“El simple aleteig d’una papallona pot canviar el món”. De vegades penso en aquesta frase i a on puc veure materialitzada aquesta idea. No és gens fàcil, ja que veure una muntanya sempre resulta més senzill que adonar-se de cada un dels granets que la formen, però, ves per on, l’altre dia vaig trobar un clar exemple.
Vaig veure un examen corregit en color verd i no en color vermell. Aquí hi ha un petit canvi, tan petit, tan petit, però amb tanta força que pot canviar les emocions, el dia i l’actitud d’una persona.
Us ve de gust que ho expliqui amb més detall? Doncs mireu, temps era temps, que a l’escola es corregia els exàmens en color vermell. S’agafava aquest color amb la intenció de remarcar els errors i que els ulls anessin sols cap aquella direcció (ai!, del pobre que s’equivoqués molt, amb dos ulls no en feia prou per mirar aquell full). Era una forma adequada per a una estructura d’escola que s’adaptava a una època i temps concret. Però el temps no és que corri, sinó que vola i la nostra societat encara més. Per la qual cosa, aquesta institució també s’ha adaptat a la realitat del canvi constant. Ara es treballa amb l’Educació Personalitzada, el Docent és el Guia i la Nova Escola compleix un perfil Educador, Tutor i Orientador. Amb tants canvis (sense parlar de la COVID-19) la forma d’educar dins de l’aula ha canviat. Un examen forma part de l’aprenentatge curricular de l’alumne, el qual, en veure quina part dels continguts ha errat i què hauria d’haver escrit continua obtenint una millora educativa. De fet, certes persones aprenen més després d’una revisió d’examen que just abans de fer-lo. La prova passa a formar part del camí a l’excel·lència educativa.
Per comprovar-ho empatitzeu imaginant que a la feina us fan una formació amb avaluació, però resulta que us retornen el full ple d’anotacions en vermell.
Vergonya, i molta!, seria el primer sentiment. Segurament amagaríeu el full perquè el company de feina no el veies i penses que ets un inútil.
Què ens passa en veure el nostre examen corregit amb aquest color? Què sentim? Quin és el següent pas que volem donar? Què succeeix amb la motivació? Us sentiu apoderats o desmuntats?
De ben segur no caldrà respondre cap d’aquestes qüestions, ja que els que m’esteu llegint, sabeu perfectament del que estic parlant. Ara imagineu que sou nenes i nens de primària, us fan entrega de la vostra prova, però aquesta vegada la tutora
ha utilitzat un bolígraf verd. Aquí és on puc sentir el moviment de les ales d’aquesta meravellosa papallona, aquí hi ha el veritable canvi, ja que aquesta petita acció té una repercussió significativa i amb durabilitat en el temps.
S’ha canviat la mirada vers el nen i, ell mateix, ha modificat la seva pròpia percepció. Això que he compartit amb vosaltres, aquests pensaments, no son fum. Formen part d’una realitat tangible sobre la importància de l’educació integral i de com podem millorar la societat fent petites aportacions.
Hi ha una forta contribució per part de tots els professionals de l’àmbit, realitzant un gran esforç en implicar-se plenament per actualitzar la institució. Preparen els adults del futur, preparen per a la vida als que demà gestionaran el nostre món i aquesta és una tasca prou important, oi?
Gràcies a totes i tots els que marqueu la diferència, fen un pas endavant, eduqueu amb el cor i, amb el moviment d’una papallona, potencieu les singularitats dels vostres alumnes.
Fayna Poza Matías
Presidenta de la secció local d’ERC Roses
