L’actuació ha permès posar al descobert 900 metres quadrats d’una de les principals illes de cases de la Vila Medieval, potenciant el seu coneixement històric i els valors patrimonials de la Ciutadella
Al llarg dels mesos de maig i juny s’han desenvolupat nous treballs arqueològics a la Ciutadella de Roses, concretament al sector on s’ubicava la vila medieval. Els treballs, encarregats i finançats per l’Ajuntament de Roses i dirigits per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, tenen per objectiu potenciar el coneixement històric-arqueològic de la vila, i així mateix potenciar els valors de la Ciutadella com espai patrimonial i parc arqueològic i han permès posar al descobert 900 m2 de la trama urbana de la vila.
Des de l’any 2018 es desenvolupa una estratègia de treball que té com objectiu final la recuperació i estudi de la trama urbana de la vila medieval de Roses, els objectius científics de la qual s’integren dins un projecte de recerca aprovat pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Seguint aquesta planificació, entre 2018 i 2020 es van excavar els extrems de l’illa de cases situada entre dos dels principals carrers de la vila, els carrers Major i Nou, que disposats de sud a nord, comunicaven la zona del port amb el monestir de Santa Maria travessant tota la població de sud a nord. Els treballs d’enguany han permès connectar aquests dos espais restituint de forma quasi completa la gran illa de cases que se situava entre ambdós, un espai on varen arribar a existir-hi més d’una trentena d’habitatges i propietats diferents.
Els treballs han posat al descobert més de 25 espais i àmbits corresponents a diferents edificis, generalment habitatges. El coneixement quasi complet de la trama urbana de cases d’aquest sector permetrà aprofundir en el coneixement de l’evolució de la vila, però també en el dels seus habitants. El creuament de les dades arqueològiques amb les documentals permetrà aprofundir en aspectes com el de situar amb precisió els noms de les famílies que eren propietàries dels diferents habitatges al llarg de la història, les seves professions…i com això tenia o no un reflex detectable arqueològicament.
A més, s’han trobat diferents peces de ceràmica, estris de treball i un fragment d’un escut familiar, entre d’altres, que, com ha assenyalat Lluís Palahí, director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, “tenen una gran importància per la informació que aporten. Són precisament aquests elements comuns i habituals, com peces de vaixelles, instruments agrícoles, monedes, etc, que es poden considerar a primera vista de poca importància, els que ens faciliten més informació sobre la cronologia i habitants de les diferents èpoques d’assentament”.
Una peculiaritat que només es dona a Roses
Segons Palahí, una peculiaritat que es dona a Roses i no a d’altres llocs “és la convivència de la població civil amb la militar, ja que en un mateix espai, en una mateixa habitació et pots trobar eines agrícoles i al mateix temps trobar-te la baioneta o l’espasa del soldat de la guarnició que havien de tenir allotjat els propietaris de la casa”.
El regidor de Cultura de Roses, Èric Ibáñez, destaca que “aquests dos darrers anys des de l’Ajuntament hem donat un impuls molt important a les excavacions arqueològiques a la zona medieval per poder comprendre com era aquest espai i com s’articulava. En total s’han posat al descobert quasi 2000 m2 que ens ajuden en aquesta comprensió i que ens permetran, modificant el recorregut de la visita, mostrar com era la Roses medieval a tots aquells que visitin la Ciutadella. És una demostració clara de l’aposta pel patrimoni com a potencial turístic que fem des de l’Ajuntament”
A més els treballs també estan ajudant a comprendre la història de la Ciutadella des del moment de creació de la fortalesa moderna i de tot el procés de desestructuració de la vila medieval i l’aprofitament de l’espai pels nous usos militars.
Pel que fa a les estructures localitzades aquestes s’adapten al pendent del terreny (un petit turó amb el monestir al capdamunt) i les edificacions se situen de forma esglaonada. Alguns dels seus paraments conserven més d’un metre d’alçada. Moltes de les estances conserven els paviments, construïts generalment tot emprant rajoles de terrissa o enllosats de pedra.
Els treballs continuaran a partir de finals de juny amb la realització del III Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna-Ciutadella de Roses en el qual es treballarà en diferents espais descoberts en aquest sector.
