment dels controls de vehicles pesants a la C-32 nord i C-33.
- Concentració de l’acció en 550 km de la resta de xarxa viària i que concentren més sinistralitat en accidents amb morts i ferits greus i accidents totals.
- Foment de reunions periòdiques amb titulars de les vies per la millora de les infraestructures.
Mesures relatives als diferents col·lectius
- Promoció de campanyes dirigides a: homes, persones majors de 55 anys i velocitat.
- Foment de la informació viària als centres de reconeixement per >65 anys
- Continuació del programa per a motoristes Formació 3.0 combinat amb cursos de recuperació de 2 punts
- Reforç formatiu per conductors de furgonetes en cursos de recuperació de punts del permís.
- Estendre la formació per a conductors de vehicles pesants.
- Portar a terme un programa de seguretat viària a les presons usant realitat virtual
Mesures relatives a dies i franges horàries
- Instal·lació d’un carril bus-motos a la B-23.
- Establir marcat de traçada de motos en vies motards.
- Reforç del control de carretera amb motos espiell.
- Reforçar del dispositiu Uriel de control de motos especialment els caps de setmana.
- Instal·lació de sistemes d’avís i control de radar específics per a períodes posteriors a restriccions de mobilitat.
