Fa uns mesos, en una entrevista, el regidor Llorens afirmava que “el 2009, amb l’enderroc d’una sèrie d’edificis existents a la finca de Falconera, es va donar el tret de sortida a les possibilitats de l’espai com a porta d’entrada al PN del Cap de Creus”, una afirmació que considero del tot desencertada, és més, considero que aquella actuació representa un clar acte d’irresponsabilitat política i tècnica per la pèrdua injustificada dels seus valors històrics i econòmics, un acte que hauria d’haver estat judicat.
Irresponsabilitat històrica per haver trencat el conjunt històric de la bateria de costa -sense la base militar no s’entén l’existència dels búnquers- i una irresponsabilitat patrimonial per la pèrdua del valor econòmic propi d’aquells edificis, en bon estat i aptes per a molts i diferents usos, pedagògics, culturals i socials.
Sobre les possibilitats d’aquelles instal·lacions, dos arquitectes rosincs, Abad i Breton, cada un pel seu compte i amb uns quants anys de diferencia, van redactar seu projecte de final de carrera.
En aquest mateix sentit, ningú dels que aposten per aconseguir la base de Pení com a seu del parc i museu de la Guerra Freda, li ha passat pel cap l’enderroc de res, al contrari, proposen mantenir i adaptar les construccions existents, igual que a Falconera, per a preservar la memòria històrica i l’estudi, salvaguarda i gestió del nostre entorn natural.
El govern municipal d’avui disposa del paratge de Falconera perquè el govern 2003-2007 el va comprar fent-ho després d’un procés gens fàcil, primer, perquè estava dividit en varies propietats que va caldre negociar d’una en una i, després, perquè la compra es va fer en competència amb diversos inversors o especuladors, com en vulgueu dir, disposats a donar-hi un ús turístic fet que hauria comportat el tancament perimetral amenaçant greument el traçat del camí de ronda tal i com l’havíem fet.
La compra de Falconera vas ser el veritable tret de sortida i és obvi que l’altre objectiu era el donar-hi l’ús públic que tots tenim al cap, sense cap enderroc i millorant el que hi ha per a posar-ho tot, paratge i construccions, al servei del poble com a espai de difusió dels valors històrics i naturals de Roses i els usos socials més adients.
Falconera s’ha de conservar íntegre, és l’explicació del perquè es va barrar el pas a la voracitat constructora dels 70 i 80. Sense la seva existència, la seva funció militar, la destrucció del paisatge hauria arribat fins Norfeu, passant per sobre la Murtra, la Rostella, Montjoi i la Pelosa.
De no haver existit la Bateria de Costa de Punta Falconera, avui, a Roses, no parlaríem del Parc Natural del Cap de Creus.
Carles Páramo i Ponsetí
Alcalde 1993/2007 i 2011-2013
