Els alumnes del Jaume Vicens Vives aprenen a superar les dificultats a través de l’esport adaptat

Col·legi Jaume Vicens Vives de Roses
Lídia Campsolinas explicant des de la cadira de rodes al alumnes del Jaume Vicens Vives de Roses què és el bàsquet adaptat

L’Agrupació MIFAS de Girona imparteix unes sessions d’esport adaptat al alumnes del Cicle Superior del col·legi Jaume Vicens Vives de Roses

Col·legi Jaume Vicens Vives de Roses
A l’esquerra de peu, Deborah Coll, la tutora del  Cicle Superior, amb Albert Font, Lídia Campsolinas i els alumnes participants a la sessió de MIFAS

Dins el projecte que la Fundació Espavila va becar amb 3.000 € a l’escola de primària Jaume Vicens Vives de Roses el departament d’Educació Física del centre educatiu va organitzar al llarg de la setmana passada unes sessions d’esport adaptat, per la qual cosa “vam contactar amb l’Agrupació MIFAS de Girona perquè impartís unes classes per poder ensenyar als alumnes de 5è i 6è de Primària què representa l’esport, en aquest cas, el bàsquet adaptat”, va explicar el mestre d’Educació Física de l’escola, Albert Font.
L’objectiu, bàsicament, de desenvolupar aquesta activitat entre els joves estudiants de Primària del col·legi Jaume Vicens Vives de Roses “és que la mainada vegi i entengui què significa tenir problemes de mobilitat, que si tens un accident no s’acaba el món, que a través de l’esforç i l’esport pots superar els problemes, perquè una de les millors maneres de superar un problema d’aquestes característiques, de mobilitat reduïda, es practicant esport”, va explicar Font.

Col·legi Jaume Vicens Vives de Roses
Lídia Campsolinas explicant des de la cadira de rodes al alumnes del Jaume Vicens Vives de Roses que és el bàsquet adaptat

L’encarregada de portar a terme les sessions va ser la periodista i jugadora del Club Bàsquet MIFAS, Lídia Campsolinas, que precisament fa 10 anys es va trencar el peu jugant a bàsquet i, des de llavors, continua practicant el seu esport favorit, però ara en cadira de rodes, “i el que vinc a fer”, va assenyalar la Lídia, “és a conscienciar-los que hi ha molts tipus de mobilitat reduïda, i que l’esport adaptat és una altra manera, una alternativa, de continuar fent esport com abans del trauma o accident sofert”. Una jugadora que a la pregunta de quina diferència hi ha entre el bàsquet  i el bàsquet en cadira de rodes, a banda de, evidentment, la cadira, va respondre taxativament, “cap diferència, pràcticament, perquè la reglamentació, la distància de tres punts i l’alçada de la cistella és la mateixa. Fins i tot”, va remarcar la Lídia, els arbitres també són els mateixos que els de la lliga normal”.

Així mateix, Campsolinas també els va explicar als joves alumnes les barreres arquitectòniques que es poden trobar en qualsevol poble o ciutat i que perjudiquen a aquelles persones en situació de mobilitat reduïda.