Manuel Rubio viu tota una odissea per creuar tota Centreamèrica amb l’objectiu d’embarcar-se en Panamà destí Colòmbia
Vam deixar a Manuel Rubio el dia 7 de juliol a Mèxic, a 3 hores de la frontera amb Guatemala. Un dia que va ser tranquil, respecte als anteriors, en els que va passar por de ser atracat durant la carretera, ja que segons li deia la gent de Mèxic amb la que es trobava “no havia de parar la moto sota cap concepte a la carretera”, perquè li atracarien. Sortosament, no el va passar res d’això i va arribar a una casa on el van acollir i va poder dormir en una habitació compartida.
Va ser aquí quan el Motorista Solidari del Síndrome de Moebius va contemplar la possibilitat de passar de Panamà a Colòmbia en vaixell. Un vaixell que sortia el dia 15 de juliol, que seria el temps que necessitaria, del 8 a l’esmentat dia 15, per creuar els països i passos fronterers de Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua i Costa Rica.
Problemes mecànics a la moto
I en direcció a la primer frontera que hauria de creuar es va dirigir, Manuel Rubio, el dimarts 8 de juny. Una jornada que no va començar la millor manera, ja que a la moto li va començar a ‘patinar’, com és diu en l’argot motociclista, l’embragatge, és a dir que el motor funciona però la moto no camina. Així, va haver d’empentar des de la casa on va dormir fins a una copisteria per fer còpies de la documentació que hauria de presentar en cadascú dels passos fronterers que passaria, el primer d’ells el de Guatemala. L’avaria, però, semblava que anava a millor i podia pilotar la seva moto, tot i que no al 100 x 100 d’efectivitat.
A més, s’ha d’afegir que la ruta no va ser cosir i cantar, ja que “em vaig trobar, primer, abans de sortir de Mèxic, amb dos retencions de piquets en vaga que em van fer retardar una hora en cada un, per la qual cosa vaig arribar a la frontera amb Guatemala tard. Allà ha anat tot bé, dins del que podia esperar i només m’han retingut una hora i mitja”, va explicar Manuel Rubio.
Un cop creuada la frontera la seva intenció era arribar “a un poble amb un petit llac”, però més retencions, en aquests cas per obres a la carretera, “que està francament mal, tant que és perillosa la conducció si no estàs a l’aguait”, per la qual cosa laseva marxa amb la moto la va haver de fer més a poc a poc del previst, obligant-li a passar la nit en un hotel de San Cristòbal Totonicapan, població abans d’arribar a la ciutat de Guatemala,ja que “em van aconsellar que abans de fer-se de nit parés a dormir a qualsevol hotel abans que estar a la carretera”, va assenyalar Manuel.
Per passar la nit amb la moto a ben resguard el van cobrar 90 quetzales, la moneda de Guatemala, que al canvi són 8 euros i mig.
El dia 9 de juliol es va llevar a les 6 del matí i va començar la ruta en direcció a El Salvador. Un camí feixuc ja que “l’asfalt està fet una pena, un fàstic, i a sobre et retenen varies vegades perquè estan fent obres”. I quan va arribar a la frontera va tenir la mala sort que era quan el funcionari s’havia d’anar a dinar. Total, dues hores i mitja d’espera que les va passar més o menys bé gràcies a l’hospitalitat d’una dona i el seu marit.
Finalment va arribar a la ciutat de San Salvador per fer nit en un hostal abans de l’endemà passar la frontera amb Hondures.
I el dijous 10 de juliol li van aparèixer altres problemes, un altre cop, amb la moto. Després de desaparèixer el problemes amb el embragatge “ara feia com que volgués parar-se, havia d’anar reduint de marxes per evitar que es calés, però al final s’ha parat, li he donat al boto d’engegar i ja no ha tornat a fallar”, va explicar el Motorista Solidari, que tot i els problemes mecànics, la calor (40 graus) i l’alt índex de contaminació, va creuar El Salvador i Honduras per arribar a Nicaragua “on uns motoristes em va portar a un hotel que per qualitat-preu està molt bé”.
Així, Manuel Rubio ja ha passat la zona més perillosa de Centreamèrica (Mèxic, Guatemala, El Salvador, Honduras), perillosa en el sentit d’existir el risc ha ser atracat i també per les dolentes condicions de les carreteres.
Denegen el permís al vaixell que l’havia de portar de Panamà a Colòmbia
I en Nicaragua es va aixecar del llit el Motorista Solidari, el dia 11 de juliol, per continuar la seva ruta amb l’objectiu de difondre el Síndrome de Moebius. Un camí, que aquest dia 11 de juliol el va portaria a creuar tota Nicaragua acompanyat d’alguns membres del club motorista Los Pistones, que el van escoltar durant el seu viatge pel país nicaragüenc per a que res el passés a Manuel. La jornada va acabar a les portes de la frontera amb Costa Rica, on va rebre una mala noticia. Al vaixell on s’havia d’embarcar a Panamà per anar fins a Colòmbia el van denegar el permís per poder portar la moto.
Així, el Motorista Solidari va passar la nit a casa d’un dels membres de ‘Los Pistones’. L’estat anímic de Manuel Rubio, s’ha de destacar, no era el millor que podria desitjar degut a que no sabia com passaria de Panamà a Colòmbia.
La Regió del Darién, més coneguda com el Tap del Darién
S’ha de destacar que Manuel Rubio ha de travessar la frontera entre Panamà i Colòmbia per mar, obligat per la històrica Regió del Darién. Aquesta zona és una àrea selvàtica ubicada entre el límit d’Amèrica Central (Panamà) i Amèrica del Sud (Colòmbia), i que al no existir, actualment, vies terrestres de comunicació per poder passar d’un país a l’altre, i que són el límit dels dos subcontinents (el Central i el Sud) se la coneix com el Tap de Darién.
Pas de Nicaragua a Costa Rica
Dissabte 12 de juliol, Manuel Rubio creua la frontera entre Nicaragua i Costa Rica, “el pitjor, el pitjor del viatge, sens dubte, estan sent les fronteres”,va afimar el Motorista Solidari després de passar-se 3 hores en el pas fronterer sota una calor de 35 graus,“fins i tot he perdut els nervis, però m’he pogut controlar”,va assenyalar davant la desídia dels funcionaris en agilitzar els procés de passar de un país a l’altre.
La calor no el va abandonar durant tot el dia mentre conduïa per unes carreteres “de doble sentit però no es pot avançar ja que la policia està a l’aguait”, fins que va arribar a la població d’Heredia.
Si el dia abans l’estat anímic de Manuel Rubio no era per tirar cohets, avui tampoc, fins que va arribar a la casa que el van acollir on hi havia una nena preciosa amb Síndrome de Moebius.
Va ser la vitamina que li faltava a Manuel per continuar amb el seu projecte tot i les dificultats. La vitamina que necessitava per exclamar“energia a tope, ara ja a menjar-me el món, de Panamà a Colòmbia faig el salt encara que sigui nedant!”.
El diumenge 13 de juliol va ser un dia tranquil, encara no havia pogut solucionar el transport de Panamà a Colòmbia i, a més, diumenge també és festiu a Costa Rica, per la qual cosa va aprofitar per posar-se en contacte amb la gent que l’està ajudant des d’Espanya, i que està fent possible el projecte, per mirar de trobar una solució per poder passar de Panamà a Colòmbia.
Dilluns, 14 de juliol va ser una altre dia sense gaire novetats. No el van contestar cap missatge que havia enviat. Així va passar una altre dia a Heredia amb la intenció de marxar al dia següent en direcció a Panamà, “per no abusar de l’hospitalitat de la família que em va acollir”.
I el dia següent 15 de juliol, Manuel Rubio va recórrer uns 400 quilòmetres fins travessar la frontera panamenya “que ha estat més ràpid del que havia previst”, amb la intenció d’arribar a la capital Panamà al dia següent per mirar diferents opcions per solucionar el ‘mal de cap’ de les darreres jornades, és a dir, com anar del país panameny fins a Colòmbia. Al viatge en vaixell, el Motorista Solidari es va plantejar la possibilitat d’anar en avió.
El dia 16, com va comentar Manuel, va arribar a la ciutat de Panamà, després de conduir amb molta precaució degut al mal estat de la carretera, “la Panamericana deixa molt que desitjar, tot i que es coneguda arreu del món”, per la qual cosa va arribar a la capital a la tarda “i aquí per la tarda ja no es pot fer res”, per tant no va poder mirar res del transport per anar fins Colòmbia. Una tasca que la farà al dia següent.
El 17 de juliol Manuel Rubio el va passar a la capital de Panamà, on va tenir la proposta d’una persona que li oferia passar a Colòmbia a bon preu. Mentira. Tot era mentira. I va continuar mirar les possibilitats de passar d’alguna forma al país cafeter per excel·lència, concretament a la ciutat de Cartagena. El Motorista Solidari ja tenia ganes de sortir de Panamà, però de moment, continua en un hostal compartint habitació.
Divendres, 18 de juliol “continuo encallat en Panamà, però estic una mica d’humor perquè ha plogut bastant i no fa tanta calor”, va afirmar Manuel Rubio després d’haver passat per l’ambaixada i constatar que té possibilitats de sortir del país, tot i que seria per al 4 d’agost, o sigui, dues setmanes després, “però hi ha la possibilitat també de poder sortir en quatre dies, el dimarts, o bé el dijous vinent, però no em vull fer il·lusions”. Tot està en l’aire.
Canvi de plans
Cansat d’estar a la ciutat de Panamà d’esperar una solució, Manuel Rubio decideix, el dissabte 19 de juliol, anar a Portobelo després d’una conversa amb un motorista, el qual“em va dir que hi havia una opció que sortís una embarcació direcció Cartagena, Colòmbia, que ens portaria, el dimarts vinent, a quatre persones i tres motos, ja que una parella viatja en una”. En total serien cinc dies de travessia fets en un veler.
Diumenge, 20 de juliol passa el dia a Porto Belo, “més bé Porto Lindo” on ha aprofitat per fer una mica d’esport remant en una canoa i passar el dia amb els altres motoristes com millor van poder.
El dilluns, 21 de juliol, estava previst “teòricament” segellar els papers de la duana per la sortida de la moto del país, “en principi havia de ser a Colón, a prop d’on som ara, però finalment hem hagut d’anar a la capital, i després, per un paper ens ha fet tornar a Colon… Al final hem arribat a les 4 de la tarda menys un minut i els funcionaris, que pleguen a les 4, han passat de nosaltres, no ens han fet ni cas”. Tot el que no li ha passat en totes les duanes que ha creuat Manuel Rubio “m’ha passat en Panamà, tot un dia hem perdut i no hem pogut solucionar la paperassa”.
Un espanyol, dos argentins, un mexicà i un alemany
I el dimarts 22 de juliol Manuel Rubio segueix a Porto Lindo, un cop aconseguit, juntament els motoristes que l’acompanyaran en el viatge amb el veler, d’arreglar el papers per poder sortir del país de Panamà. I continua a Porto Lindo “perquè estic convençut, tot i que no ho ha dit, que el patró del vaixell encara no vol marxar perquè està esperant a un altre motorista que ve cap aquí, així guanyarà més diners”. Per la qual cosa, si estava previst anar cap a Colòmbia dimecres dia 24, “però ens ha deixat entre veure que serà el 25”.
Un viatge que segons el Motorista Solidari creu que durarà “entre 5 o 6 dies”, i en el que aniran, tot i que sembli un acudit, un espanyol, dos argentins i un mexicà en el vaixell d’un alemany.
I el dia 23 de juliol la moto ja estava embarcada en el veler. Primer l’han hagut de pujar en una embarcació d’uns 15 metres d’eslora, per després “pujar-la amb cordes al veler”, va explicar Manuel Rubio. Ara estan a l’espera que arribi el mexicà amb la seva moto i puguin sarpar en direcció Colòmbia.
Una característica de la condició humana: aprofitar-se de l’altre quan saps que depèn de tu
I ahir, 24 de juliol, amb el motorista mexicà que ja havia arribat, amb les motos embarcades al veler i tots els passaports de cadascun dels viatgers en poder del propietari de l’embarcació, semblava que es salparia rumb a Colòmbia, després de 6 dies a Porto Lindo, però la condició humana de vegades fa fàstic.
L’amo del vaixell el va demanar més diners a Manuel Rubio perquè “deia que la meva moto era més gran i havia de cobrar 100 dòlars més. Em vaig negar al principi, però estava a la seva mercè amb la motocicleta i el meus papers a bord i al final el vaig, després de negociar, 50 dòlars”, va dir Manuel.
I no content amb l’extorsió al propi Manuel Rubio, el patró va cobrar 25 dòlars més a cadascun dels motoristes per un visat que ni existia ni era necessari. Però tots, com depenien d’aquesta persona els van haver de pagar si volien, d’una vegada per totes, salpar cap a Colòmbia.
I avui 25 de de juliol Manuel Rubio ja està a bord del veler després de sortir des de Porto Lindo, Panamà, per navegar fins al voltant de 5.000 milles nàutiques abans d’arribar a l’esmentada ciutat de Cartagena, Colòmbia.
