I és el que van decidir el Policia Local de Roses, Ani Díaz, Paco Jarana i José Kawa Martínez per donar per finalitzat, a causa de la meteorologia, el repte de 24 hores ‘non stop’ en bicicleta de Roses a València
Ahir al matí, poc més de les 8:30 hores, van sortir de Roses plovent i amb Tramuntana. “Sóc molt cabota i quan em proposo fer alguna cosa vaig fins al final”, va dir el Policia Local de Roses, l’Ani Díaz, abans de començar el repte d’anar en bicicleta fins a Cheste sense parar. Més de 500 km que els volia fer en només 24 hores amb la complicitat i ajuda dels seus amics Paco Jarana, que l’acompanyava en moto, i en José Kawa Martínez, que ho feia en furgoneta.
Díaz, com a president, del Club de Fans de Maverick, va emprendre aquest repte en suport de la família Viñales, tant pel pilot de Moto GP, que està tenint una temporada difícil, com per la desaparició, després d’un greu accident, del seu cosí, Dean Viñales.
Jarana i en Kawa, amics i també socis del club de fans el van voler acompanyar. Tot estava planejat estudiat per arribar a Cheste aquest matí, en només 24 hores però la meteorologia en forma de pluja els ha impedit. “No ha parat de ploure en tot el camí, però quan hem arribat a Mataró i fins a Barcelona ha caigut un aiguat increïble. Un cop a la Ciutat Comtal he punxat quatre vegades, la primera he punxat les dues rodes de cop, la tercera ha estat en menjar-me un forat que no l’he vist de tanta aigua que havia al carrer, i la última ha estat tot just quan sortia de Barcelona, per la qual ha hagut de venir on érem nosaltres en Kawa per canviar la roda sencera, i ja hem aprofitat i ens hem canviat de roba, que estàvem xops i gelats de fred”, ha explicat el Policia Local de Roses.
I quan ha aconseguit sortir de Barcelona, i enfilaven cap a les costes del Garraf, primer s’ha espatllat el GPS de la bicicleta, i tot seguit s’han trobat amb un accident a la carretera que els ha tingut aturats sota la pluja més de mitja hora, “però hem continuat i en arribar a Sitges després de 13 hores pedalant, xops fins als ossos i morts de fred en Paco i jo, hem dit que a vegades, el més intel·ligent és saber dir prou, i nosaltres tot i la ràbia que sentíem per no poder complir el repte, hem decidit que el millor era plegar”.
Encertada i sabia decisió.
