Durant aquest primer any de funcionament del projecte, s’han detectat 120 tàxons de flora exòtica als penya-segats de la Costa Brava i s’ha delimitat la superfície afectada per espècies invasores al Parc Natural de Cap de Creus
El projecte Life medCLIFFS ha detectat uns 120 tàxons de flora exòtica als penya-segats de la Costa Brava el seu primer any de funcionament. Aquest projecte europeu té per objectiu millorar la gestió de les espècies de plantes al·lòctones invasores que amenacen la conservació de la diversitat florística de dels penya-segats mediterranis amb Limonium spp. endèmics i Seseli farrenyi i que actualment es troben en situació de vulnerabilitat.
El projecte, on col·laboren el Consell Superior d’Investigacions Científiques-Institut Botànic de Barcelona (CSIC-IBB), el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’associació Flora Catalana i la Federació de Viveristes de Catalunya, es desenvolupa a l’àrea litoral de la Costa Brava i del Parc Natural de Cap de Creus i finalitzarà al setembre de 2026.
La gran majoria dels tàxons detectats provenen de l’escapament de jardins i habitatges situats prop dels penya-segats, on creixen de forma subespontània. Algunes espècies, però, mostren una expansió evident i suposen un risc per a l’hàbitat, com ara Kalanchoe xhoughtonii, Pittosporum tobira i Senecio angulatus. Destaca també la detecció per primer cop a la Costa Brava de la Cyllindropuntia pallida, una espècie catalogada com a invasora i considerada de comunicació urgent. Aquesta detecció primerenca ha permès eliminar els individus trobats i evitar-ne, així, la seva expansió.
Així mateix, durant el primer any de funcionament del programa també s’ha pogut delimitar de forma precisa la superfície ocupada per les tres espècies de flora invasora més problemàtiques dins de l’àmbit del Parc Natural de Cap de Creus. Es tracta de l’ungla de gat (Carpobrotus spp.), que ocupa gairebé 340 hectàrees; la figuera de moro, (Opuntia spp.), amb unes 4.550 ha ocupades en un 80% per d’Opuntiaficus-indica, i la gazània (Gazania rigens), amb gairebé 77 ha d’afectació.
Per controlar aquestes poblacions, entre d’altres mesures, aquest primer any, s’ha contactat amb un centenar de propietaris de jardins privats litorals dels municipis de l’àmbit de Cap de Creus que presenten flora invasora, per tal de poder fer-hi actuacions d’erradicació i evitar la proliferació d’aquestes espècies penya-segat avall. També s’ha constituït un grup de treball col·laboratiu sobre plantes invasores, que impulsa la creació d’eines per prevenir l’entrada i proliferació de noves espècies de flora invasora. Aquest grup de treball està format per 15 representants del sector productor de planta i jardineria, el sector turístic, l’acadèmic i l’Administració.
Situació de les espècies endèmiques
Paral·lelament a l’estudi i quantificació de les espècies invasores, el projecte també ha actualitzat els censos d’individus de les espècies endèmiques del litoral gironí com les ensopegueres Limonium tremolsii i Limonium geronense, que precisament són les més afectades per aquestes invasores, o l’endemisme de Cap de Creus, només present en aquest Parc Natural, sèseli de Cap de Creus (Seseli farrenyi).
En el cas del Limonium tremolsii, s’ha estimat una població de 8.874 individus que ocupen unes 10,5 ha al llarg del litoral de Cap de Creus. Per al Limonium geronense, el càlcul és d’una població de 281.189 individus repartits en unes 33,5 ha.
D’altra banda, també s’ha establert que la riquesa mitjana de l’hàbitat dels penya-segats del Parc Natural de Cap Creus és d’unes 19 espècies vegetals/100 m2, entre les quals com a mínim una espècie és exòtica.
Un projecte amb molta implicació de la ciutadania
Els impulsors del projecte s’han mostrat molt satisfets aquest primer any de la implicació ciutadana assolida. En aquest sentit, s’han creat dues xarxes participatives per a la recollida de dades de flora invasora, la Xarxa d’Observadors Life medCLIFFS i la Xarxa de Voluntariat Life medCLIFFS, totes dues basades en esquemes de ciència ciutadana i que es diferencien bàsicament pel grau de compromís de les persones que hi participen.
Només en aquest primer any, aquestes dues xarxes han permès registrar més de 1.700 noves observacions a camp de flora invasora i potencialment invasora presents a la Costa Brava. A més, una seixantena de persones ja formen part del voluntariat que ha de recollir dades biològiques de les espècies de flora invasora prioritàries, han recorregut més de 100 trams d’aproximadament un quilòmetre que s’han delimitat en camins de ronda de la Costa Brava i que serviran per modelitzar el risc potencial d’invasió d’aquestes espècies.
També s’ha establert col·laboració amb 32 entitats locals i ajuntaments de la Costa Brava, que participen de les activitats del projecte i ajuden a difondre’l.
Enguany també s’ha realitzat 300 enquestes presencials i en línia per conèixer la percepció que té la població local de les plantes invasores en relació amb el valor del paisatge de la Costa Brava.
