El Pla ha estat elaborat de forma coordinada entre l’Àrea i tècnics de Joventut, i les regidories de la comarca
El Ple del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, en la sessió celebrada en data 29 de setembre de 2020, ha acordat l’aprovació del Pla Comarcal de Joventut de l’Alt Empordà 2020-2024. Aquest document, prèviament, va ser presentat i aprovat en el Consell d’alcaldes.
El pla posa a l’agenda de l’ens els principals reptes que ha d’afrontar la comarca, per millorar les oportunitats d’emancipació dels joves, així com la seva participació en la cosa col·lectiva. Les polítiques de joventut són les eines que les administracions públiques disposen per oferir a aquest sector d’edat d’arreu del territori un entorn amb garanties, tant pel que fa a aquells aspectes relacionats amb la seva emancipació i les seves trajectòries.
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, explica que “aquest pla és una eina fonamental per definir les prioritats de l’àrea de joventut, en funció de les necessitats del col·lectiu”. El conseller comarcal delegat de Joventut, Alfons Vila, afegeix que “és molt necessari per atendre els nostres joves com es mereixen en un període d’incerteses i canvis socioeconòmics com els que estem vivint”.
El document de planificació estratègica consta de quatre parts que justifiquen el relat del pla i la definició de les polítiques futures que es duran a terme i permet conèixer la realitat sobre la qual es vol intervenir. Aquest pla es fa complint un marc normatiu que procura que “els ens locals supramunicipals vetllin perquè en els municipis de llur àmbit territorial es duguin a terme, amb nivells de qualitat homogenis, els serveis i les activitats complementàries en matèria de joventut dels ajuntaments”.
El Pla ha estat elaborat de forma coordinada entre l’àrea de Joventut, els i les tècniques de joventut i les regidories de la comarca amb l’objectiu d’establir les bases dels projectes que vehicularan les polítiques de joventut pels quatre anys vinents, posant el focus en l’empoderament juvenil i les trajectòries educatives i laborals.
Diagnosi
La radiografia que el pla fa de la comarca l’ha realitzat un equip tècnic, la taula tècnica comarcal, la taula d’entitats juvenils i la participació de 55 municipis a través d’unes enquestes.
Es conclou que el 2019 hi havia 21.443 joves a l’Alt Empordà que suposen el 15% de la població. La distribució varia de pobles com Cabanelles, on representen un 8% dels habitants, o Palau de Santa Eulàlia, on són el 19%. La diagnosi també apunta algunes mancances que queden exemplificades en la taxa d’atur juvenil que arriba al 25% a la comarca, mentre que la mitjana a Catalunya és del 23% l’any 2018. El 16% dels joves no acrediten l’ESO.
Pel que fa a les estructures polítiques i de planificació, el 62% dels municipis de l’Alt Empordà tenen regidoria de joventut, mentre que aquesta proporció a Catalunya s’eleva al 92%. Aquest fet es deu a una estructura territorial molt fragmentada ja que l’Alt Empordà és la comarca de Catalunya amb més municipis. En un sentit més positiu, es fa valdre la disposició de tècnic o dinamitzador juvenil, que a la comarca aquesta xifra arriba al 69,1% mentre que a Catalunya és del 56%. El Consell Comarcal posa a disposició dels ajuntaments més petits un professional compartit. Actualment 28 municipis tenen la figura del tècnic juvenil compartit i un dels objectius de l’àrea és trobar vies de finançament per ampliar-ne l’abast i assistir més municipis.
Les enquestes que es van fer als pobles i ciutats de la comarca marquen, en conjunt, unes prioritats que per ordre d’importància són: l’habitatge juvenil, la formació i l’ocupació.
Pla d’actuació
El desplegament del pla comarcal està format per quatre eixos com són: territori, transicions juvenils, benestar i ciutadania. També es proposen 12 programes de treball (que no inclouen les propostes que desenvolupa l’Oficina Jove) i 27 projectes i activitats concretes.
L’eix de territori vol garantir l’equitat territorial de les polítiques de joventut i proveir als municipis tot el suport necessari perquè puguin desenvolupar polítiques de joventut. L’eix de transicions juvenils reforça el propòsit de considerar la diversitat juvenil com un element indispensable pel disseny, implementació i avaluació de les activitats així com millorar la coordinació, la transversalitat i el treball en xarxa dels agents, institucions, administracions, serveis i recursos comarcals.
Pel que fa a Benestar el document posa èmfasi a la incorporació de la perspectiva de gènere i la inclusió LGTBIQ+ així com posar èmfasi al servei juvenil i comarcal contra les violències masclistes. Els objectius en l’eix de ciutadania inclouen l’impuls d’un programa d’activitats culturals, d’oci i de cohesió inclusiu, fomentar l’associacionisme juvenil de la comarca i l’apoderament dels joves. En aquest punt també es valora el foment de la participació juvenil a les administracions i institucions de la comarca.
Els joves i la Covid-19
En el marc d’aquesta conjuntura, el desplegament de les polítiques de joventut també s’ha vist afectat. La gestió de les polítiques de joventut en situació de confinament ha marcat també canvis en la planificació, intensificant sobretot les actuacions a través de les xarxes socials.
S’han fet tallers i concursos, emissions en directe, assessoraments i propostes d’activitats a través de diferents eines i plataformes digitals. Però també s’ha donat suport a la creació de grups de suport i bancs de voluntariat.
