Tots els que tenim responsabilitats de govern en municipis turístics ens posem en alerta quan arriba “la temporada”. La població es multiplica fins i tot per cinc, com és el cas de Roses, i els serveis que oferim els ajuntaments són els mateixos que la resta de l’any. Com a molt, podem contractar personal de suport en àrees com la policia local o informadors turístics.
Ja fa uns quants anys, però, que al neguit d’esperar que cada dia passi amb les mínimes complicacions derivades dels possibles excessos de l’estiu, s’ha d’afegir el fenomen “top manta”.
A Roses, s’arriben a concentrar en el passeig de Santa Margarita (3km) més de 400 venedors. S’han arribat a fer tot tipus d’actuacions per provar de fer-los fora, des de ruixar el terra del passeig fins a pintar un carril bici. Ens hem reunit amb advocats, jutges, representants de les grans marques, defensors de les propietats industrials, Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional, sempre buscant una solució que acabés amb aquest desori i alhora pogués donar resposta als comerciants, principals afectats per aquest afer.
Fa dos anys se’ns va convocar als municipis afectats a diverses reunions a la seu del Síndic a Barcelona, conjuntament amb els departaments de Comerç, de Serveis Socials i d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Semblava, que unint esforços, fent una campanya informativa dirigida al comprador, buscant alternatives de feina als immigrants o doblant les hores de vigilància policial, ens em podíem sortir. No ha estat així.
No ha estat així per diverses raons;
NO, quan la mateixa llei ho qualifica com una falta administrativa. Requisar el material i imposar-los una multa (que mai pagaran) no soluciona gaire res. Ni tant sols va prosperar la sol·licitud feta pel departament d’Interior de la Generalitat en el Congreso de los Diputados, que la reiteració de la falta fos penal. Ni PP ni PSOE, ho varen acceptar.
NO, quan pels jutges no és un greu problema ja que, segons s’interpreti la llei, no ens trobem davant falsificacions de productes, sinó d’imitacions. El comprador sap que no l’estan enganyant precisament pel baix preu del producte.
NO, quan els mateixos representants de les propietats industrials, que ens reclamen mà dura i fan les denúncies pertinents en relació a la venda en mercats i botigues, semblen no estar afectats per la venda ambulant al carrer.
NO, quan sabem que la solució no és policial. Si multem al comprador cal seguir tot el procediment administratiu, aixecar acta, identificar a la persona… Si incautem gènere (que ho fem) també cal seguir totes les passes necessàries. Però en ser falta administrativa, la persona denunciada torna la mateixa tarda al punt de venda amb gènere nou. A més, aquí, cal esmentar la tensió que ha de viure la policia local dia sí dia també per intentar dissuadir al venedor que posi la manta. Crec que tothom pot entendre que ens caldria un cordó policial per poder evitar l’estesa de la manta, ja que el principi de proporcionalitat no existeix per molts efectius que arribem a contractar (a Roses, el reforç durant la temporada és de 10 agents de policia durant 6 mesos, més 6 vigilants privats durant 3 mesos).
NO, quan se sol·liciten permisos als jutges per entrar a baixos o domicilis (prèvia investigació) i aquests no arriben. Preval el dret de la propietat privada?
NO quan reunits amb manters que viuen tot l’any a Roses (pocs) se’ls ofereixen els serveis municipals de recerca de treball (com a la resta d’empadronats a la Vila) i els rebutgen.
NO quan arriben venedors de temporada (la majoria). Són venedors que van fent temporades allà on hi ha més turistes i les condicions de la situació del punt de venda és excel·lent. Hi ha, fins i tot, gent que té feina tot l’any i ve a fer “l’agost”.
NO, quan hi ha qui els ajuda, els lloga pisos i locals.
NO, quan hi ha turistes que els defensen i escridassen la policia local.
NO, quan escoltem dia rere dia que tants immigrants han creuat l’estret buscant una vida millor i resulta que el nostre país no té resposta per a totes aquestes persones i, tot i saber que estan entre nosaltres, es mira cap a una altra banda sense pensar que han de menjar, dormir, viure…
En definitiva NO ha estat possible trobar la solució
Perquè no ho pot solucionar l’Adminsitració “més petita”,
Perquè és un problema estructural i de país!!!
Perquè ens han deixat sols…
Montse Mindan
Alcaldessa de Roses
