La mitjana d’ofegaments mortals a Catalunya (2019-2022) se situa a 65 l’any, que es concentren en els mesos de juliol i agost
El juny comença l’època d’estiu, i com és habitual, el Govern posa el focus en la importància de conscienciar la població d’evitar riscos innecessaris i gaudir amb seguretat de les activitats aquàtiques, atès que són els mesos de juliol i agost, coincidint amb el període de més calor i de vacances, on es registra un major nombre d’ofegaments mortals. Segons l’estudi “Mortalitat per ofegaments a Catalunya (2019-2022)”, el primer publicat a l’Estat espanyol que s’alimenta directament de les dades forenses, cada any es produeixen de mitjana a Catalunya 65 morts per ofegament, que inclouen els ofegaments no intencionals i aquells dels quals no se n’ha pogut determinar la intencionalitat.
El contingut d’aquest estudi, fet conjuntament pel Departament de Salut i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses, s’ha compartit i analitzat en una sessió especialitzada moderada per Ana Bocio, subdirectora general de Promoció de la Salut de la Secretaria de Salut Pública, que ha tingut lloc aquest migdia a l’edifici Salvany del Departament de Salut, i que ha comptat amb experts de diferents àmbits de les ciències de la salut. A la sessió hi han participat com a ponents Josep M. Suelves, cap de Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme i de les Lesions de Salut Pública; JosepM. Casadesús, metge forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, i Juan de Dios Ramírez, director del Servei d’Esports de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i Tècnic assessor de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Conèixer, compartir i analitzar aquestes dades és cabdal per orientar les polítiques públiques i les campanyes i altres intervencions preventives, i d’aquesta manera aconseguir l’objectiu compartit de reduir la mortalitat per aquesta causa.
Se sap que els ofegaments mortals s’associen a diferents determinants com l’edat i el gènere, el consum de begudes alcohòliques i altres substàncies psicoactives, algunes malalties cròniques, i diferents circumstàncies ambientals que inclouen tant les temperatures elevades –que inviten al bany- com l’absència de mesures que dificulten la supervisió dels infants als entorns aquàtics.
A nivell individual, per prevenir els ofegaments és important escollir llocs segurs i amb presència de socorristes a l’hora de portar a terme activitats esportives i recreatives a l’aigua, procurar banyar-se sempre en companyia d’altres persones, i evitar fer-ho després de consumir begudes alcohòliques o en cas d’indisposició.
En el cas dels infants, la supervisió per part de les persones adultes és un factor fonamental per prevenir els ofegaments. Fins i tot quan els nens i les nenes saben nedar o estan familiaritzats amb l’aigua, cal una supervisió contínua per part d’una persona adulta durant el bany o el joc a la platja o la piscina: en el cas dels lactants i els infants més petits, cal mantenir-se sempre a una distància que permeti agafar-los allargant el braç mentre que, per supervisar el bany dels més grans, pot ser suficient que es mantinguin a l’abast de la vista.
Homes, majors de 60 anys, amb patologies prèvies i en aigües naturals
L’estudi (2019-2022) permet definir el perfil i les circumstàncies de major risc. Durant aquest període s’han registrat 260 morts no intencionades o d’intencionalitat indeterminada, de les quals 8 de cada 10 són homes. També es desprèn que el nombre de defuncions incrementa amb l’edat, la qual cosa pot atribuir-se al fet que a més edat, també és més alta la prevalença de malalties cròniques (cardiopaties o patologies del sistema nerviós central o del circulatori, entre d’altres) que, unides a altres factors com el consum d’alcohol o altres substàncies psicoactives, contribueix a augmentar el risc de patir una mort sobtada durant la pràctica d’activitats aquàtiques. Concretament, per edat, es van registrar 74 morts en persones de 75 anys o més; 56 morts en persones entre 60-74 anys; 49 morts en persones entre 45-59 anys; 37 morts en persones de 30-44 anys; 18 morts en persones de 15-29 anys; 14 morts en la franja de 5-14 anys; i 12 morts en la franja de 0-4 anys.
Pel que fa a la localització dels incidents, el major nombre d’ofegaments mortals es va produir en aigües naturals (176), seguit amb molta diferència per altres entorns aquàtics, com ara les piscines (47). No obstant això, és molt destacable que quasi 1 de cada 4 ofegaments mortals a piscines són infants d’entre 0-4 anys (11), la qual cosa subratlla la necessitat d’enfortir les mesures preventives que ja aplica Catalunya des de fa anys, com ara l’ensenyament de la natació, la sensibilització social i de les famílies, la supervisió dels infants en activitats dins o a prop de l’aigua, o la instal·lació de mecanismes que impedeixin l’entrada a piscines sense la vigilància d’un adult.
En termes generals, els resultats posen de manifest la importància de la mortalitat per ofegaments a Catalunya: en base a la població resident durant el període d’estudi, la taxa mitjana d’ofegaments mortals estimada seria de 8,4 defuncions per milió d’habitants, en el supòsit que tots els difunts haguessin estat residents a Catalunya.
Després d’un període marcat per la COVID, es mantenen les xifres d’ofegaments mortals
L’any 2023 va tancar amb 75 ofegaments mortals registrats, una xifra anual que no difereix significativament de les registrades en el període 2019-2022. Només l’any 2021, que va estar marcat per l’excepcionalitat de la COVID i les restriccions en les activitats a l’exterior, es va produir el nombre d’ofegaments mortals més baix de la sèrie, amb un total de 57 defuncions per aquesta causa.
En termes interanuals la xifra es manté força estable: fins al 20 de juny d’aquest 2024 hi ha registrades 20 morts per ofegament, mentre que en els sis primers mesos de 2023 la xifra va ser de 23.
La importància de les dades: de la monitorització al disseny de polítiques efectives
A l’Estat espanyol, les morts per ofegament són estudiades pels metges forenses, atès que sempre van vinculades a una intervenció judicial que inclou la realització de l’autòpsia, per determinar-ne la causa i les circumstàncies. A partir de l’any 2019, els instituts de medicina legal van començar a proporcionar directament aquestes dades sobre les morts judicials, i es va evitar així possibles inexactituds en les xifres publicades a les estadístiques oficials, que bevien de diferents fonts. Es tracta d’una millora en els circuits de coordinació que permet una millor monitorització d’aquestes morts, i, per tant, una millor gestió de les polítiques de prevenció per part del organismes competents.
Dispositiu al CECAT de Protecció Civil i visor de platges
Des del passat dissabte 15 de juny, Protecció Civil de la Generalitat ja ha iniciat la campanya de platges d’aquest estiu, amb la qual cosa fem una crida a extremar les precaucions durant els mesos d’estiu sobretot a les platges, però també a piscines i aigües interiors davant les previsions d’una gran afluència de banyistes. La campanya es donarà per finalitzada el 15 de setembre de 2024.
Durant tota la campanya de platges, des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat es fa seguiment de les incidències i la seva evolució de manera coordinada amb els municipis que gestionen la seguretat a les platges i amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).
Enguany, personal del SEM torna a estar present al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya per agilitzar la transmissió i gestió de la informació de totes les incidències que es produeixin en el medi aquàtic.
Protecció Civil fa una crida sobretot a la gent gran a prendre especial precaucions a les platges, i, respecte a les piscines, es demana als adults responsables de menors que en tinguin especial cura i vigilància per evitar accidents i ofegaments.
A més, Protecció Civil de la Generalitat ha tornat a posar en actiu, per aquesta campanya de seguretat en el bany 2024, la pàgina web del visor de platges interior.gencat.cat/estatplatges amb informació en línia i temps real de quines platges estan vigilades, la bandera que hi oneja en cada moment, si hi ha meduses, quin tipus i perillositat, i serveis disponibles (dutxes, banys, tipus de sorra, pendent d’entrada, activitats esportives, recursos de lleure, pàrquings, etc.).
Cal recordar que el servei de vigilància i socorrisme a les platges és una competència municipal. En aquest sentit, Protecció Civil / CECAT es coordina amb els municipis i els seus serveis de vigilància i socorrisme per la resolució dels incidents greus i per facilitar la informació de l’estat de les platges vigilades a través del color de la bandera que es pot consultar al visor de platges en temps real.
Consells de seguretat bàsics
- Banya’t en espais vigilats i fes sempre cas del socorrista i del color de la bandera
- Banya’t acompanyat o amb algú que et vigili, sobretot si ets una persona gran o amb patologies prèvies
- Si et trobes malament no et banyis
- No perdis mai de vista als infants mentre es banyen i estigues al seu costat
- No et tiris de cap si no saps la profunditat o hi ha roques.
Podeu consultar tots els consells de seguretat en el bany al web de Protecció Civil: Consells de seguretat a les platges i els consells de seguretat en el bany en piscines, rius, pantans i estanys .
