Un recull composat de 57 poemes dividits en dues seccions, La follia dels sons i Els perfils de la curolla, i que presentarà demà, 15 de febrer, a la Biblioteca Municipal de Roses
Set anys després d’haver presentat la novel·la ‘Els pecats d’Amets’, amb la que va quedar finalista del Primer Premi de Narrativa Ciutat de Carlet (València), el rosinc Esteve Sala presenta demà, a la Biblioteca de Roses, a les 19:30 hores, el seu últim llibre La Revolta dels mots, un recull de poemes amb el que l’escriptor, a diferència de fa 7 anys, deixa la narració de costat per endinsar-se en la poesia.
Una presentació que anirà a càrrec d’Àngel Rodríguez, i en la que es recitarà uns poemes del llibre a càrrec dels integrants del Grup de Teatre de Roses, Teresa Seseras, Enric Matarrodona, Pilar Serra, Anna Vicens i Montserrat Sastre.
La Revolta dels mots, a grans trets, podríem afirmar que, a la primera secció, es juga amb els sons de les paraules, els quals estableixen diferents relacions més o menys imprevistes entre els mots, les quals poden impactar, divertir, o fins i tot sorprendre el lector. L’autor no s’està, però, d’incorporar-hi elements provinents de la poesia popular: epigrames (Bestieses, Apariats malparits), al·literacions i embarbussaments (Fonemes que enfarfeguen, Al·literacions beneites) endevinalles (Endevinalles tocades de l’ala, Interrogacions capcioses), sentències humorístiques (Sentències sense solta ni volta) i interrogacions retòriques (Dubtes estrambòtics)
A la segona secció, aquestes relacions se sustenten més en el significat dels mots, sense deixar mai de banda tampoc els jocs fonètics, però posant-los en consonància amb els títols que la unifiquen, i que tenen a veure amb el caràcter o l’estat de la persona: Somniador, Antic, Pallissa, Susceptible, Assenyat, Emprenyat, Consirós, Pragmàtic, Trepa, Humil, Destraler, Complidor, Bandarra, Primmirat, Primitiu; amb els oficis i les aficions: Astrònom, Monitor, Arrossaire, Filòsof, Capellà, Consueta, Banquer, Orfebre, Músic, Entrenador, Epigrafista, Professora, o amb la naturalesa, defectes i vicis més o menys puntuals i particulars, de la condició humana: Jugador, Superb, Soca, Incoherent, Malalt, Trempat, Condemnat, Embriac, Badoc, Bromista.
Podríem dir, doncs, i també a grosso modo, que aquest llibre és un recull de poemes satírics. Però no només això, perquè el que s’intenta no és aconseguir el somriure del lector a través de l’escarni o la burla, sinó també per mitjà d’uns jocs fonètics evocadors, enginyosos, colpidors i provocatius.
La revolta dels mots és un llibre molt pensat i molt treballat; una petita obra d’orfebreria lingüística que fuig dels tòpics xarons, mediocres i habituals; uns poemes que incorporen un llenguatge adient i escollit, precisament per defugir la rutina i la senzillesa banal dels convencionalismes; una obra que cerca un humor intel·ligent que pretén de fer somriure el lector no només amb allò que s’hi expressa, sinó també amb allò altre que lliga i recolza les connexions i les afinitats entre el sentit i la forma.
Ah, i si llegiu dues vegades els poemes, probablement en trobareu més de relacions, perquè aquestes hi són molt abundants. Tant que de vegades es fa difícil copsar-les totes a la primera lectura.
