El llibre, o la guia “La Ciutadella de Roses com espai urbà”, posa de relleu la distribució dels edificis dins la Ciutadella construïts amb el hàndicap ja hi havia una Vila Medieval
El doctor en arqueologia i tècnic de la Càtedra Roses, Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, Lluís Palahí, va presentar el passat dimarts al vestíbul del Teatre Municipal la tercera guia editada per aquesta Càtedra amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement. Es tracta del llibre “La Ciutadella de Roses com espai urbà”, en el qual es revaloritza “un element que se sol passar per alt i que és la part moderna, la pròpia Ciutadella en sí, perquè ens adonàvem que molta gent que venia a visitar-la passava per alt els edificis que es veuen sencers, com són les casernes o l’arsenal i, potser, són els més desconeguts i, per tant, ens va semblar interessant posar de relleu i a l’abast del públic tots aquests tipus d’elements i estructures”, va afirmar Palahí.
És a dir, que quan es parla d’espai urbà dins el recinte fortificat es refereix “a com els militars, quan van construir la Ciutadella, van haver d’habilitar els espais interiors per poder construir tots aquells edificis que els hi feien falta, des d’un hospital a les casernes per a la infanteria, i com tot això es distribueix dins la Ciutadella amb el hàndicap que té aquesta fortalesa, i és que a l’existir ja una Vila Medieval els impedia construir com seria habitual en aquella època, és a dir, no van poder posar els edificis allà on haurien volgut, sinó allà on van poder. I tot això, amb el pas del temps, sobretot quan la Vila Medieval s’abandona i es trasllada a l’exterior, va produir una sèrie de canvis en la distribució i estructuració interior de la fortalesa”, va explicar el tècnic de la Càtedra.
Tercera guia complementària amb una quarta, que s’editarà enguany
Una de les principals funcions de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic és la difusió de la recerca. Per assolir aquest objectiu la càtedra, en col·laboració amb l’Ajuntament de Roses i la Fundació Girona Regió de Coneixement (i el 2018 i 2019 la Fundació AGBAR), va impulsar des de la seva creació tot un seguit de publicacions destinades a donar a conèixer, a diferents nivells, la recerca que s’està desenvolupant en l’àmbit de l’arqueologia medieval i moderna a nivell nacional i internacional.
Els dos primers volums es varen dedicar respectivament al “Monestir de Santa Maria de Roses” i “El castell de la Trinitat”.
Ara s’ha presentat el tercer volum “La Ciutadella com espai urbà”, el qual es complementarà amb un quart “que s’editarà aquest any i estarà centrat en els elements defensius exteriors, és a dir, si en aquesta tercera guia analitzem tots aquells edificis que hi ha a dintre en la quarta parlarem del que un veu només arribar, la fortalesa en sí, tot el que és el recinte, el baluard, les portes, tot el cinturó exterior amb les seves guardes, contra-guardes, revellins i l’evolució que tenen aquest espais”, va desvetllar Lluís Palahí.
