L’estudi Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2024, de la Diputació de Girona, també constata un increment notable del nivell d’ocupació (7,3 %) a tota la demarcació
El teixit empresarial gironí no només s’ha reactivat, sinó que ha agafat embranzida i ja supera el volum de facturació i d’ocupació previs a la pandèmia. Ho conclou Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2024, un estudi que, per cinquè any consecutiu, ha publicat el servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Girona.
Es tracta d’un document que recull les principals magnituds de les empreses amb seu social a les comarques gironines, amb fitxes que contenen informació exhaustiva dels diferents sectors econòmics, també a escala comarcal, i amb comparacions respecte a anys anteriors.
Les dades provenen dels comptes de l’any 2022, que han estat disponibles a partir d’aquest passat estiu, ja que les empreses no els presenten al Registre Mercantil fins a un any i mig després d’acabar l’any natural.
El document posa de manifest la fortalesa i la capacitat de resiliència de l’ecosistema gironí, format principalment per societats mercantils petites (vuit de cada deu facturen menys d’un milió d’euros) i joves (el 84 % tenen menys de trenta anys i el 64,8 % s’han constituït aquest segle).
Durant el 2022, les empreses de la demarcació van facturar globalment 34.298 milions d’euros, un 20,5 % més que l’any anterior (28.468 milions d’euros). És un volum de negoci que supera àmpliament els registres assolits abans de l’arribada de la covid-19. Això també va anar acompanyat d’un augment del 7,3 % de l’ocupació, fins a situar-se en 165.062 llocs de treball.
La particularitat és que aquest creixement s’ha assolit amb gairebé el mateix nombre de societats mercantils: 14.282 l’any 2022 al costat de les 14.226 de l’any 2021. El vicepresident primer i diputat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local, Pau Presas, ho ha destacat assenyalant que “Les nostres empreses són molt competitives en qualsevol situació, sigui una pandèmia o un context socioeconòmic com l’actual, marcat per l’elevada inflació, l’increment dels tipus d’interès i l’augment de les tensions en l’àmbit geopolític. Aquestes dades ens permeten constatar una reactivació econòmica total del territori i unes bones perspectives per al futur”.
El Pla de l’Estany i el Gironès
La facturació per capita del conjunt de la demarcació va passar dels 35.710 euros als 43.023, un increment del 17 %. El Pla de l’Estany es manté com la comarca amb més volum de negoci (81.076 euros per persona), molt per sobre dels 57.435 euros per capita de la Garrotxa, la segona. El Gironès (48.873) i la Selva (46.509) són les altres dues comarques que estan per sobre la mitjana.
Per la seva part, el Gironès és la comarca que concentra més empreses (26,4 % de tota la demarcació, un total de 3.791) i que més factura (28,4 %, 9.705 milions d’euros), volum que es veu afavorit pel fet de comptar amb la capital de la demarcació. La segueix de prop la Selva, amb un 18,4% d’empreses de la demarcació i un 24,1 % de facturació.
Un cop més, la indústria alimentària es consolida com el sector amb més volum de negoci a la demarcació de Girona, tot i haver patit una desacceleració en els dos darrers anys. Acumula el 18,3 % del total, que creix fins al 27,6 % si hi afegim serveis relacionats amb aquest àmbit com el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (9,3 %). El gruix de sectors econòmics ha tingut fluctuacions molt lleus, per sobre o per sota, en comparació amb l’any 2021.
L’informe recull el rànquing amb les 250 empreses que generen més facturació de les comarques gironines. Les divuit primeres generen un volum de negoci d’almenys dos-cents milions d’euros cadascuna i concentren el 22,9 % del total.
Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2024 s’ha elaborat seguint el model impulsat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Manresa, pioner a Catalunya a l’hora d’abordar treballs d’aquesta mena a la seva comarca. L’estudi, amb una periodicitat anual, té el propòsit de dotar els agents econòmics del territori d’una eina que permeti oferir un marc estructural precís sobre la tipologia d’empreses de la demarcació i la realitat dels diferents sectors.
