D’ençà que s’ha anunciat la possibilitat de construir un parc eòlic marí davant el Golf de Roses, m’he preguntat on és el Pla Territorial d’Energies Renovables que garanteixi la compatibilitat d’aquestes tecnologies amb el canvi climàtic, el paisatge, el patrimoni cultural, el medi socioeconòmic, la salut i els valors ambientals. I, en conseqüència, on és la previsió i selecció dels llocs d’emplaçament tant marítims com terrestres més idonis d’aquestes instal·lacions, dins la Comunitat Autònoma.
La resposta és: no existeix. No s’han fet els deures.
Si bé és cert que la concessió de la llicència és competència del Ministeri de Transició Ecològica, pel volum de MW a produir i per ubicar-se la plataforma eòlica en «aigües externes», cal, com a pas previ, que la Generalitat de Catalunya a través de la «Ponència d’energies renovables», emeti el seu informe atès que és l’òrgan col·legiat que té com a funcions analitzar la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, des del punt de vista del seu emplaçament, i portar a terme les actuacions relatives a l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes de parcs eòlics i de plantes solars fotovoltaiques.
Recentment, el director general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Manel Torrent, ha manifestat, en referència a la proposta d’ubicar un parc eòlic marí davant el Golf de Roses, que aplaudeix la recerca de consensos per la qual estan optant els promotors: “Ho estan fent bé perquè estan parlant amb tothom». També diu que «és un projecte positiu per al territori, perquè a més de ser d’energia renovable no ocupa espai sobre el territori”. I, finalment, mostra la seva oposició a l’activisme d’algunes plataformes ciutadanes i alguns municipis que ja han mostrat el seu rebuig al projecte en veure trastocada l’actual visió de la costa, tot dient que: “Tenim més plataformes antirenovables que molins instal·lats”.
Serà que la decisió ja s’ha pres i es farà veure que, com sempre, hi ha un tercer «culpable»?
Si no hi ha consens, es farà igualment?
Pot ser que només quedi saber fins on som capaços de negociar amb els promotors per tal de reduir l’extensió del parc i trobar mesures compensatòries?
Podria ser que els nostres veïns de terra endins davant l’agressió del seu territori recolzin, si no tenen més opció, el model marí?
Josep Maria Martínez
Regidor del PSC Roses
