Coses que passen.. (o que no passen quan no pagues impostos)

Francesc GinerEn l’últim Ple del mes de febrer vaig constatar i demanar del perquè un restaurador de Roses pot estar des de l’any 2005 fins el 2013 sense pagar les taxes per ocupació de via pública, en aquest cas ocupació de via pública marítima-terrestre al estar el local situat a la platja del Rastrell.
Unes taxes que desprès de tants anys fan un total de més de 41.000 €. Quan des de Gent del Poble-AM  ens vàrem adonar d’aquesta dada, una dada facilitada per Junta de Govern, ens preguntarem com és possible que una sola empresa o persona pugui acumular tan deute i continuï fent la seva activitat com si res.
Val a dir que al traspassar aquesta pregunta al Ple la resposta me la va donar el regidor de Medi Ambient en comptes del regidor d’Hisenda, que entenc que és qui m’hauria d’haver contestat.
L’intervenció  dels regidors, tots dos del PP, per explicar aquesta anomalia va ésser per part d’en Carles López que ell fa relativament poc que està en l’equip de Govern (3 anys), i que ara ha estat quan se’n ha adonat i ha reaccionat demanant la retirada d’aquesta ocupació de via pública fins que pagui el deute.
L’altre intervenció, la del regidor d’Hisenda en Manel Escobar, el regidor que tan be ens porta els números, segons diu ell mateix, va ésser la ‘d’escurrir el bulto’  i fer la callada per resposta.
El nostre grup Gent del Poble-AM  arrel d’aquesta flagrant negligència feta per els anteriors equips de govern de CiU-PP i de PSC-PP-GIR-IU,  pensa demanar si la llei ho permet,  un llistat de impagats que sumin aquestes desorbitants xifres.

Entenem que una persona pot deure un, dos o tres exercicis i fer les gestions necessàries per poder pagar el deute, ara bé, el que no s’entén de cap manera ni es pot permetre, és que un sol contribuent  pugui acumular tan deute i estigui ocupant la via pública com si res. La nostre feina és demanar si hi ha més contribuents amb aquets deutes tan elevats i demanar que es fa per intentar corregir aquesta anomalia i això és el que farem.

S’han acabat les festes ‘carnaveleras’, i com a tot acte multitudinari està ple de coses bones i no tant bones. Per començar dir que la programació des de dijous fins a dilluns va ésser excel·lent, els grups molt encertats i las disco-móbils molt atapeïdes  i sense incidents destacables. Crec que va ésser un encert que dissabte a la nit s’apostés per fer venir un grup de l’estil  d’Hotel Cochambre, doncs és va aconseguir el que feia uns quants anys que no passava, i és que dissabte s’omplís l’envelat de la Rahola.
Les passades de dissabte i diumenge foren espectaculars i han guanyat molt en detriment de la de divendres que cada any que passa perd expectació. No sé si això és degut a que el temps últimament ens falla massa sovint o que els espectadors prefereixen veure les passades dels següents dies, el que si està clar és que si be per els participants divendres és un dels dies més esperats, per qui fa als espectador ja no és així.
L‘imatge oferta en anteriors ocasions passa factura i divendres és qui se’n ha ressentit més. El bo de tot plegat penso que és que s’ha reaccionat i aquest any s’ha de felicitar a la majoria de les colles per com han fet les respectives passades, divendres inclòs. En relació al problema de l’alcohol i el jovent, crec que s’ha fet un pas molt important de la mà de la Àrea de Joventut  amb la segona campanya realitzada amb el nom de “Per Carnaval no tot s’hi val”, les intervencions i incidències en el CAP, han baixat molt significativament, felicitats doncs  als promotors tan a l’Anna Jorquera com al Jordi Abadal.

Per acabar s’ha fet la consulta per el tema del pàrquings soterrats amb un total de 390 entrevistes fetes de les quals l’equip de govern ha fet saber que el 65,1 % de la gent enquestada ha optat per la opció del Front de Mar. Entenem que ara tenen via lliure per fer aquesta important obra al bell mig del nostre poble.
Tal com vaig dir en anteriors articles, nosaltres discrepem de com s’han fet les coses, de la poca informació que s’ha donat i de que això no ha estat un referèndum on tothom pogués dir la seva. Els tècnics creuen que amb 390 entrevistes n’hi ha prou però penso que  la importància de l’obra demanava  l’opinió  de  tothom.
Degut a aquesta manera d’actuar  s’ha creat una Plataforma Ciutadana, la qual discrepa en les formes i en les maneres de fer d’aquest equip de govern. Una de les premisses  d’aquesta és que la ciutadania s’impliqui en les decisions importants que pren l’Ajuntament i que els afecten directament, com és per exemple la urbanització del Front de mar.
Penso que el diàleg amb la ciutadania és molt interessant i si realment aquesta plataforma porta a terme la feina de contactar amb la gent per copsar l’opinió sobre diferents temes d’actualitat, entenc que és una bona oportunitat d’establir un enllaç entre els administradors del poble i la ciutadania en general.

Salut!

Francesc Giner