Figueres, Banyoles i Anglès reben les primeres invitacions per participar en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte

En els propers mesos s’invitaran 10.342 veïns de l’ABS de Figueres, a més dels municipis de Fortià, Riumors, Vila-sacra i el Far d’Empordà

Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i RecteLa setmana passada es van enviar les primeres cartes invitant persones d’entre 50 i 69 anys a participar en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte (PDPCCR) a les Àrees Bàsiques de Salut de Banyoles, Figueres i Anglès. En els propers mesos s’invitaran 10.342 veïns de l’ABS de Figueres, que inclou aquesta ciutat, a més dels municipis de Fortià, Riumors, Vila-sacra i el Far d’Empordà; 7.199 veïns de l’ABS de Banyoles, que engloba tots els municipis que conformen el Pla de l’Estany; i 2.952 de l’ABS d’Anglès, a la qual pertanyen també els pobles de Bonmatí, la Cellera, Osor i Amer.

Cal recordar que el PCCCR es va començar a implantar a la Regió Sanitària de Girona l’any 2013 per al zona del Baix Empordà, al desembre de 2014 es va incorporar Garrotxa i Ripollès i al setembre de 2015 es va iniciar l’extensió del programa a la resta de comarques, començant al Gironès per l’ABS de Girona 4 (Taialà), a la Selva interior per l’ABS de Santa Coloma de Farners, a l’Alt Empordà per l’ABS de l’Escala, a la Selva marítima per l’ABS de Blanes i a l’Alt Maresme per l’ABS de Canet. Aquest mes de gener el Programa, doncs, ha penetrat ja a Banyoles, Figueres i Anglès, mentre encara s’estan enviant cartes a Blanes i Canet, ABS més grans i que requereixen més temps.

Paral·lelament, el programa segueix la seva expansió per la Garrotxa i el Ripollès, on al llarg del 2015 es van convidar 4.089 persones de població diana a l’ABS de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, i 2.909  persones de les ABS de Sant Joan les Fonts i la Vall d’en Bas. Actualment s’està implantant als municipis de Ripoll i Olot i al 2016 s’acabarà la implementació a la resta de la comarca.

La participació en el programa és voluntària, amb una realització biennal. És a dir, la implantació es fa de manera gradual a cada comarca durant dos anys, i un cop s’ha implantat es torna a començar la ronda. Aquest és el cas del Baix Empordà, on l’Oficina Tècnica del Programa, gestionada a la Regió Sanitària de Girona per l’Institut d’Assistència Sanitària, va iniciar la segona ronda d’invitacions al 2015.

S’invita a la població diana -tots els homes i dones que tinguin entre 50 i 69 anys durant l’any en curs-, els quals rebran una carta a casa seva on se’ls explica el programa i se’ls informa de com participar-hi. Més endavant es fa un segon enviament de cartes de recordatori a totes aquelles persones que no han contestat.

Els veïns que rebin la carta d’invitació, s’han de dirigir a una oficina de farmàcia adherida al programa, on ha de lliurar la carta que hagi rebut, que té un codi d’identificació personal. A la farmàcia li donaran un kit per dipositar una mostra de femta i les instruccions de com conservar-la fins que la porti de nou a la farmàcia, que les farà arribar al laboratori del PDPCCR. El mètode de cribratge es fa a partir d’una anàlisi per detectar si hi ha restes de sang a la femta.

Si els resultats dels anàlisis són negatius, els participants rebran una carta on se’ls informarà d’aquest resultat i se’ls tornarà a convidar al cap de dos anys. Si són positius, seran citats per a una visita a la unitat d’endoscòpies del centre respectiu, on se’ls informarà del resultat i del procés a seguir a partir d’aleshores, que parteix de la realització d’una colonoscòpia diagnòstica. Segons els resultats d’aquest estudi, s’indicarà al pacient què cal fer: participar de nou en el programa al cap de dos anys si el risc és baix, pot ser necessària una segona exploració al cap d’un temps (1 o 3 anys) o pot ser derivat a un centre de diagnòstic i tractament en el cas que es confirmi la presència de càncer.

Un 6% dels participants al Programa solen tenir resultats positius en la prova de detecció de sang oculta en femta que cal estudiar.

El càncer de còlon i recte

A Catalunya cada any se’n diagnostiquen més de 4.000 casos nous de càncer de còlon i recte i actualment ha esdevingut la segona causa de mort per càncer a Catalunya, tant en homes com en dones, amb 1.900 defuncions/any. Així doncs, la supervivència als cinc anys se situa al voltant del 50%. La tendència recent indica una clara estabilització de la mortalitat en homes i un descens en dones.

La majoria dels càncers de còlon i recte es desenvolupen a partir de pòlips adenomatosos. Això no obstant, la presència de pòlips és freqüent a la població i només un petit percentatge progressa a càncer. El temps mitjà necessari per a completar aquesta progressió és llarg, probablement de 10 o més anys, fet que permet prevenir o detectar precoçment el càncer de còlon i recte i millorar-ne el pronòstic.

Donat que aquest càncer és asimptomàtic fins que està molt avançat, és molt important la participació en aquest tipus de programes de detecció precoç. La prova de detecció de sang oculta en femta és l’única que ha demostrat la seva eficàcia en assaigs controlats aleatoritzats.