Sense que pràcticament ningú se n’adonés, aquest 2025 s’han complert deu anys de la decisió de fer un tomb important amb relació a quina mena de celebració volíem per gaudir plenament, de la segona gran Festa Major del poble de Roses que és el Carnaval.
Recordo perfectament el Carnaval del 2015 i els estralls que es van produir durant i després de la celebració d’aquella disbauxa col·lectiva. Una disbauxa prou descontrolada com per a posar un toc d’atenció i una seriosa advertència pel que pogués passar, en imatge, en seguretat o inclòs en la salut dels participants durant les passades que es feien sobretot divendres i diumenge.
Quan em vaig posar al capdavant de la regidoria de Festes com a regidor el juny del 2015, una de les primeres tasques a fer, va ser la d’atendre les observacions que m’arribaven per part de la Policia Local i també dels responsables del CAP de Roses, en les que insistien sobretot de què la festa no podia continuar celebrant-se de la manera que es feia. Les incidències que presentaven aquests dos organismes aquell any eren de 12 lesionats per baralles, 41 les intoxicacions etíliques i 7 comes etílics. Més 57 atencions sanitàries amb 29 persones derivades a diferents centres de salut. Unes xifres que avui en dia les trobem sorprenents, per no dir un altre cosa, i esgarrifoses. Un altre problema que teníem era l’incivisme que es produïa al Port comercial on aparcaven les carrosses, amb els consegüents desperfectes a les embarcacions dels pescadors, la qual cosa va provocar una forta reacció i queixa tant dels pescadors com de la direcció de Ports.
Les queixes dels comandaments de la Policia Local i la petició del director del CAP, a posar una carpa annexa a les instal·lacions del Centre d’Atenció Primària per poder atendre millor a les persones durant els pròxims carnavals, va ser definitiu perquè des de l’Ajuntament poséssim fil a l’agulla i es decidís passar del “Per Carnaval tot s’hi val” al “Per Carnaval, No tot si val”. La simbiosi entre els dos organismes esmentats, més la regidoria de Festes i la de Joventut, encapçalada per l’Anna Jorquera, i amb la meravellosa feina feta pel seu tècnic, en Jordi Abadal, fou clau perquè avui en dia, aquelles xifres esgarrifoses estiguin en un record llunyà.
La creació del Consell del Carnaval a finals del 2015 i la molt bona predisposició de les colles, ha acabat essent decisiu per aconseguir que amb els pas d’aquests deu anys tinguem una festa on la imatge, el contingut i l’actitud dels participants siguin espectaculars.
Per tant, només em queda donar les gràcies a tots els rosincs i felicitar a Roses per tenir un dels millors carnavals de Catalunya.
Francesc Giner Ballesta
