Manuel Rubio després de recórrer part dels Estats Units es troba ara en Mèxic seguint ruta cap a Sud-Amèrica
Vam deixar a Manuel Rubio el dia de Sant Joan a prop de l’aeroport de Barajas, concretament en un bar, prop de l’aeroport de Barajas, on va decidir entrar a sopar. Allà el van reconèixer per haver sortit a les notícies de La Sexta i li van pagar l’àpat. A més un altre noi li va oferir una habitació de franc per poder dormir.
Aquell dia no va començar bé per al Motorista Solidari per problemes mecànics a la seva moto, però va acabar de la millor manera, menjar i allotjament de franc.
Recordem, també, que a causa del problema d’un coixinet de la roda de la moto no va poder embarcar-la destí Nova York quan ho tenia previst, la qual cosa va retardar una mica el viatge.
Però no tot van ser males notícies ja que un mecànic del taller LeMans 3 de Barajas li va poder canviar el coixinet de la roda, la qual cosa l’estalviava de fer-ho als EE.UU, i el mateix dia 24 la motocicleta ja estava embarcada cap a Nova York. No així Manuel, que amb el seu passatge el seu avió feia escala a Estambul, Turquía, “va en direcció contraria d’on vull anar jo, però bé, és el que hi ha”, va assenyalar amb resignació el motorista solidari.
El dia 25, ja un cop aterrat l’avió per fer escala a la capital de Turquia, Manuel Rubio passa gairebé tot el dia dins l’aeroport “ja que si volia sortir havia de pagar un visat”.
I finalment arriba als Estats Units el dia 26 de juny, sobre la 1 del migdia, hora de Nova York, on va estar fins a l’endemà, quan va arribar la moto primer, que va fer una ruta diferent per arribar a la ciutat dels gratacels, i li donessin després, que no va ser fins al dia següent, dia 27. La principal dificultat que va tenir Manuel la seva arribada als Estats Units, va ser a l’aclimatació de l’horari, ja que a Nova Yok són sis hores menys que a Espanya.
I el dia 28 de juny a les 7 del matí va sortir de la ciutat dels gratacels en direcció Virginia passant per Washington “on les carreteres tenien l’asfalt en molt malt estat”, i en el que va recórrer uns 500 quilòmetres “que són 350 milles aproximadament”, i que per culpa de tres accidents, que es va trobar durant el seu camí, i la retenció del trànsit que van provocar el van fer retardar més del que tenia previst arribar a Virginia.
EE.UU molt car
I va ser a les quatre de la tarda quan trepitjava, finalment, terres virginianes on es va trobar amb afectats i familiars del Síndrome de Moebius. Un dia que el va acabar en la seva tenda de campanya, en un càmping que li volien cobrar 40 $ només per plantar la tenda, sense cap tipus de servei, ni aigua, ni llum.. Així, al dir que marxava el propietari li va deixar acampar per ‘només’ 10 dòlars. Segons Manuel Rubio, l’allotjament i el menjar és molt car als Estats Units, per això “em compro als supermercats llaunes amb menjar precuinat”.
Al dia següent, 29 de juny, abans de sortir per continuar ruta amb el seu projecte Moebius pel Món, el motorista solidari va entrar en un supermercat a comprar menjar i, després que els veïns el preguntessin que feia allà, i el explicar-ho, el van donar llaminadures i obsequis de tota mena per a que els regalés entre els ‘nens sense sonrisa’. Un dia, diumenge, en que Manuel Rubio va recórrer uns 650 quilòmetres “aproximadament 400 milles” on es va trobar amb un climatologia molt canviant, on l’ha plogut tres vegades per tot seguit sortir el sol.
El dia 30 surt en direcció Houston, passant per Tenneesse, concretament per la població de Lynchburg, on està la destil·leria de Jack Daniels. La seva intenció “no era fer nit, però ja se m’ha fet tard, a causa de la pluja que també m’ha perseguit durant el dia d’avui, així que demà per anar bé hauria de fer 1.200 km”, va explicar Rubio.
I 850 quilòmetres va fer el primer dia de juliol, “he pogut recuperar el quilòmetres perduts, no tots, però bastant”. Va sortir de lestat de Tenneesse, va passar per Alabama, va creuar el riu Mississipí a l’estat de Louisiana, molt a prop de Texas, “on volia arribar, però ja estava cansat d’anar per una carretera interestatal on vas tota l’estona amb el ‘pilot automàtic’ a 120 per hora, ja que no es pot córrer més i la policia està a la guai”, i tot a 35 graus de temperatura.
I el 2 de juliol, sortint de Lousiana Manuel Rubio va arribar a Texas, concretament a San Antonio, a les 10 de la nit després de passar per Houston, on va visitar com tenia previst, a un afectat pel Síndrome de Moebius. Un total de altres 850 quilòmetres per tal de recuperar temps perdut per la climatologia adversa que va patir els dies anteriors
En San Antonio es va allotjar a casa d’una família que ja l’esperava. Ç
Manuel Rubio es trobava en aquest punt a 4 hores de la frontera de Mèxic, on tenia previst dirigir-se l’endemà.
‘Mèxico Lindo’ i dia de descans
El dia 3 de juliol el Motorista Solisdari deixa els Estats Units i entra en Mèxic per arribar a Ciudad Victòria, Tamaulipas. “A la frontera si que és cert que es veia policia, però han estat molt simpàtics amb mi, i no he tingut per creuar l’espai fronterer entre els dos països”, va explicar Manuel Rubio quan ja estava allotjat en un ‘rancho’ d’una família mexicana.
I el passat divendres, dia 4 de juliol Manuel Rubio va decidir “donar un descans a ‘Luna’, que ja s’ho mereixia”, ‘Luna’ és el nom que li va posar a la moto i va aprofitar aquest dia de no fer quilòmetres “per fer-li una revisió, com canvi d’oli i de filtres i posar-la a punt per continuar el projecte de Moebius pel Món”, va assenyalar Manuel. Una revisió que va comptar amb l’ajuda de la família que el va acollir, la qual li va portar també el vestit de motorista a la tintoreria “que bona falta li feia”. Així mateix el van comprar unes ulleres de recanvi, que també li feien falta.
Ben d’hora, ben d’hora va sortir el Motorista Solidari de Tamaulipes el dia 5 de juliol per recórrer 750 quilòmetres fins arribar a Mèxic D.F., on va ser rebut per molts d’afectats i familiars del Síndrome de Moebius, per celebrar després un esdeveniment en el que Manuel i els mexicans van viure moments de molta emoció. Aquella nit, el Motorista Solidari va dormir al llit d’un hotel.
Perill de ser atacat per robar-li
Després d’un dia intens ple d’emocions amb la gent de Moebius de Mèxic D.F., Manuel Rubio va seguir la seva ruta, dissabte 6 de juliol, en direcció cap a Guatemala, parant en Orizaba, Veracruz, on va fer nit a casa d’un motorista que li va deixar una habitació per dormir. Un camí en el que la pluja el va acompanyar. La pluja i la por davant l’advertència insistent de tothom, fins i tot la policia, que mai parés durant el trajecte perquè li robarien. Fins i tot, quan va parar un moment, sota un pont per posar-se el vestit d’aigua quan plovia, “un camió en el que anaven pare i fill va reduir la marxa per dir-me que no parés, que encegués la moto i marxés de seguida perquè em robarien, i jo no veia ningú, però vaig posar-me el vestit a tota presa i vaig marxar”, va explicar el Motorista Solidari.
I ahir dilluns, 7 de juliol, afortunadament va tenir una ruta tranquil·la en direcció la frontera amb Guatemala. Una ruta que la va fer per autopista només parant en benzineres del govern mexicà, “per seguretat”, fins a 4 quilòmetres de la frontera en una casa que el van acollir per dormir en una habitació compartida, i que fins i tot el van fer ficar la moto a dins per seguretat.
Arribats a aquest punt, Manuel Rubio es va plantejar anar des de Panamà a Colòmbia en un vaixell, un trajecte de “cinc dies amb tres àpats al dia per 1.050 dòlars, un preu raonable per portar-me a mi i a la moto i els papers en regla per entrar a Colòmbia”. L’únic inconvenient és que el vaixell no sarpa fins al 15 de juliol, “per la qual cosa les dates que tenia previstes per visitar els països de Sud-Amèrica se’m vam al garete”, tot i que “segons l’experiència de la gent que m’ho ha comentat, és el que trigaré per arribar en moto a Panamà, ja que perdré molt de temps en els passos fronterers de Guatemala, El Salvador, Honduras i Costa Rica”.
El Motorista Solidari es va decantar per l’opció del vaixell per passar de Panamà a Colòmbia a no ser que “trobi una opció millor”.
