La venda de peix de Roses al Mercat del Born de l’any 1887, és el tema del “Document del Mes” de l’Arxiu Municipal
El Document del Mes que l’Arxiu de Roses presenta aquest mes a la web municipal www.roses.cat, correspon la correspondència comercial d’Ignasi Turró Sala, concretament a dos albarans del peix entregat a Pere Pau Oliver, expenedor de peix fresc a la plaça del Born de Barcelona, datats de l’any 1887.
Ignasi Turró Sala, botiguer i comerciant rosinc, venia peix de Roses a Pere Pau Olivé, peixater al major i al detall amb parada oberta al mercat del Born de Barcelona. La mercaderia es feia arribar en tren i la documentació conservada deixa constància de diferents aspectes d’aquesta transacció comercial, com l’hora d’arribada del comboi, els paquets que transportava i el seu contingut. D’aquesta manera el peix arribava a port pels volts de les sis de la tarda i a la matinada següent ja era venut a la capital.
Tot seguit, la documentació precisava quin tipus de peix era venut. Abunden moltíssim les referències als sorells, les sardines, els congres, les verats, els lluços, les molles, les llises, les sèpies, els meros, els calamars, els llobarros o les orades, i els seus preus de venda. Després de les obligacions comptables, que són extremament interessants per calcular el nivell de vida de la població catalana, la documentació recull els comentaris d’Oliver sobre les incidències que hi podien haver: si hi havia molt o poc peix per vendre, d’on provenia, si hi havia hagut algun problema amb algun port d’origen, si hi havia algun tipus de peix especialment apreciat o exòtic (per exemple, es fixava molt en la mida de les tonyines), el comportament econòmic de les vendes, l’afectació de la climatologia o, fins i tot, informava de quins eren els millors dies de venda que, segons Olivé, eren els dijous, divendres i diumenge.
Una documentació que testifica que l’anomenada del peix rosinc era i és ben real, com ho demostra el fet que fos comercialitzat al mercat del Born de Barcelona. Poder consumir peix fresc, pescat feia poques hores en un punt allunyat de la capital catalana, era un avenç que es democratitzà gràcies als nous mitjans de transport.
Evidentment, el ferrocarril hi tingué un paper molt destacat i provocà que el peix de Roses fos molt més proper a Barcelona des de l’any 1877, quan el tren arribà a Figueres, o un any després quan ho féu a Vilajuïga. Tot plegat, significava un augment del mercat potencial per a la principal producció local i, de retruc, un augment de valor de l’activitat econòmica local amb més renomenada.
Podeu consultar el document del mes AQUÍ.
