Aquesta vegada començaré fent constar el malestar que els usuaris rosincs expressen en les xarxes socials durant aquests dies. El tema principal és sense cap mena de dubte, la seva disconformitat amb el decret d’alcaldia o Ban firmat per l’alcaldessa i que limita les hores de música a les terrasses dels bars i restaurants, a dos dies a la setmana de les vuit del vespre fins a les dotze de la nit. Si a això hi sumem que el Consistori només programa concerts per Festa Major, (els de Sons del Món son d’iniciativa privada), sardanes i havaneres i alguna altra disco-mòbil per a nanos de no més de 15 anys, tenim que a Roses des de fa molt temps i massa estius l’oferta musical és totalment insuficient.
Ja no parlo que no hi hagi locals privats que és dediquin a l’oci nocturn, parlo de que el consistori hauria de dedicar un temps a solucionar aquesta greu mancança musical. És per tot això que és pot entendre el creixent malestar dels joves i no tan joves amb l’actual equip de govern format per CiU-PP. Una altre de les fonts de la discòrdia envers el Consistori que he notat més que mai també a les xarxes socials, és el rebuig de molts a la Festa al turista francès, on és dilapiden uns quants milers d’euros en uns focs artificials totalment prescindibles, i on és fa una actuació musical de les que només és poden fer els dimarts i divendres en qualsevol bar. La festeta a Sta. Margarita no la discutiré pas, perquè és d’això precisament del que és tracta, animar i donar motius a la gent i a tots els turistes perquè surtin i gaudeixin de les nits a la nostre badia. En relació a lo de la Festa al Turista francès, jo crec que posats a fer festes al turista, s’hauria de fer simplement la Festa al Turista, i punt.
Ara m’agradaria fer una reflexió, portem masses anys on el pressupost de festes, és sempre el mateix o inferior i on els actes festius de tot l’any al poble, es un ‘copiar i enganxar’, any rere any.
Quan temps fa que no és programa un concert com cal per al jovent en ple hivern?
Quant temps fa que a part de sardanes, havaneres i grups d’animació infantil, que no és programa ni un trist concert o festa, a part dels dies de la Festa Major?
Que consti que no hem deixo els dos concerts de Sons del Món, tots ells molt bons, el que passa és que no els hi incloc com a una activitat juvenil per anar de festa. Entenc el rebot que porten molts de rosincs amb l’actual equip de govern i ho entenc perquè és nota una desídia important comparant-la amb altres serveis o àrees o amb el que fan altres ajuntaments.
Fan falta iniciatives com la de l’Ajuntament de Girona per exemple, el qual vol apostar fort per la cultura i la promoció, i és per això que engeguen iniciatives com les de ‘Girona, carrers de música’, on a part de donar visibilitat als músics gironins fomenta la creació de nous públics i permet també reforçar els atractius turístics d’aquesta ciutat. Aquestes son les iniciatives que necessitem, iniciatives valentes, que uneixin esforços i que de pas trenquin la monotonia en la que vivim immersos estiu rere estiu i, sobretot, que canviïn de una vegada el tarannà dels nostres administradors i empresaris.
De què serveix insistir en fer convenis com el firmat per l’alcaldessa, el secretari de torn de la Generalitat, Pere Torres, i l’omnipresent Miquel Gotanegra, segons ens diuen, per contribuir a la potenciació de l’activitat dels comerços de Roses i consolidar la seva posició competitiva? De què serveix? Massa els hi agrada a tots sortir a la foto firmant ben somrients, ells.
Però si això els hi agrada tant, a veure si de una vegada per totes és signen convenis efectius, acords que vagin més enllà de les paraules com les que ens deixen anar en l’últim conveni, “Es volen crear sinèrgies i fer que els equipaments comercials sigui un motor del seu entorn”, diuen. Paraules i plans d’actuació que ens presenten any rere any amb el resultat que tots coneixem. Penso que cal menys firmes, menys convenis repetitius i molta més imaginació i emprenedoria, tan per part de l’Ajuntament com per part dels empresaris rosincs.
Quan escric aquestes línies, encara estem al Juliol, i tot just ha acabat de passar el cap de setmana on s’ha celebrat la festa del Carme, on una vegada més els nostres pescadors celebren la festa envoltats d’autoritats militars i civils. La situació és molt curiosa, per no dir una altre cosa, per una banda, els pescadors o els seus representants, els quals no saben com treure`s de sobre l’herència dels antics mandataris de la confraria de pescadors i per altre banda dos representants dels nacionalismes català i espanyol, els del binomi CiU-PP, ben mudats, acompanyant als ‘mandos castrenses’ amb la satisfacció per suposat, dels peperos rosincs. En fi, sort que els convergents és van deixar l’estelada a casa perquè si no, algun oficial dels que hi havia els hauria castigat sense aperitiu. El que hem sap més greu de tot plegat es que ni l’actuació de un militar a Llançà, obligant a una barca a treure l’estelada que havia posat, serveix als nostres representants per aprofitar i enviar-los a tots a passeig. Uns fent treure l’estelada, i els altres amb la seva submissió, hem fan retornar a temps pretèrits. Hem sap greu aquesta posició immobilista per part d’alguns però alhora estic expectant per veure que faran l’any que ve, aquets alguns amb aquesta festa.
Salut!!
Francesc Giner
Regidor i portaveu de Gent del Poble a l’Ajuntament de Roses
