Les reclamacions patrimonials a la Generalitat per l’eliminació de llicències ja pugen a 600 milions d’euros
El sector dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT’s) de Girona està immers en la fase de reclamacions de responsabilitat patrimonial a la Generalitat de Catalunya pel Decret Llei 3/2023, promogut per l’anterior consellera de Territori, Ester Capella. Fins al moment, les reclamacions presentades a les comarques gironines, per les pèrdues per les inversions fetes i els guanys del futur que es calcula que suposarà l’aplicació del decret, pugen a 600 milions d’euros. Des de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA), que està ajudant a tots els afectats interessats en presentar les seves reclamacions, es considera que aquesta xifra pot augmentar considerablement ja que encara hi ha molts propietaris i empreses que estan en tràmit per sumar-hi. La documentació es pot presentar fins el 8 de novembre, moment en que finalitzarà el període coincidint amb l’any de la publicació de la llei. Des de la patronal dels apartaments turístics es recomana fermament a tots els afectats que encara no ho hagin fet que presentin les seves reclamacions patrimonials dins del termini previst.
Mesura contrària a dret i de nul·la efectivitat
La reclamació de responsabilitat patrimonial contra la Generalitat de Catalunya es basa en la Disposició Transitòria 2a del Decret Llei, que implica una expropiació de fet de les llicències dels pisos turístics el 2028. Malgrat que encara falten quatre anys, els efectes negatius de la nova normativa ja s’han començat a notar. Incertesa entre treballadors i clients, impossibilitat d’amortitzar inversions i pèrdua de valor dels pisos, són alguns dels motius que van portar a FEDERTUR a impulsar aquest procés. Un procés desenvolupat també a AT Costa Daurada i Terres de l’Ebre, i a APARTUR a Barcelona on les reclamacions superen ja els 1.000 milions d’euros.
La reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Administració davant de la Generalitat de Catalunya com a autora del decret és una de les vies que tenen els afectats per lluitar contra una mesura contrària a dret i de nul.la efectivitat, que s’ha aprovat sense fer prèviament una anàlisi rigorosa de la situació, sense tenir en compte l’opinió dels sectors afectats i que tindrà un gran impacte en l’economia dels municipis que viuen del turisme posant en risc el seu futur. L’altra via és la justícia ordinària.
L’ATA calcula que la nova regulació suposarà l’eliminació del 40% de l’oferta d’HUT reglat de les comarques gironines en un període de cinc anys. A més, considera que el Decret Llei fomentarà encara més l’intrusisme.
Des d’ATA se segueix apostant per una “regulació justa i equitativa”, amb una preferent lluita contra l’intrusisme, i que eviti la desaparició d’una alternativa d’allotjament que representa gairebé el 50% de l’allotjament reglat a la demarcació de Girona, la majoria turisme familiar, i que ocupa uns 5.000 treballadors de forma directa i d’altres indirectament.
