En arribar la Flama del Canigó una hora abans que ens anys anteriors va provocar que els actes institucionals a la revetlla de Sant Joan a Roses es dividissin en dues parts
Normalment, segons diu la història recent de Roses, la Flama del Canigó arribava passades les nou del vespre. Era rebuda per les autoritats polítiques a l’Ajuntament i tot seguit es llegia el missatge de la Flama per, seguidament, fer la cercavila fins a l’espigó de la Riera Ginjolers, acompanyats dels gegants Quimet i Demetria i la resta d’integrants de la Colla Gegantera de Roses, per encendre la foguera.
I ahir, el fet que els membres de l’Associació Flama dels Països Catalans arribessin passat un quart de nou del vespre, on va ser rebuts per l’alcalde de Roses, Josep Mª Martínez i la regidora de Cultura i Festes, Sílvia Ripoll, i la resta de membre de l’equip de Govern, va provocar que entre l’acte de benvinguda a la Flama i la lectura del missatge de la Flama hi hagués un lapsus de temps d’hora i mitja.
I després del “descans de la mitja part”, utilitzant un símil futbolístic, la regidora de Cultura, acompanyada de l’alcalde i la mainada de de la Colla Gegantera de Roses, van tornar a sortir al terreny de joc, en aquest cas el monument del Pescador, per procedir a la lectura del manifest (reproduït a sota) per, ja sí, un cop finalitzat, fer la cercavila i encendre la foguera, que van fer de manera conjunta l’alcalde Roses, Josep Maria Martínez, la regidora de Cultura, Sílvia Ripoll i la regidora de Seguretat Ciutadana, Olga Simarro.
Una foguera que va donar pas, 30 minuts després, als focs artificials. Castell de focs que es va programar mitja hora més tard de l’habitual per donar temps a la població a sopar de manera més o menys pausada, abans de seguir el castell de focs i poder ballar després al son de la música de la Banda del Drac. Una banda mítica de la revetlla de Sant Joan de Roses.
Després de 4 anys, Roses va celebrar la revetlla de Sant Joan amb total normalitat, ja que si trèiem el lapsus de temps entre els diferents actes, els vilatans i visitants també van poder gaudir com al 2019, dels focs artificials, ja que des de llavors era un fet que no es produïa, perquè recordem, hi va haver absència dels focs d’artifici els anys 2020 i 2021 a causa de les restriccions de la Covid, i l’any passat per una fallida de l’empresa de pirotècnia.
De vegades la millor celebració és produeix quant tot torna a la normalitat.
Missatge de la Flama del Canigó 2023
Cada any, a la trobada d’equips de foc de Sant Joan, es decideix conjuntament a qui es demanarà que faci el missatge que es llegirà arreu dels Països Catalans abans d’encendre les fogueres. Enguany, s’ha encarregat a Lluís Puig i Gordi:
La flama és foc, és llum, i ens captiva contemplar la dansa que genera enmig de les ombres.
La seva llum il·lumina el camí de les persones que la baixen des del cim del Canigó per repartir-la entre una munió de voluntaris que l’escampen arreu, i la fan arribar allà on els homes i les dones de bona voluntat volen fer festa. Més tard, també il·lumina infinitat de pobles i ciutats quan encenen la foguera, arreu dels Països Catalans, ja que si alguna festa ens fa ser nació completa és aquesta festa del solstici d’estiu: La nit més curta i el dia més llarg. I, per si això fos poca cosa, la festa de Sant Joan ens relliga amb tota la Mediterrània, símbol d’una cultura que no separa, sinó que ens agermana, malgrat que ara aquesta mar sigui la tomba de tantes persones que escapen de drames i misèries, a la recerca de la llibertat…
El seu foc ens regenera, ens fa reviure les ganes de viure en plenitud el nou estiu arribat (i si pot ser sense incendis), però amb tota la força i el desig que aquest foc cremi tot allò que és vell, corcat i caducat, ja que de les seves cendres podrà renéixer tot allò nou que desitgem com a poble.
I el paisatge oscil·lant que les flames ens dibuixen i ens insinuen dins la foscor, és un paisatge de natura i cultura que les mans dels homes i les dones de la terra han anat pintant amb els segles. Les mans que han sembrat camps i vinyes, les mans que han construït amb pedra seca camins, còrrecs, cabanes i orris; les mans que han construït barques, rais i llaguts per a la pesca i el transport. Mans, en definitiva, que ens han transmès la festa i, també, les mans que ens han acaronat i gronxat en la nostra infantesa.
Deixeu-me que acabi amb els versos finals de la cançó La Nit de Sant Joan, d’un cantant galàctic que té per nom Jaume Sisa, i que diuen així:
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Li veureu les banyes, el barret i els guants
Visca Sant Joan i la flama dels Països Catalans!
Lluís Puig i Gordi
Brussel·les, juny de 2023
